viernes, 6 de julio de 2018

60. MARE MORTUM



Abans d'ahir arribàven al Port de Barcelona 60 migrants a bord de l'Open Arms. Nomès arribar a Barcelona, l'Òscar Camps afirmava que per poder salvar a aquestes 60 persones, n'han hagut de deixar morir a 340 més. 

Realment no s'entèn que països com Malta o Itàlia no deixin desembarcar als vaixells de les ONG que operen a la zona i que dia rera dia treuen gent del mar.
Per poder portar aquestes 60 persones fins a Barcelona, el vaixell ha hagut de navegar 4 dies. Per la seva banda, l'Aquàrius a mitjans de juny també va haver de navegar 3 o 4 dies, des de les costes de Malta fins a València.

Mentrestant  la zona del Mediterrani Central queda buida d'embarcacions de salvament marítim i el degoteig de pasteres no afluixa.
Les xifres són esfereidores, entre el 2000 i el 2013 es calcula que 23.000 migrants van morir a les aigües del Mediterrani, això vol dir unes 1.700 persones cada any. Horroròs. Però la hipocresia del Primer Món i els conflictes de Libia i Siria va afavorir que enlloc de baixar aquesta xifra, tot el contrari, i el resultat és que entre el 2014 i el 2018 han mort al Mediterrani unes 18.000 persones, és a dir, unes 3.600 cada any. No hi ha paraules per adjectivar aquest extermini.

Per altra banda, l'any 2015 l'Unió Europea va fixar unes quotes per acollir refugiats. Dels 120.000 refugiats que en 2 anys havien d'arribar a Europa, nomès han arribat uns 29.000, no arriba ni a una quarta part i en el cas de l'Estat Espanyol, dels 17.000 que havien d'arribar, nomès han arribat 1.900, un escàs 11% del total.

Els defensors de posar murs, tanques i segellar fronteres a Europa, majoritàrament amb pensaments xenòfobs, justifiquen aquestes mesures dient que si s'obrissin fronteres es produiria un efecte crida.

Jo nomès vull afegir tres coses, la primera, que fariem nosaltres si ens morissim de gana o temessin per la nostra vida degut a una guerra.

Segona, que jo sapiga, ningú hem pogut triar on nèixer, és una qüestió d'atzar, jo vaig nèixer al Vallès Oriental perquè vaig tenir molta sort, si no n'haguès tingut tanta podia haver nascut a Sudàn del Sud a Somàlia o a Bangladesh.

Per últim, com diu la poetessa i escriptora somalí Warsan Shire en un dels seus versos "Heu d'entendre que ningú posa al seu fill en una barca, si no és que l'aigua és més segura que la terra".

Properament, seguirem parlant d'aquesta crisis humanitària, doncs malauradament crec que amb el temps s'anirà agreujant, doncs des del Nord, més enllà de bones paraules veig poques ganes i poca voluntat d'esmenar aquest drama humanitari. Fets com aquests diuen molt poc de nosaltres com espècie.

martes, 26 de junio de 2018

16. JOCS DE TAULA II. ESCACS.



16 són les fitxes que cada jugador té en el joc dels escacs. Sens dubte, els escacs són el joc que més s'ha analitzat quant a la seva utilització des de la vessant pedagògica. Per tant, si voleu aprofundir-hi us serà fàcil trobar a la xarxa els treballs i estudis que s'han fet.

ELS ESCACS.

JUGADORS: 2

DURADA DEL JOC: 20'

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Geometria.
-Percepció visual i organització espacial.
-Noció de vertical, horitzontal i diagonal.
-Capacitat de raonament, trobant la jugada guanyadora (a curt termini. 1 moviment)
-Capacitat d'anàlisi i presa de decisions (a llarg termini. Buscant l'estratègia per guanyar la partida).
-Atenció i concentració.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Vocabulari.

OBJECTIU DEL JOC: 

Portar el rei de l'altre jugador a la situació de "mat". Aquesta situació es dóna quan el nostre company de joc, no disposa de cap moviment que eviti la captura del seu rei a la següent jugada.

Properament, parlarem dels números de la migració.



jueves, 14 de junio de 2018

64. MESSI, NADAL, DONCIC I RAMOS





Estem arribant a final de temporada i és moment de fer balanç de tot allò que vam pronosticar el mes de setembre.
Per començar, vaig predir que el Barça no faria res enguany, que tot just es clasificaria per la Champions i que Messi a partir del mes de gener no posaria la cama i no arribaria a 40 gols. Certament m'he equivocat bastant, 45 gols i 18 assistencies de Messi i el Barça campió de Copa i Lliga.

Pel que fa a la Champions, desprès de la fase de grups, vaig pronosticar que guanyarà un equip de Manchester, però no comptava amb les "cantades" d'Ulreich i Karius i aquests dos porters van posar en safata la tretzena al Reial Madrid.

Quant a Doncic, he afinat una mica més, a la tardor deia que enguany Luka Doncic ho guanyaria tot i inesperadament el Barça va guanyar la Copa del Rei. Això sí, el Reial Madrid ha guanyat l'Eurolliga i malgrat ha perdut el primer partit de la final del play-off, encara té moltes possibilitats.

D'en Nadal, encara no he dit res, però properament faré una entrada dedicada a esportistes irrepetibles i en aquesta llista hi ha d'haver-hi un tenista que ha guanyat 11 Roland Garros.

Avui comença el Mundial de Rusia i m'agradaria que guanyés Argentina, doncs amb un Mundial, tots plegats ja podíem dir amb la veu ben alta, que hem vist jugar molts anys en el Barça, el millor jugador de la història. Tanmateix, si no guanya Argentina, pronostico que guanyarà Anglaterra.

Per cert, 64 són els partits que es jugaran durant aquest partit.

sábado, 2 de junio de 2018

180. NOUS GOVERNS



Avui, dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President del Govern Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Una estona més tard, en el Palau de la Generalitat,, els tretze consellers del Govern Català també prenien posessió i d'aquesta manera s'acababa el 155.

180 són els vots que en Pedro Sánchez ha tingut per tirar endavant la moció de censura i d'aquesta manera fer fora del govern a l'executiu d'en Mariano Rajoy. La casualitat, ha volgut que el mateixa dia que s'acaba el 155, és el mateix dia que també s'acaba aquest govern del PP.

Avui 2 de juny, per una banda, tinc una sensació d'esperança, de nous temps, de tancar una etapa, però en cap cas estic eufòric perquè també tinc certa desconfiança envers del PSOE, doncs no hem d'oblidar que ells, amb els seus vots vam donar llum verda a l'aplicació del 155 i tot allò que això ha comportat.

Ara que són al capdavant del govern espanyol, veurem si encara avalen que hi hagi gent a la presó per defensar unes idees sense cap tipus de violència. Esperem que hi hagi un canvi de rumb i triomfi la sensatesa.

El 4 de novembre es compliran 155 dies d'aquests nous governs. Desitjo que llavors realment s'hagin construit ponts entre Madrid i Barcelona, hagi diàleg i sobretot que tots aquells que avui estan a la presó, s'hagin pogut menjar els panallets i les castanyes a casa seva.

D'aquí 155 dies valorarem com està tot. Bona feina!!!

lunes, 21 de mayo de 2018

4.000 EL NYAP DE LES AUTOPISTES RADIALS MADRILENYES




Hi ha hagut malversació de diner públic en el cas de les autopistes radials madrilenyes?

Si entenem per malversació, invertir malament diner públic i no utilitzar-los en allò que realment són necessaris, jo penso que és evident que hi hagut malversació i en aquest cas el PP i tot allò que l'envolta no s'hi han posat per poc, doncs rescatar aquestes autopistes que estan en fallida pot costar al voltant de 4.000 mil.lions d'Euros.

Perquè penso que hi ha hagut malversació?

Casualment, es van inaugurar aquestes 4 autopistes que suposen 179 quilòmetres de nova via i tots ells construits al voltant de Madrid entre l'octubre del 2003 i l'abril del 2004. Casualment, el 14 de març de 2004 hi van haver el.leccions i degut als atemptats de l'11S, les va guanyar en Zapatero.

Totes elles, tenen una cosa en comú, una via de no pagament alternativa. En alguns casos, aquesta via inclús és una autovia amb dos carrils per sentit. Per tant, això provoca que algunes siguin conegudes com les autopistes fantasmes, pel poc trànsit que tenen.

A dia d'avui per aquests 179 quilòmetres d'autopistes, hi passen diariàment uns 25.000 cotxes. Cada dia per l'AP7 entre Girona i Tarragona (189 Quilòmetres),  hi passen uns 200.000 cotxes. 
Qui va fer els càlculs de cotxes/dia es va quedar descansat.

Per altra banda, qui hi ha darrera de les empreses concessionàries, ACS, Ferrovial, Acciona, Sacyr i els grans bancs del país, Santander, La Caixa, Sabadell i Bankia. Aquestes són empreses que ho tenen molt ben muntat, doncs si haguèssin hagut guanys, evidentment no els haguèssin repartit, però si com passa en aquest cas hi ha pèrdues perquè la concessió no surt com s'esperava, doncs l'Estat ha d'assumir el rescat perquè així ho obliga la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració.

Els grans impulsors d'aquestes radials van ser Jose María Aznar, Esperanza Aguirre i Francisco Alvárez Cascos. Properament, buscarem en els Consells d'Administració d'aquestes grans constructores i a veure quines sorpreses ens en portem.

A efectes pràctics, aquestes autopistes que al cap dels anys s'ha demostrat que no eren necessaries i que es van voler inaugurar a corre cuita tot just abans d'unes Eleccions Generals, ens costaran a cada català i a cada espanyol uns 90 Euros. I no nomès això, si algun dia hi passem haurem de pagar el corresponent peatge. 

Per tant, és evident que es van malversar aquests diners en quelcom que no era necessari, tot afavorint els interessos d'uns pocs i es va deixar d'invertir en altres àmbits com sanitat i educació que anys més tard a més a més van patir serioses retallades.

Per altra banda, si algun dia es demostra que el Govern Català va malversar 1.900.000 d'Euros per organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre com denuncia la Guardia Cívil. Això ens haurà costat a cada català 0,25Euros.

Penso que algú esta fent trampes i malauradament hi ha massa vasos comunicants entre les cúpules polítiques, judicials i empresarials de l'Estat Espanyol.

Mentre segueix vigent el 155 i es demana el cap de tot aquell que defensa el sobiranisme català, notícies com el nyap de les autopistes radials madrilenyes, passen mig desapercebudes.

lunes, 7 de mayo de 2018

12.000.000. CAMPEONES




Aquests 12.000.000 són els euros que aquesta pel.licula d'en Javier Fesser i protagonitzada entre d'altres per en Javier Gutiérrez ha aconseguit recaptar les primeres quatre setmanes a les pantalles.

Penso que aquesta serà com a mínim a nivell de l'Estat Espanyol una de les pel.licules triomfadores d'aquest 2018. Més enllà de la taquilla que faci, Campeones ens mostra la discapacitat intel.lectual des de la normalitat, des de la tendressa, des de la comèdia i des de l'emoció.

Algunes escenes són deliciosament exagerades, però si per una raó o altra convius, treballes o comparteixes algunes estones amb persones amb discapacitat intel.lectual amb força autonomia com són els protagonistes d'aquesta pel.licula en algun moment del film pots patir un Déjà vu.

Per tant, pel.lícula recomanadíssima per riure molt i també plorar una mica.


sábado, 28 de abril de 2018

1. JOCS DE TAULA I. UNO.



Darrerament el joc de taula s'ha tornat a posar de moda. Sense cap mena de dubte el joc de taula en general ens possibilita el fet de simular vivències que posteriorment un dia ens podem passar a la vida real i una de les potències del joc al marge de passar-ho bé és poder posar en pràcticar estratègies per sortir airosos de diferents situacions amb la garantia que no pendrem mal.

Quant a valors, de forma indirecta el joc és un gran transmisor de valors, doncs per jugar bé, cal ser honest, respectar les regles, cooperar amb el company, ser generós, ser tolerant.... i mai hem d'oblidar l'important connector social que representa jugar amb els altres.

Per altra banda, la gran varietat de jocs ens permet treballar tota mena de coneixements i continguts. En aquest sentit, molts continguts matemàtics estan integrats en la mateixa mecànica del joc, però el gran ventall de jocs que tenim en el mercat també ens obriran la porta a l'expressió i transmissió de missatges en totes les formes imaginables, a la història, a la geografia, al llenguatge....  

Per tant, a partir d'avui, cada dos mesos analitzarem un joc de taula. Parlarem del número de jugadors, de la durada del joc, de l'edat a partir de la qual és adequat el joc, de com es juga, dels continguts que el joc ens ajudarà a potenciar, de l'objectiu del joc i de les possibles adaptacions que es poden fer per complicar-lo o simplificar-lo.

No crec que sigui gaire agosarat si afirmo que el joc més popular a les llars, als esplais i a les escoles catalanes és l'UNO i per tant com no podria ser d'una altra manera, serà el primer joc que analitzarem.

L'UNO

JUGADORS: 2-7 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10-20 minuts.

EDAT: 5-120 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN 
- Capacitat de raonar estratègies.
-Atenció i concentració.
-Agilitat mental.
-Relació d'equivalència numérica i icònica.
-Aparellaments i correspondència.
-Nocions d'igualtat i diferència.
-Comptatge (Repartint i agafant les cartes).

OBJECTIU DEL JOC:
L'objectiu del joc és ser el primer en desfer-se de totes les cartes i això sí, quan nomès ens queda una carta hem de cridar UNO, del contrari serem penalitzats amb una carta.

ADAPTACIONS: 
Evidentment, avui no us explicaré com es juga a l'UNO perquè dubto que cap personeta major de 5 anys no sàpiga com es juga en aquest popular joc de cartes. Però si us diré tres normes per complicar el joc i fer-lo més àgil.

1. Quan tirem una carta de número, podem desfer-nos de totes les cartes que tinguem del mateix número, siguin del color que siguin.

2. Quan tirem un 0, ens podem canviar les cartes amb el jugador que volguem.

3. Quan un jugador tira un 3, hem de romandre en silenci i nomès podem parlar quan el mateix o un altre jugador torna a tirar un tres.

Properament, parlarem de les autopistes madrilenyes.