40. EL NOU MODEL BANCARI

                 Les tablets cada vegada seran més habituals a les entitats bancàries

Ara ha fet 10 anys que es va iniciar la darrera crisis financera. En aquests 10 anys, hi ha hagut molts canvis en el model bancari, absorcions, desaparacions, jubilacions anticipades, baixes incentivades, hem començat a operar des del mòbil, ara ja podem anar a la oficina store, a l'oficina àgil, trucar a multicanalitat...

En aquests 10 anys, a Catalunya s'ha passat de 6400 sucursals a "nomès" 4500 i de 42.500 treballadors en el sector bancari el 2008 a tan sols 25.500 el 2018.
Això vol dir, que el sector ha aprimat la plantilla un 40% i sincerament penso que es seguirà aprimant.

Fa 100 anys era un analfabet aquell que no sabia llegir, escriure i fer les quatre operacions, l'any 2018 és un analfabet aquell que no sap moure's, consultar i operar a la xarxa.

Actualment, jo distribuiria la població entre tres grups: 

-Els nascuts abans de 1960.

-Els nascuts entre 1960 i 1990, i

-Els nascuts després de 1990.

La majoria de persones nascudes abans de 1960 fan un ús molt minso o nul de la banca electrònica.

En el grup dels nascuts entre 1960 i 1990 trobem molta heterogeneïtat, població molt digital, barrejada amb població que mai ha accedit a la banca electrònica.

I en el tercer grup, el nascuts abans de 1990, gairebé un 100% son digitals i pot ser que trepitgin menys d'un cop a l'any una sucursal bancària i totes les seves operacions les facin a travès del dispositiu mòbil o dels caixers automàtics.

Per tant, és evident que any que passa la població que fa us de les oficines s'aprima, alhora que s'incorporen nous clients de manera innata a la banca electrònica.

Per tant, si sou nascuts desprès de 1990 i treballeu en el sector bancari, penseu que voldreu ser de grans, doncs rarament us jubilareu en una entitat bancària.

FELIÇ 2019.

90. JOCS DE TAULA V: BINGO.

D'aquí una setmana serà Nadal i per aquestes dates a molts pobles de les nostres contrades es fan quines, quintos, plenes, rifles i loteries velles. Tots aquests jocs són precursors del Bingo.
Tots coneixem el Bingo, on cada jugador té una carta on hi ha 15 números entre l'1 i el 90.
L'objectiu del joc és aconseguir marcar els diferents números del cartró escollit i per això hem d'estar pendents als números que canta el lloro.
El primer que aconsegueix marcar una linea, dirà LÍNEA i a continuació el que aconsegueix marcar tot el cartró, cantarà BINGO i serà guanyador de la partida.

JUGADORS: Poden jugar alhora dotzenes de persones.

DURADA DEL JOC: 25'

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Numeració.

-Identificació i comparació de nombres.

-Relació d'equivalència semàntica i icònica.

-Posició dels nombres en la tira numèrica.

-Tira numèrica fins el 90.

-Capacitat d'escolta.

-Atenció i actitud curosa.

Properament, parlarem dels germans Ingebrigtsen

395.384. ARITMÈTICA PERILLOSÍSSIMA

Amb el 99'7% dels vots escrutats a les eleccions andaluses VOX, un partit d'ultradreta, ha obtingut 395.384 vots, això vol dir que l'han votat el 10,92% dels andalusos que han anat a votar i per tant han aconseguit 12 diputats.

Si a més a més,  sumem els 748,641 vots del PP que suposen 26 diputats, i els 658.654 vots de Ciutadans que suposen 21 diputats, les forces de la dreta obtenen 59 diputats i la possibilitat de presidir la Junta d'Andalucia.

És a dir,

395.384  vots clarament a favor de la xenofòbia.

1.802.679  vots a favor de les polítiques neoliberals.

395.384 vots clarament masclistes.

1,802.679  vots a favor de les retallades socials.

1.802.679  vots a favor de l' "A POR ELLOS".

Penso que tots plegats ens ho hem de mirar. No ens enganyem. Els catalans no som tan diferents als andalusos i el resultat que s'ha produit avui a Andalusia es podia reproduir a Catalunya.

De fet, a les eleccions d'ara fa un any al Parlament de Catalunya,  Ciutadans va aconseguir 36 diputats i el PP 4 i això que hi va haver molta mobilització i vam votar el 79,09% dels catalans.

Si algun dia els catalans en lloc d'anar a votar ens quedem a casa com han fet avui molts andalusos (58,65% de participació) ens podem trobar un hemicicle amb força cadires ocupades per l'ultradreta.

Vergonyant que aquests programes polítics tinguin tant recolzament arreu l'any 2018. Qué està passant?

 Doncs el que passa és que les polítiques que ens ofereixen ens empobreixen a gairebé tots en tots els sentits i creen grans bosses de pobresa, tenint molta gent en el penúltim esglaó de l'escala social. 
A partir d'aquí, els seus rèdits els aconsegueixen espantant a tots aquests que estan en el penúltim esglaó i els hi diuen que vigilin, que els nouvinguts que estan a l'últim esglaó, els relegaran a la cua i per tant, els asseguren que  si voten a formacions polítiques com VOX això no passarà.

A veure que passa els propers dies. De ben segur, en seguirem parlant.

170. AMBIGÜITATS

El dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Han passat 170 dies i malgrat l'oratòria i les formes són més suaus cap als catalans que no pas des de les files del PP i de Ciutadans, la realitat és que els presos ja no estan a 600 quilòmetres de casa, estan a 60 quilòmetres, però segueixen a la presó.

La realitat és que han anunciat que el 2019, si fa falta per Real Decret pujaran el sou mínim fins els 900 Euros. Però també és ben real que ens prenen per "tontos" quan diuen que per Real Decret obligaran als bancs a pagar els impostos referents als actes jurídics documentats. I evidentment que el Govern pot fer això, però automàticament els bancs pujaran el diferencial de les hipoteques i aquell que vulgui subscriure una hipoteca amb aquesta pujada, pagarà l'esmentat impost 4 o 5 vegades.

És ben real que sembla ser que en aquest Govern del PSOE no li interessa agafar la bandera espanyola i que intenten tenir un discurs on les polítiques socials siguin les protagonistes. Per que per defensar Espanya ja hi ha les propostes de Ciutadans, P.P i VOX. 

Però per si de cas, els acusen de tebis o permisius amb el fet català ja tenen en Josep Borrell com a ministre d'exteriors caldejant l'ambient o en Manuel Marchena que es postula com a President del Consell General del Poder Judicial.

Per últim, a principis de novembre es van fer públiques les penes que demanen tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat per tots els encausats en el Procès i és ben cert que mentre la Fiscalia els acusa de rebel.lió, l'Advocacia de l'Estat ho rebaixa a sedició. I això vol dir que l'Advocacia "nomès demanarà condemnes entre els 8 i els 12 anys pels principals encausats.

Per tant, bon tarannà per una banda, però segueixen demanant 8 anys de presó pels Jordis, 10 anys per la Carme Forcadell, 11 anys i mig per en Jordi Turull,  en Josep Rull, el Raül Romeva,  la Dolors Bassa i en Joaquin Forn i 12 anys per l'Oriol Junqueras.

Sincerament, tot molt ambigu o dient-ho d'una manera molt barruera, els socialistes fan "la puta i la Ramoneta".

El mes de desembre recomanarem un nou joc de taula.

-0,154%.LA BANCA SEMPRE GUANYA

El passat 18 d'octubre el Tribunal Suprem va emetre una sentència que estableix que l'impost sobre actes jurídics documentats l'havien de pagar les entitats bàncaries. Aquell mateix dia, el sector bancari va patir una forta sotregada a la Borsa i les seves accions van caure entre un 7% i un 8%.

Encomanant-se una vegada més a l'estabilitat ecònomica del pais, que segons ells, el sector bancari n'és el màxim garant, aquests mateixos bancs, el mateix dijous van començar a pressionar al Tribunal Suprem de tal manera que aquest, fent gala de la seva parcialitat, va decidir que en el Ple del proper dilluns 5 de novembre decidirien definitivament qui paga aquest impost.

Sigui quina sigui la decisió que el proper dilluns ratifiqui el Tribunal Suprem, aquell que acabarà pagant aquest impost serà el consumidor i concretament tots aquells que els propers anys necessitin demanar una hipoteca.

Els bancs ho tenen molt fàcil, l'únic que han de fer és encarir les hipoteques i com es fa això, simplement pujant el diferencial. 

Feu la següent prova, aneu a CÀLCUL DE LA HIPOTECA i primer poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,5. Amb l'Euribor d'octubre del 2018 (-0,154%) us sortirà a pagar una quota mensual de 646,96 Euros.

Si a continuació, poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,7. Amb l'Euribor d'octubre de 2018 us sortirà una quota mensual de 659,88 Euros.

Mireu també les quotes estimades en un futur, doncs no hi trobareu cap de tant baixa com l'actual i quan més pagueu de quota, allò que pagueu de més pel diferencial també incrementa.

Per tant, en el millor dels casos cada mes aquest increment de dues dècimes us suposaran 12,92 Euros més de quota i això vol dir que en 20 anys pagareu 3.876 Euros més d'hipoteca.

Doneu-vos compte que nomès hem aplicat un increment del diferencial de 2 dècimes.  Imagineu-vos si d'un diferencial de 0,5 passem a 1,5 i apliquem la quota mitja. Pagarem 79,6 Euros més que suposen 23.880 Euros adicionals una vegada haguem acabat de pagar la hipoteca, si abans no hem fet cap amortització anticipada. 

Amb aquests 23.880 Euros podíem pagar 6 o 7 vegades l'impost d'actes jurídics documentats sorgits d'aquesta hipoteca.

I qui regula aquestes pujades de diferencials? Ningú. El Banc li posa un preu al producte i l'agafes o el deixes, però és evident que tothom necessita una vivenda i que els bancs aniran alhora quan pujin els diferencials.  Per tant, aquells que voleu adquirir properament una vivenda, no descarteu l'opció d'anar de lloguer.

Sense cap mena de dubte, la banca dels bancs amb més volum de negoci és un monopoli i per tant la banca sempre guanya.

Ben aviat, parlarem dels primers 155 dies del Govern d'en Pedro Sánchez, desprès del 155

366. UN ANY I UN DIA

Un any i un dia és el temps que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja porten a la pressó. Darrera seu van arribar-hi l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Quim Forn.

Segurament molts no ho volem admetre, però estem esgotats i saturats de Procès. Per una banda, les desavinences entre els partits soberanistes cada dia ens destrempen una mica més i la ràbia i l'odi que rebíem de Ciutadans i P.P, ara també cal sumar-hi les barbaritats que impunement poden dir els dirigents de VOX. Contra els catalans tot s'hi val.

Ara fa un any, comptàvem els dies que faltàven perquè el Parlament declarés la República Catalana. Creiem que tot era possible, que tot allò que havia passat en els col.legis electorals l'1 d'octubre havia sigut un punt d'inflexió, l'inici d'un viatge de no tornada i que els ulls del món ho havíen vist i per tant tot era qüestió de dies i que la llibertat dels Jordis seria imminent, perquè era evident que la seva detenció no tenia ni cap ni peus.

Un any més tard, el nostre gran desig és la llibertat dels empressonats, a les manifestacions ja no cridem "Independència", cridem "Llibertat", en els balcons queden poques estelades i en canvi hi ha llaços grocs arreu. Aquesta setmana es fan tantes concentracions a les places i als carrers com a les portes de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.

Fa un any volíem decidir el nostre futur, ara volem que ens deixin viure en pau i llibertat. 

Ja és gros que avui la nostra gran esperança sigui en Pedro Sánchez i el seu PSOE. Sembla ser que darrerament han deixat la defensa de la integritat d'Espanya a la dreta cada vegada més ultradretana i que comencen a governar i aplicar mesures de caire social.

No cal oblidar que tots els empressonats, son presos preventius i en aquest sentit sembla ser que el judici començaria al voltant del mes de febrer i la sentència arribaria a principis d'estiu, desprès de les eleccions municipals.

Jo crec que això és una bona notícia, doncs ens situaria en un marc on no hi hauria eleccions durant un any, fins les eleccions generals del 2020 i penso que això afavoriria a una sentència justa dels jutjats que no podria ser altra que l'absolució.

A partir de l'estiu del 2019 l'estratègia a seguir està molt clara, tant se val, siguem o no siguem creients hem de posar espelmes a qui calgui i pujar a Montserrat a peu, demanant concens i entesa entre els partits nacionalistes i que el P.P i Ciutadans no guanyin les eleccions del 2020. Doncs el proper pas d'en Casado i en Rivera serà tancar TV3 i il.legalitzar algun partit. 

De debó, el més important és que d'una vegada per totes els empressonants puguin tornar a casa amb les seves famílies i els seus amics i tornar a esdevenir persones lliures. 
En aquest país no calen Mandeles.

240.000.000. JOCS DE TAULA IV. DINO CHALLENGE

Avui us presento DINO CHALLENGE, un joc de cartes perfectes per portar de viatge i jugar amb nens a partir de 6 anys. Sens dubte, aquest és un joc molt adequat per aquestes edats, doncs trobarem xifres representades en centenes, unitats de miler i decenes de miler.

Segurament, començaran llegint el número dígit a dígit, però desprès d'unes quantes partides i nosaltres anar dient correctament la xifra, fàcilment començaran a llegir els números de manera fluida.

Aquest joc també és molt interessant, perquè ens parla dels mil.lions d'anys que fa que van viure els dinosaures i d'aquesta manera també ens situa cronologicament en la història de la Terra. De fet el 240.000.000 correspon als anys que va començar a habitar la Terra el NOTHOSAURUS, un avantpassat de les foques.

De fet, darrera de cada carta, hi ha una breu descripció dels dinosaures i reptils representats.

Per acabar, esmentar que aquestes cartes pertanyen a la col.lecció "DESAFIOS DE LA NATURALEZA" i dins d'aquesta col.lecció tenim un ventall de propostes, animals per continents, insectes, aus, animals marins, gossos, gats, cavalls...

Aquest joc és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga on venguin jocs i joguines.


JUGADORS: De 2 a 6 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

EDAT: A partir de 6 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Familiarització, lectura i domini de números grans.

-Percepció de temps en comparació amb la història vital de cadascun.

-Mesures de pes i longitud.

-Introducció al sistema mètric anglosaxo.

-Identificació i comparació d'atributs.

-Memòria

-Introducció a la probabilitat.

-Capacitat d'anàlisis i raonament: Triar el punt fort de la carta que té més possibilitats de guanyar.

-Comptatge (En el comptatge de les cartes)

OBJECTIU DEL JOC: El joc consta de 36 cartes de dinousaures. A cada carta hi han representades 5 caracaterísitques del dinosaure en qüestió, pes, longitud, mil.lions d'anys que fa que va començar a viure a la Terra, índex d'agilitat i índex d'agressivitat.

Es reparteixen totes les cartes a parts iguals entre tots els jugadors i tothom posa les seves cartes cap per avall i s'inicia el joc quan els jugadors giren la primera carta i el jugador més jove tria aquell atribut que ell pensa que és el punt fort de la seva carta.
S'emporta les cartes de cada jugada qui té el número més alt de l'atribut seleccionat.
L'objectiu del joc és aconseguir totes les cartes o bé tenir més cartes després d'un temps pactat previament, que pot ser al voltant de 15 minuts.

ADAPTACIÓ: En aquest cas, és tan fàcil com canviar l'opció guanyadora i que en aquest cas, abans de començar la partida, acordem que guanya la jugada qui té el número més baix de l'atribut seleccionat.

El mes de desembre parlarem del Fantasma Blitz.

1903. LES MATEMÀTIQUES I LA VIDA.

"La gent que no es creu que les matemàtiques són senzilles, és només que no s'ha adonat de com és de complicada la vida". Aquesta frase, la va dir en J.L. Von Neumann un matemàtic hungarès que va nèixer l'any 1903.

Cada dia i a tothora, des de que ens llevem fins que anem a dormir, les matemàtiques són al nostre voltant, sona el despertador, sintonitzem la ràdio o el televisor, ens aturem al semàfor, consultem el GPS, responem al mòbil, llegim el correu electrònic, anem a comprar...

En aquest sentit, durant el curs 2017/18 hi ha hagut una expocisió temporal en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa (MNACTEC) sota el títol "Les matemàtiques i la vida" que valia molt la pena, doncs la mostra intentava presentar el lligam entre matemàtiques i vida quotidiana des de diferents àmbits, salut, natura, música, seguretat, joc, compres...

Tanmateix s'ens explicava que les formes dels minerals, vegetals i animals no són un caprici de la natura. Forma i funció tenen una estreta relació.

Quant a seguretat, la importància dels xifrats que protegeixen les comunicacions entre els caixers automàtics, els bancs i els ordinadors.

En qüestions de salut, les matemàtiques també donen eines i models per interpretar el funcionament del nostre cos.

Quins envasos de productes són millors per apilar, quins envasos estalvien material, doncs tenen menys superfície, per a un mateix volum fixat.

I moltes qüestions més, sens dubte era una expocisió molt interessant, doncs abordava conceptes de manera molt clara i entenedora. 

Aquesta exposició era temporal i per tant, ja s'ha acabat, però tant de bo, en un futur proper es pugui exposar en un altre espai.

Aprofito aquesta entrada per recomanar-vos una visita al MNACTEC, ara que arriba la tardor és un pla fantàstic per anar-hi amb canalla el cap de setmana. El trobareu  a la Rambla Egara de Terrassa i sempre hi ha exposicions excel.lents. Per aquest curs 2018-19 us faig dues recomancions, una d'exposició permanent "L'enigma de l'ordinador" i una altra de temporal que s'inaugurarà a mitjans d'octubre "Perill!!! Salvats per la tecnologia".

Properament, analitzarem un nou joc de taula.

10.522. EL TAXI, LES VTC I ELS VEHICLES SENSE CONDUCTOR

                                                  L'Èrica

Avui he escoltat per la ràdio que les properes setmanes un minibus sense conductor (L'Èrica), serà presentat a 8 ciutats catalanes, on farà petits trajectes, això sí,  mai compartint espai amb un vehicle amb conductor.
Però allò que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el comentari que aquests vehicles utilitzats en el transport públic, en un futur, segurament no cobriran una ruta prefixada, com faria un autobus de línea, sinò que faran trajectes a demanda, és a dir, allò que sempre he entès que fan els taxis.

Tots recordem les protestes i els lamentables aldarulls que va haver-hi entre finals de juliol i principis d'agost, arran del conflicte entre els taxis i les VTC.

Una vegada més aquesta és una situació de números. A Barcelona, hi ha 10.522 llicències de taxi i aquestes llicències donen feina a uns 13.000 taxistes. Per altra banda, a dia d'avui, hi ha unes 800 llicències VTC i tot plegat per una ciutat on hi viuen 1,6 mil.lions de persones i que reb anualment uns 9 mil.lions de turistes.

Si tenim en compte que l'estada mitja d'aquests turistes a la ciutat és de 2,12 nits, això suposaria una mitja de 52.275 turistes cada dia.

Per tant la pregunta seria quants vehicles amb conductor per fer trajectes a demanda li calen a la ciutat de Barcelona, per tal que els treballadors puguin guanyar un sou digne, treballant una jornada d'unes 40 hores setmanals. Jo crec que l'Institut Metropolità del Taxi té la resposta.

A partir d'aquí, penso que l'any 2018, el taxi no pot funcionar com l'any 1980 i en aquest sentit, han de començar a funcionar com les VTC que abans d'iniciar el trajecte, ja saps que et costarà la carrera i quan pujes al vehicle ja has pagat el trajecte que realitzaràs.

Penso que el servei que ofereixen uns i altres és el mateix, l'única diferència és l'anacronisme del taxi, davant l'us d'aplicacions i estratègies comercials que utilitzen les VTC.

Per tant, penso que els taxistes han de seguir fent la seva feina, però també penso que s'han d'adaptar a les noves tecnologies i a les maneres de funcionar d'avui dia.

I que passarà d'aquí uns anys quan s'incorporin empreses que ofereixen vehicles sense conductor amb trajectes a demanda...?

Crec que actualment el sostre està en les 11.500 llicències (entre taxi i VTC), si es donen més serà un error, perquè no hi haurà clients per tothom. Particularment crec, que l'adjudicació de llicències ha de venir marcada pel nombre de possibles usuaris que hi ha a la ciutat. Si d'un any a un altre puja un 1% la suma de la població de Barcelona més els turistes que diariament visiten la ciutat, com a màxim es poden concedir un 1% més de llicències.

Veurem quan torna a revifar aquest conflicte, malauradament no crec que tardi gaire. 

5. PER QUÈ NO EVOLUCIONA L'US DE L'ENERGIA SOLAR A L'ESTAT ESPANYOL?

                                                      Mapa d'Europa de radiació solar

Sobretot ara a l'estiu quan a la Península Ibèrica tenim tantes i tantes hores d'irradiació solar, em pregunto per què no l'aprofitem més i utilitzem l'energia solar per convertir-la en electricitat.

Per què cada vegada el rebut de l'electricitat és més car i Espanya que és el país de la Unió Europea amb més hores d'irradiació solar l'any i està a la cua en l'ús de l'energia solar?

Quan rasques una mica i comences a comparar xifres, de seguida sorgeixen números vergonyants que tenen difícil justificació i explicació. Per començar, la generació d'electricitat mitjançant plaques fotovoltàiques no arriba al 5% respecte al total i a dia d'avui encara la majoria d'electricitat que consumim a l'Estat Espanyol es genera mitjançant energies no renovables.

El passat dilluns 28 de maig, La Vanguardia publicava un article on mostrava els Mvh que havien generat les plaques fotovoltàiques de diferents regions i paissos d'Europa, a una mateixa hora del dilluns 21 de maig. A Catalunya aquell dilluns van predominar els cels sense núvols i pràcticament a cap estació meteorològica es va recollir precipitació.

A la resta d'Europa, no he mirat quin temps feia però no crec que faci falta perquè les dades següents són molt aclaridores.

REGIÓ O PAÍS	SUPERFÍCIE EN QUILÒMETRES QUADRATS	MxH PRODUITS PER PLAQUES FOTOVOLTAIQUES
BAVIERA	70.550	2105
WESTFALIA	34.098	1665
GRÈCIA	132.000	600
SUÏSSA	41.285	400
BULGÀRIA	111.000	200
ANDALUSIA	87.268	100
CATALUNYA	32.108	30

A simple vista veiem que pràcticament amb la mateixa superfície Westfalia produeix 55 vegades més electricitat que Catalunya i això que nosaltres tenim més irradiació solar que els alemanys.

Però inclús Grècia, genera 4 vegades més d'electricitat mitjançant l'energia solar que no pas Andalusia, que és la regió de la Unió Europea amb més irradiació solar.

PER QUÈ PASSA AIXÒ?

Curiosament "contra la voluntat del Govern Espanyol" els equips fotovoltaics són més econòmics ara que no pas fa 10 anys i davant la por que els consumidors comencem a instalant-se plaques solars i a generar la nostra pròpia electricitat, s'han tret de la màniga L'IMPOST DEL SOL. Per tant, i de manera molt clara, diguin el que diguin i facin les campanyes publicitàries que vulguin, el Govern Espanyol desincentiva l'instal.lació de plaques fotovoltàiques per produir electricitat mitjançant energia solar.

Fins ara, els governants que hem tingut, hagin sigut del PP o del PSOE han apostat per les energies no renovables. En aquest sentit, l'energia solar permet l'autoconsum, en termes energètics ens pot arribar a convertir en individus autosuficients. I això ni el Govern i molt menys les elèctriques que són qui talla el bacallà ho volen de cap manera.

En el cas de l'energia solar, els diferents Governs  no estan vetllant per defensar els interessos generals de la població. Tot va començar el 1998 quan el govern de Jose Maria Aznar va privatitzar les companyies eléctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses que cotitzen a l'IBEX-35 i per tant l'objectiu principal d'aquestes empreses és guanyar diners.

El problema que hem tingut aquests darrers 20 anys és que hem tingut polítics clarament neoliberals, que defensen que tots els serveis que puguin ser oferts pel sector privat han de ser privatitzats i que la protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
Per tant, amb aquestes polítiques clarament han incentivat les bosses de pobresa que hi ha avui dia i ho seguiran fent, perquè els neoliberals cada dia volen ser més rics i no importa qui es queda pel  camí.

Per altra banda, el 55% de la nostra factura de la llum són impostos, si en lloc de consumir 40 Euros de llum, nomès en consumim 20, el Govern en lloc de recaptar 22 Euros en impostos, nomès en recaptarà 11.

Si a tot això afegim les complicitats que hi ha entre els consells d'administració de les elèctriques, els seus asessors i els governants, podem està ben segurs que el model actual encara durarà molts anys, perquè mai defensaran una energia barata com l'energia solar i menys si hi ha la possibilitat que el consumidor quedi fora del seu àmbit de control.

Ens tenen distrets amb l'exhumació de les despulles del Franco, amb el bilingüisme a l'escola, amb els presos polítics i els exiliats, amb els llaços grocs, amb les retirades d'estelades... ens toquen la fibra, els sentiments... i allò que no sona, però moltes vegades tot això els hi serveix de cortina de fum, per afavorir la confrontació entre uns i altres, entre un 50% i l'altre 50%, però d'aquesta manera fan la viu viu i aconsegueixen que més del 90% no demanem el mateix, uns millors suministres que siguin més econòmics i que arribin a tota la població.

No hi ha elecció, si seguim el model neoliberal esgotarem el planeta i això un dia no gaire llunyà, petarà a escala mundial.

28. JOCS DE TAULA III. EL DÒMINO.

Aquesta tarda ha fet un xàfec estiuenc que ens anuncia que ja som a la segona quinzena d'agost. Acostumats a passar les tardes a la piscina, a la platja, llegint, jugant a ping-pong o fent tota mena d'excursions, un bon recurs per aquestes tardes grises i plujoses són els jocs de taula.

Evidentment, entre els més joves triunfen l'Uno, el Fantasma Blitz, el Jungle Speed..., però si tenim algun avi o alguna iaia a casa, les 28 fitxes del dòmino, tenen la capacitat d'ajuntar a una mateixa taula els més grans i els més petits de la casa.

Sens dubte, un molt bon joc per mantenir la ment desperta.

JUGADORS: 2-4.

DURADA DEL JOC: 10'

EDAT: A partir de 3 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Situació espacial.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Capacitat de raonament: Aplicar estratègies guanyadores.
-Vocabulari.

OBJECTIU DEL JOC: Tots sabem jugar al dòmino, i en aquest apartat, no cal explicar les normes. Tanmateix, si que és un recurs molt útil per treballar el vocabulari dels temes de les àrees de coneixement del medi social i natural.

Canviant totalment de tema i nomès com apunt, nomès vull assenyalar que em jugaria un pèsol que en Julen Lopetegui no es menja els torrons com entrenador del Real Madrid.

Segurament, d'aquí no gaire setmanes parlarem de la familia Ingebrigtsen.

152. EL DEUTE ECOLÒGIC.

Abans d'ahir, 1 d'agost, la humanitat va acabar de consumir els recursos que la Terra pot generar durant tot l'any 2018. Això vol dir que entrem en situació de deute ecològic i per tant, els últims 152 dies consumirem allò que no tenim, consumirem per sobre les nostres possibilitats, indiscutiblement, estirem més el braç que la màniga.

El consum de recursos naturals és més gran que la capacitat de regeneració dels ecosistemes. Excés significa pescar més peixos dels que poden nèixer, tallar més arbres dels que poden crèixer en un any, o emetre més CO2 del que la terrra pot absorbir.

Les dades històriques referents a aquest deute ecològic, assenyalen que des de fa uns anys no fem les coses tan malament com es feia a la dècada dels 70, 80 i dels 90. Tanmateix, en els 26 anys que van transcorre entre 1970 i 1996, el deute ecològic va aumnetar 92 dies. 
Però el pitjor moment va ser entre el 1996 i el 2005, doncs en nomès 9 anys vam perdre 35 dies. Els darrers anys, la pèrdua s'ha suavitzat i en els últims 13 anys "nomès hem perdut 25 dies. Això es degut, a que cada vegada hi ha mès consciència ecològica.

Si seguíssim així no hauria de quedar molt lluny, l'any que comencem a recuperar dies per retornar mica a mica cap a un model sostenible, però malauradament, hi ha una variable que fa que ens hàguem d'esmerçar molt més, doncs avui habitem la Terra uns 7.600 mil.lions de persones, el 2025, arribarem als 8.000 mil.lions i el 2050 ens acostarem als 9.700 mil.lions i per tant, les properes decàdes haurem d'economitzar recursos si no volem arribar a una situació de colapse que comportaria desastres humanitaris,

Com passa quan parlem de riquesa, quan parlem de consum, també hi ha grans desigualtats al Planeta. Aquells que vivim a la Península Ibèrica, consumim el doble de recursos dels que hauríem de consumir i malgrat els Governs han de fomentar polítiques per anar eixugant aquest deute, nosaltres com individus també podem anar fent petites accions i anar incorporant hàbits per afavorir la sostenibilitat de la Terra.

1. Disminuir els residus que generem (evitar bosses de plàstic, papers de plata, plàstics no reutilitzables...)

2. Repensar com fer les mobilitats (Utilització de transport públic, optimització dels trajectes, portant el cotxe amb 3 o més ocupants o bé aprofitar per fer encàrrecs quan tornem de la feina cap a la casa).

3. Estalvi d'aigua i energia. Tancar aixetes i llums quan no s'utilitzin, i

4. No malbaratar aliments i intentar comprar aliments de proximitat per tal de disminuir les emisions de CO2 que provoquen els desplaçaments d'aliments des de l'altre punta del món.

La imatge de l'entrada l'he extret de Mundo Poesia

Properament, intentarem esbrinar perquè a un país que té tantes hores de sol, és tan cara l'energia solar.

12. SILENCI

Fa dos mesos, vaig parlar de l'escàndol de les autopistes radials de Madrid, que llavors deia que potser costarien a l'Estat al voltant de 4.000 mil.lions d'Euros.

Des d'aquella setmana, no he tornat a veure la noticia en cap mitjà de comunicació. Si més no, estrany. Cal recordar que són 2000 vegades els diners que es reclamen i es diu que s'han malversat per la votació de l'1 d'Octubre.

Aquesta nit, m'he dedicat a mirar els consells d'administració de les empreses i els bancs que van participar a la construcció de les autopistes, així com el nom dels propietaris de les terres que van expropiar.

Entre els propietaris de les terres expropiades sembla ser que hi han els hereus d'en Francisco Franco i els hereus d'en Ramon Serrano Suñer.

I encara que hi ha molts més noms en els consells d'administració de les empreses i bancs que van participar en la construcció d'aquestes autopistes n'hi ha dotze que molts coneixereu.

1. Ana Botín
2. Florentino Pérez.
3. José Manuel Entrecanales.
4. Luis del Rivero.
5. Salvador Alemany.
6. Joan Rosell.
7. Juan Abelló.
8. Josep Oliu.
9. Javier Echenique Landiribar.
10. Miquel Roca i Junyent.
11. Juan Villar-Mir, i 
12. Catalina Miñarro Brugarolas.

Per tant,  desprès de veure la llista encara estic més segur de dues coses, que amb una mica de sort a l'Estat "nomès" li costarà 4.000 mil.lions d'Euros. No seria estrany que la factura es dupliqués o es tripliqués.

I que aquests són els que manen a l'Estat Espanyol. 

Estem apanyats!!!

60. MARE MORTUM

Abans d'ahir arribàven al Port de Barcelona 60 migrants a bord de l'Open Arms. Nomès arribar a Barcelona, l'Òscar Camps afirmava que per poder salvar a aquestes 60 persones, n'han hagut de deixar morir a 340 més. 

Realment no s'entèn que països com Malta o Itàlia no deixin desembarcar als vaixells de les ONG que operen a la zona i que dia rera dia treuen gent del mar.
Per poder portar aquestes 60 persones fins a Barcelona, el vaixell ha hagut de navegar 4 dies. Per la seva banda, l'Aquàrius a mitjans de juny també va haver de navegar 3 o 4 dies, des de les costes de Malta fins a València.

Mentrestant  la zona del Mediterrani Central queda buida d'embarcacions de salvament marítim i el degoteig de pasteres no afluixa.
Les xifres són esfereidores, entre el 2000 i el 2013 es calcula que 23.000 migrants van morir a les aigües del Mediterrani, això vol dir unes 1.700 persones cada any. Horroròs. Però la hipocresia del Primer Món i els conflictes de Libia i Siria va afavorir que enlloc de baixar aquesta xifra, tot el contrari, i el resultat és que entre el 2014 i el 2018 han mort al Mediterrani unes 18.000 persones, és a dir, unes 3.600 cada any. No hi ha paraules per adjectivar aquest extermini.

Per altra banda, l'any 2015 l'Unió Europea va fixar unes quotes per acollir refugiats. Dels 120.000 refugiats que en 2 anys havien d'arribar a Europa, nomès han arribat uns 29.000, no arriba ni a una quarta part i en el cas de l'Estat Espanyol, dels 17.000 que havien d'arribar, nomès han arribat 1.900, un escàs 11% del total.

Els defensors de posar murs, tanques i segellar fronteres a Europa, majoritàrament amb pensaments xenòfobs, justifiquen aquestes mesures dient que si s'obrissin fronteres es produiria un efecte crida.

Jo nomès vull afegir tres coses, la primera, que fariem nosaltres si ens morissim de gana o temessin per la nostra vida degut a una guerra.

Segona, que jo sapiga, ningú hem pogut triar on nèixer, és una qüestió d'atzar, jo vaig nèixer al Vallès Oriental perquè vaig tenir molta sort, si no n'haguès tingut tanta podia haver nascut a Sudàn del Sud a Somàlia o a Bangladesh.

Per últim, com diu la poetessa i escriptora somalí Warsan Shire en un dels seus versos "Heu d'entendre que ningú posa al seu fill en una barca, si no és que l'aigua és més segura que la terra".

Properament, seguirem parlant d'aquesta crisis humanitària, doncs malauradament crec que amb el temps s'anirà agreujant, doncs des del Nord, més enllà de bones paraules veig poques ganes i poca voluntat d'esmenar aquest drama humanitari. Fets com aquests diuen molt poc de nosaltres com espècie.

16. JOCS DE TAULA II. ESCACS.

16 són les fitxes que cada jugador té en el joc dels escacs. Sens dubte, els escacs són el joc que més s'ha analitzat quant a la seva utilització des de la vessant pedagògica. Per tant, si voleu aprofundir-hi us serà fàcil trobar a la xarxa els treballs i estudis que s'han fet.

ELS ESCACS.

JUGADORS: 2

DURADA DEL JOC: 20'

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Geometria.
-Percepció visual i organització espacial.
-Noció de vertical, horitzontal i diagonal.
-Capacitat de raonament, trobant la jugada guanyadora (a curt termini. 1 moviment)
-Capacitat d'anàlisi i presa de decisions (a llarg termini. Buscant l'estratègia per guanyar la partida).
-Atenció i concentració.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Vocabulari.

OBJECTIU DEL JOC: 

Portar el rei de l'altre jugador a la situació de "mat". Aquesta situació es dóna quan el nostre company de joc, no disposa de cap moviment que eviti la captura del seu rei a la següent jugada.

Properament, parlarem dels números de la migració.

64. MESSI, NADAL, DONCIC I RAMOS

Estem arribant a final de temporada i és moment de fer balanç de tot allò que vam pronosticar el mes de setembre.
Per començar, vaig predir que el Barça no faria res enguany, que tot just es clasificaria per la Champions i que Messi a partir del mes de gener no posaria la cama i no arribaria a 40 gols. Certament m'he equivocat bastant, 45 gols i 18 assistencies de Messi i el Barça campió de Copa i Lliga.

Pel que fa a la Champions, desprès de la fase de grups, vaig pronosticar que guanyarà un equip de Manchester, però no comptava amb les "cantades" d'Ulreich i Karius i aquests dos porters van posar en safata la tretzena al Reial Madrid.

Quant a Doncic, he afinat una mica més, a la tardor deia que enguany Luka Doncic ho guanyaria tot i inesperadament el Barça va guanyar la Copa del Rei. Això sí, el Reial Madrid ha guanyat l'Eurolliga i malgrat ha perdut el primer partit de la final del play-off, encara té moltes possibilitats.

D'en Nadal, encara no he dit res, però properament faré una entrada dedicada a esportistes irrepetibles i en aquesta llista hi ha d'haver-hi un tenista que ha guanyat 11 Roland Garros.

Avui comença el Mundial de Rusia i m'agradaria que guanyés Argentina, doncs amb un Mundial, tots plegats ja podíem dir amb la veu ben alta, que hem vist jugar molts anys en el Barça, el millor jugador de la història. Tanmateix, si no guanya Argentina, pronostico que guanyarà Anglaterra.

Per cert, 64 són els partits que es jugaran durant aquest partit.

180. NOUS GOVERNS

Avui, dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President del Govern Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Una estona més tard, en el Palau de la Generalitat,, els tretze consellers del Govern Català també prenien posessió i d'aquesta manera s'acababa el 155.

180 són els vots que en Pedro Sánchez ha tingut per tirar endavant la moció de censura i d'aquesta manera fer fora del govern a l'executiu d'en Mariano Rajoy. La casualitat, ha volgut que el mateixa dia que s'acaba el 155, és el mateix dia que també s'acaba aquest govern del PP.

Avui 2 de juny, per una banda, tinc una sensació d'esperança, de nous temps, de tancar una etapa, però en cap cas estic eufòric perquè també tinc certa desconfiança envers del PSOE, doncs no hem d'oblidar que ells, amb els seus vots vam donar llum verda a l'aplicació del 155 i tot allò que això ha comportat.

Ara que són al capdavant del govern espanyol, veurem si encara avalen que hi hagi gent a la presó per defensar unes idees sense cap tipus de violència. Esperem que hi hagi un canvi de rumb i triomfi la sensatesa.

El 4 de novembre es compliran 155 dies d'aquests nous governs. Desitjo que llavors realment s'hagin construit ponts entre Madrid i Barcelona, hagi diàleg i sobretot que tots aquells que avui estan a la presó, s'hagin pogut menjar els panallets i les castanyes a casa seva.

D'aquí 155 dies valorarem com està tot. Bona feina!!!

4.000 EL NYAP DE LES AUTOPISTES RADIALS MADRILENYES

Hi ha hagut malversació de diner públic en el cas de les autopistes radials madrilenyes?

Si entenem per malversació, invertir malament diner públic i no utilitzar-los en allò que realment són necessaris, jo penso que és evident que hi hagut malversació i en aquest cas el PP i tot allò que l'envolta no s'hi han posat per poc, doncs rescatar aquestes autopistes que estan en fallida pot costar al voltant de 4.000 mil.lions d'Euros.

Perquè penso que hi ha hagut malversació?

Casualment, es van inaugurar aquestes 4 autopistes que suposen 179 quilòmetres de nova via i tots ells construits al voltant de Madrid entre l'octubre del 2003 i l'abril del 2004. Casualment, el 14 de març de 2004 hi van haver el.leccions i degut als atemptats de l'11S, les va guanyar en Zapatero.

Totes elles, tenen una cosa en comú, una via de no pagament alternativa. En alguns casos, aquesta via inclús és una autovia amb dos carrils per sentit. Per tant, això provoca que algunes siguin conegudes com les autopistes fantasmes, pel poc trànsit que tenen.

A dia d'avui per aquests 179 quilòmetres d'autopistes, hi passen diariàment uns 25.000 cotxes. Cada dia per l'AP7 entre Girona i Tarragona (189 Quilòmetres),  hi passen uns 200.000 cotxes. 
Qui va fer els càlculs de cotxes/dia es va quedar descansat.

Per altra banda, qui hi ha darrera de les empreses concessionàries, ACS, Ferrovial, Acciona, Sacyr i els grans bancs del país, Santander, La Caixa, Sabadell i Bankia. Aquestes són empreses que ho tenen molt ben muntat, doncs si haguèssin hagut guanys, evidentment no els haguèssin repartit, però si com passa en aquest cas hi ha pèrdues perquè la concessió no surt com s'esperava, doncs l'Estat ha d'assumir el rescat perquè així ho obliga la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració.

Els grans impulsors d'aquestes radials van ser Jose María Aznar, Esperanza Aguirre i Francisco Alvárez Cascos. Properament, buscarem en els Consells d'Administració d'aquestes grans constructores i a veure quines sorpreses ens en portem.

A efectes pràctics, aquestes autopistes que al cap dels anys s'ha demostrat que no eren necessaries i que es van voler inaugurar a corre cuita tot just abans d'unes Eleccions Generals, ens costaran a cada català i a cada espanyol uns 90 Euros. I no nomès això, si algun dia hi passem haurem de pagar el corresponent peatge. 

Per tant, és evident que es van malversar aquests diners en quelcom que no era necessari, tot afavorint els interessos d'uns pocs i es va deixar d'invertir en altres àmbits com sanitat i educació que anys més tard a més a més van patir serioses retallades.

Per altra banda, si algun dia es demostra que el Govern Català va malversar 1.900.000 d'Euros per organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre com denuncia la Guardia Cívil. Això ens haurà costat a cada català 0,25Euros.

Penso que algú esta fent trampes i malauradament hi ha massa vasos comunicants entre les cúpules polítiques, judicials i empresarials de l'Estat Espanyol.

Mentre segueix vigent el 155 i es demana el cap de tot aquell que defensa el sobiranisme català, notícies com el nyap de les autopistes radials madrilenyes, passen mig desapercebudes.

12.000.000. CAMPEONES

Aquests 12.000.000 són els euros que aquesta pel.licula d'en Javier Fesser i protagonitzada entre d'altres per en Javier Gutiérrez ha aconseguit recaptar les primeres quatre setmanes a les pantalles.

Penso que aquesta serà com a mínim a nivell de l'Estat Espanyol una de les pel.licules triomfadores d'aquest 2018. Més enllà de la taquilla que faci, Campeones ens mostra la discapacitat intel.lectual des de la normalitat, des de la tendressa, des de la comèdia i des de l'emoció.

Algunes escenes són deliciosament exagerades, però si per una raó o altra convius, treballes o comparteixes algunes estones amb persones amb discapacitat intel.lectual amb força autonomia com són els protagonistes d'aquesta pel.licula en algun moment del film pots patir un Déjà vu.

Per tant, pel.lícula recomanadíssima per riure molt i també plorar una mica.

1. JOCS DE TAULA I. UNO.

Darrerament el joc de taula s'ha tornat a posar de moda. Sense cap mena de dubte el joc de taula en general ens possibilita el fet de simular vivències que posteriorment un dia ens podem passar a la vida real i una de les potències del joc al marge de passar-ho bé és poder posar en pràcticar estratègies per sortir airosos de diferents situacions amb la garantia que no pendrem mal.

Quant a valors, de forma indirecta el joc és un gran transmisor de valors, doncs per jugar bé, cal ser honest, respectar les regles, cooperar amb el company, ser generós, ser tolerant.... i mai hem d'oblidar l'important connector social que representa jugar amb els altres.

Per altra banda, la gran varietat de jocs ens permet treballar tota mena de coneixements i continguts. En aquest sentit, molts continguts matemàtics estan integrats en la mateixa mecànica del joc, però el gran ventall de jocs que tenim en el mercat també ens obriran la porta a l'expressió i transmissió de missatges en totes les formes imaginables, a la història, a la geografia, al llenguatge....  

Per tant, a partir d'avui, cada dos mesos analitzarem un joc de taula. Parlarem del número de jugadors, de la durada del joc, de l'edat a partir de la qual és adequat el joc, de com es juga, dels continguts que el joc ens ajudarà a potenciar, de l'objectiu del joc i de les possibles adaptacions que es poden fer per complicar-lo o simplificar-lo.

No crec que sigui gaire agosarat si afirmo que el joc més popular a les llars, als esplais i a les escoles catalanes és l'UNO i per tant com no podria ser d'una altra manera, serà el primer joc que analitzarem.

L'UNO

JUGADORS: 2-7 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10-20 minuts.

EDAT: 5-120 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN 
- Capacitat de raonar estratègies.
-Atenció i concentració.
-Agilitat mental.
-Relació d'equivalència numérica i icònica.
-Aparellaments i correspondència.
-Nocions d'igualtat i diferència.
-Comptatge (Repartint i agafant les cartes).

OBJECTIU DEL JOC:
L'objectiu del joc és ser el primer en desfer-se de totes les cartes i això sí, quan nomès ens queda una carta hem de cridar UNO, del contrari serem penalitzats amb una carta.

ADAPTACIONS: 
Evidentment, avui no us explicaré com es juga a l'UNO perquè dubto que cap personeta major de 5 anys no sàpiga com es juga en aquest popular joc de cartes. Però si us diré tres normes per complicar el joc i fer-lo més àgil.

1. Quan tirem una carta de número, podem desfer-nos de totes les cartes que tinguem del mateix número, siguin del color que siguin.

2. Quan tirem un 0, ens podem canviar les cartes amb el jugador que volguem.

3. Quan un jugador tira un 3, hem de romandre en silenci i nomès podem parlar quan el mateix o un altre jugador torna a tirar un tres.

Properament, parlarem de les autopistes madrilenyes.