Aquesta setmana començarem el mes de novembre i això ja vol
dir que arriba el fred, o com a mínim una mica més de fresca i per tant, ja
haurem d’encendre estufes, radiadors, calefactors, xemeneies i termes com
pobresa energètica i bo social tornaran a la tele, a la ràdio i als diaris.
És una vergonya que un producte tan bàsic com
l’electricitat, s’hagi apujat els darrers 9 anys un 70%, això és una indecència
que es va iniciar l’any 1998 quan el govern de Jose María Aznar va privatitzar les
companyies elèctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses
que cotitzen a l’IBEX-35 i per tant l’objectiu principal d’aquestes empreses és
guanyar diners.
És una indecència que ningú controli el cost de generar un megawat
hora (kwh), doncs les mateixes elèctriques són les que cada dia fixen el preu
d’aquest Mwh hora, i són elles mateixes que generen el kwh, que se’l venen a sí
mateixes per distribuir-lo. I si decideixen que el Mwh demà 31 d’octubre de 21
a 22h costa 62,5 Euros, no hi haurà
ningú que els controli i els contradigui.
És una indecència que més de 5 mil.lions de persones a
Espanya, a l’hivern no puguin escalfar casa seva d’una manera adequada, perquè
no poden fer front a les factures del gas i l’electricitat. Doncs aquestes
persones si l’any 2008 pagaven 40 Euros al mes pel rebut de la llum, ara paguen
68 Euros.
És un abús que això hagi passat quan el salari mínim en
aquests nou anys només ha pujat un 18%, passant dels 600 Euros/mes als 706 Euros/mes
i que el sou mig anual dels espanyols, hagi baixat un 3%, passant del 23.831
Euros del 2008, als 23.106 d’aquest 2017.
I si a més a més, tenim en compte que la tasa d’atur el 2008
era del 10,36%, que actualment és del 16,40, però que el 2013 es va arribar al
26%, aquesta pujada del 70% és vergonyant.
Per últim, durant aquests darrers nou anys, polítics com Jose María Aznar, Felipe
González, Josep Borrell, Pedro Solbes, Miquel Roca... s’han convertit en
asessors o consellers de les companyies elèctriques, cobrant pels seus “serveis”
entre 125.000 i 300.000 Euros l’any, segons el cas. Ja no em queden paraules
per anomenar aquest tipus de pràctiques.
Divendres, es va declarar la República Catalana que de
moment és efímera, si algun dia fos una realitat, si volem ser un país com cal,
mai hauríem de permetre que un recurs tan bàsic com l’electricitat, fos utilitzat
per escanyar als pobres i fer més rics als rics.
Per cert, canviant totalment de tema i jugant una mica a
futuròlegs, la setmana passada us vaig anunciar que avui us diria qui guanyarà la final de la Champions que es jugarà a Kiev el mes de maig.
La Champions la guanyarà un equip de Manchester.
