sábado, 24 de febrero de 2018

109. FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. LA VIDA PER UN IDEAL.




Enguany fa 109 anys de la Setmana Tràgica, una revolta popular contra la lleva de reservistes per anar a lluitar al Marroc. En aquest sentit, la Setmana Tràgica a Barcelona va acabar amb molta violència i sobretot es recorda per la crema d'esglèsies i d'altres edificis. Però malauradament, també es recorda perquè va haver-hi un cap de turc que desprès de patir un judici "de fireta" va acabar afusellat a Montjuic, Francesc Ferrer i Guárdia.

Francesc Ferrer i Guárdia, pedagog i impulsor de l'Escola Moderna defensava una escola laïca, on els alumnes tinguéssin eines per decidir el seu futur, promulgant la solidaritat i sobretot tenint en compte la psicologia del nen.

Per contra a principis del segle XX, el diari jesuita de Bilbao "El corazón de Jesús", definia així l'Escola Moderna. "És el punto de partida de publicaciones inmorales y de libros asquerosos, de reuniones blasquemas, de espectáculos irreligiosos y de discusiones ateas... Tales crímenes continuarán produciéndose mientras se hable en España de la libertad de prensa, de educación y de pensamiento, que tiene que engendrar esos monstruos antisociales".

Per tant, el clergue, encarregat en gran part de l'educació i molt proper al poder en aquell temps, estava clar que volia eliminar de socarrel aquesta nova manera d'entendre la pedagogia.

Llegint aquests dies "Ferrer i Guàrdia". La vida per un ideal. Editat per l'Ajuntament de l'Alella l'any 2009, veig molts paralelismes amb la situació actual. Per sort s'ha evolucionat i ara a Espanya està abolida la pena de mort, malgrat que hi hagi gent a la presó per pensar diferent al poder establert i sense haver sigut jutjades.

Avui dia, és el poder judicial qui ha ocupat el buit deixat pel clergue i en aquest sentit dia rere dia, es demostra que a Espanya, Poder Judicial i Poder Executiu són íntims companys de viatge.

A continuació us passo tres cites que es van fer fa més de cent anys referent al judici i a l'assasinat de Ferrer i Guàrdia i que preocupadament segueixen vigents.

Anatole France. Premi Nobel de Literatura l'any 1921, deia això sobre Ferrer i Guàrdia l'11 de setembre de 1909, un mes abans de ser executat "El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador, el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, haver instruit milers d'infants en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"

Jack London, l'escriptor d'Ullal Blanc, escrivia això el 1910 "L'assasinat de Ferrer és inconcebible i monstruós. I no obstant, s'ha produit. Per això estem consternats, sense poder creure que sigui cert. Sabem que ho és i, tanmateix, ens segueix semblant impossible".

La tercera cita va sortir el 15 de juny de 1913 en el The New York Times i serviria per escriure a l'editorial de qualsevol diari el 25 de febrer de 1918 referent a l'empressonament d'en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart.
"Per negligència o estupidesa, el govern ha confòs la llibertat d'instrucció i de consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal".

Defensem les nostres escoles i properament celebrarem el dia del número PI. 

sábado, 17 de febrero de 2018

123. CADA DIA UN PAS ENRERE



Ahir va fer 123 dies que en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són a la presó, l'Oriol Junqueras i en Joaquim Forn ja porten també més de 100 dies privats de llibertat i en Carles Puigdemont, la Clara Ponsatí, en Toni Comín, la Meritxell Serret i en Lluís Puig segueixen a Brussel.les sabent que en el moment que trepitgin territori espanyol seran detinguts i empressonats.

Tot plegat és vergonyós i per sortir d'aquest atzucac només queda l'esperança que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, faci alguna cosa.

Malauradament el Govern i la Justicía Espanyola actuen des de la ràbia i la rancúnia i les respostes als anhels de 2.100.000 catalans seran la repressió i el càstig i si depèn d'ells els empressonats i els "exiliats" passaran molt de temps en la seva situació actual. Lluny del diàleg i l'acord, ells estan instal.lats en el "Qui la fa, la paga".

Actualment l'article 155 és la seva eina per canalitzar aquesta ràbia i aquesta rancúnia. En aquest sentit, aquesta setmana ha tornat ha sorgir la qüestió de la immersió lingüística, i com no aprofitar la possibilitat que dóna el periòde de preinscripcions escolars per fer una mica de propaganda.

La immersió lingüística a Catalunya fa possible que tots els nens i nenes de Catalunya esdevinguin persones totalment bilingües, doncs cada llengua té els seus espais, allà on esdevé com a llengua vehicular. Un bon exemple és l'escola, dins les aules la llengua vehicular és el català, però a molts centres, la llengua vehicular en el pati és el castellà i ningú l'imposa, però evidentment és la llengua més forta i per això des de fa més de tres dècades es fa una discrimació positiva del català perquè no acabi sent una llengüa residual. 
Perquè la llengua que corre perill de perdre's és el català mai el castellà.

La proposta que fa el Govern Espanyol quant a la possibilitat de què les famílies puguin triar la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills, de cara al curs 2018/2019, penso que nomès els hi servirà per fer propaganda, i això sí, quan acabi el procès de preinscripció sortiran amb unes dades que diran que el curs 2017/18, nomès 50 famílies van demanar l'escolaritat bilingüe i que pel curs 2018/2019 hi ha milers i milers de  famílies que ho han demanat. I serà ben cert, doncs a les darreres eleccions gairebé 1.300.000 persones van votar a Ciutadans o al PP.

I és tan cert com qué l'escolaritat bilingüe a Catalunya  és pitjor opció que la immersió lingüística, però això fa mal i ara es veu que es tracta de fer mal.

Necessitem un govern efectiu a la Generalitat de Catalunya, doncs a hores d'ara el debat hauria de ser com anar desplegant el nou decret d'escola inclusiva,  com educar en la llibertat de consciència, a educació religiosa, com donar a conèixer la teoria de l'alliberament,  com implicar més les famílies en el dia a dia de les escoles, com millorar els mètodes perquè els alumnes esdevinguin persones crítiques i amb opinió.... com aquests temes,  podríem parlar i debatre sobre dotzenes de temes per millorar l'escola dia rere dia, però tot el contrari amb el Govern Espanyol al capdavant de l'escola catalana, l'escola catalana cada dia fa un pas enrere.

La setmana vinent farem la segon part d'aquesta entrada a partir del llibre "Ferrer i Guàrdia. La vida per un ideal".

jueves, 8 de febrero de 2018

9.600. ELS REIS DE LA NEU I GEL



9.600 quilòmetres és la distància que hi ha aproximadament entre Mollet i Pyeongchang, la ciutat coreana on demà començaran els Jocs Olímpics d'Hivern. En aquests jocs nomès hi participaran tres atletes catalans, la Queralt Castellet, l'Ander Mirambell i en Quim Salarich, segurament la Queralt és l'única que té possibilitats d'aconseguir una medalla a la seva prova d'snowboard.

Però quins seran els païssos que ocuparan els primers llocs del medaller?

Evidentment, entre les primeres posicions sempre hi haurà Estats Units, Cànada, Alemanya i els rusos sota una bandera neutral, veurem quin paper fan amb alguns dels seus esportistes sospitosos de estar inmersos en una trama de dopatge.

Però també hi haurà dos païssos que "sorprenentment" també estaran a dalt de tot. Noruega amb poc més de 5 mil.lions d'habitants és la meva aposta al número 1 del medaller, jo crec que ells seran els reis de la neu, superant als americans amb una població 60 vegades més gran.

Per altra banda, un país sense cap estació d'esquí i on la muntanya més alta fa 320 metres d'alçada, aconseguirà entre 20 i 25 medalles. Els Païssos Baixos aconseguiran les seves medalles en el gel, són els reis del patinatge de velocitat i en aquest sentit a les darreres Olímpiades, amb nomès 41 esportistes van aconseguir 24 medalles. Una passada!!!

Per últim, malgrat que no crec que passin de les 7 o 8 medalles, els polonesos seran els reis dels salts d'esquí.

Properament, parlarem del Museu de la Matemàtica.