miércoles, 17 de octubre de 2018

366. UN ANY I UN DIA


Un any i un dia és el temps que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja porten a la pressó. Darrera seu van arribar-hi l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Quim Forn.

Segurament molts no ho volem admetre, però estem esgotats i saturats de Procès. Per una banda, les desavinences entre els partits soberanistes cada dia ens destrempen una mica més i la ràbia i l'odi que rebíem de Ciutadans i P.P, ara també cal sumar-hi les barbaritats que impunement poden dir els dirigents de VOX. Contra els catalans tot s'hi val.

Ara fa un any, comptàvem els dies que faltàven perquè el Parlament declarés la República Catalana. Creiem que tot era possible, que tot allò que havia passat en els col.legis electorals l'1 d'octubre havia sigut un punt d'inflexió, l'inici d'un viatge de no tornada i que els ulls del món ho havíen vist i per tant tot era qüestió de dies i que la llibertat dels Jordis seria imminent, perquè era evident que la seva detenció no tenia ni cap ni peus.

Un any més tard, el nostre gran desig és la llibertat dels empressonats, a les manifestacions ja no cridem "Independència", cridem "Llibertat", en els balcons queden poques estelades i en canvi hi ha llaços grocs arreu. Aquesta setmana es fan tantes concentracions a les places i als carrers com a les portes de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.

Fa un any volíem decidir el nostre futur, ara volem que ens deixin viure en pau i llibertat. 

Ja és gros que avui la nostra gran esperança sigui en Pedro Sánchez i el seu PSOE. Sembla ser que darrerament han deixat la defensa de la integritat d'Espanya a la dreta cada vegada més ultradretana i que comencen a governar i aplicar mesures de caire social.

No cal oblidar que tots els empressonats, son presos preventius i en aquest sentit sembla ser que el judici començaria al voltant del mes de febrer i la sentència arribaria a principis d'estiu, desprès de les eleccions municipals.

Jo crec que això és una bona notícia, doncs ens situaria en un marc on no hi hauria eleccions durant un any, fins les eleccions generals del 2020 i penso que això afavoriria a una sentència justa dels jutjats que no podria ser altra que l'absolució.

A partir de l'estiu del 2019 l'estratègia a seguir està molt clara, tant se val, siguem o no siguem creients hem de posar espelmes a qui calgui i pujar a Montserrat a peu, demanant concens i entesa entre els partits nacionalistes i que el P.P i Ciutadans no guanyin les eleccions del 2020. Doncs el proper pas d'en Casado i en Rivera serà tancar TV3 i il.legalitzar algun partit. 

De debó, el més important és que d'una vegada per totes els empressonants puguin tornar a casa amb les seves famílies i els seus amics i tornar a esdevenir persones lliures. 
En aquest país no calen Mandeles.


viernes, 5 de octubre de 2018

240.000.000. JOCS DE TAULA IV. DINO CHALLENGE




Avui us presento DINO CHALLENGE, un joc de cartes perfectes per portar de viatge i jugar amb nens a partir de 6 anys. Sens dubte, aquest és un joc molt adequat per aquestes edats, doncs trobarem xifres representades en centenes, unitats de miler i decenes de miler.

Segurament, començaran llegint el número dígit a dígit, però desprès d'unes quantes partides i nosaltres anar dient correctament la xifra, fàcilment començaran a llegir els números de manera fluida.

Aquest joc també és molt interessant, perquè ens parla dels mil.lions d'anys que fa que van viure els dinosaures i d'aquesta manera també ens situa cronologicament en la història de la Terra. De fet el 240.000.000 correspon als anys que va començar a habitar la Terra el NOTHOSAURUS, un avantpassat de les foques.

De fet, darrera de cada carta, hi ha una breu descripció dels dinosaures i reptils representats.

Per acabar, esmentar que aquestes cartes pertanyen a la col.lecció "DESAFIOS DE LA NATURALEZA" i dins d'aquesta col.lecció tenim un ventall de propostes, animals per continents, insectes, aus, animals marins, gossos, gats, cavalls...

Aquest joc és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga on venguin jocs i joguines.


JUGADORS: De 2 a 6 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

EDAT: A partir de 6 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Familiarització, lectura i domini de números grans.

-Percepció de temps en comparació amb la història vital de cadascun.

-Mesures de pes i longitud.

-Introducció al sistema mètric anglosaxo.

-Identificació i comparació d'atributs.

-Memòria

-Introducció a la probabilitat.

-Capacitat d'anàlisis i raonament: Triar el punt fort de la carta que té més possibilitats de guanyar.

-Comptatge (En el comptatge de les cartes)

OBJECTIU DEL JOC: El joc consta de 36 cartes de dinousaures. A cada carta hi han representades 5 caracaterísitques del dinosaure en qüestió, pes, longitud, mil.lions d'anys que fa que va començar a viure a la Terra, índex d'agilitat i índex d'agressivitat.

Es reparteixen totes les cartes a parts iguals entre tots els jugadors i tothom posa les seves cartes cap per avall i s'inicia el joc quan els jugadors giren la primera carta i el jugador més jove tria aquell atribut que ell pensa que és el punt fort de la seva carta.
S'emporta les cartes de cada jugada qui té el número més alt de l'atribut seleccionat.
L'objectiu del joc és aconseguir totes les cartes o bé tenir més cartes després d'un temps pactat previament, que pot ser al voltant de 15 minuts.

ADAPTACIÓ: En aquest cas, és tan fàcil com canviar l'opció guanyadora i que en aquest cas, abans de començar la partida, acordem que guanya la jugada qui té el número més baix de l'atribut seleccionat.

El mes de desembre parlarem del Fantasma Blitz.

domingo, 23 de septiembre de 2018

1903. LES MATEMÀTIQUES I LA VIDA.



"La gent que no es creu que les matemàtiques són senzilles, és només que no s'ha adonat de com és de complicada la vida". Aquesta frase, la va dir en J.L. Von Neumann un matemàtic hungarès que va nèixer l'any 1903.

Cada dia i a tothora, des de que ens llevem fins que anem a dormir, les matemàtiques són al nostre voltant, sona el despertador, sintonitzem la ràdio o el televisor, ens aturem al semàfor, consultem el GPS, responem al mòbil, llegim el correu electrònic, anem a comprar...

En aquest sentit, durant el curs 2017/18 hi ha hagut una expocisió temporal en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa (MNACTEC) sota el títol "Les matemàtiques i la vida" que valia molt la pena, doncs la mostra intentava presentar el lligam entre matemàtiques i vida quotidiana des de diferents àmbits, salut, natura, música, seguretat, joc, compres...

Tanmateix s'ens explicava que les formes dels minerals, vegetals i animals no són un caprici de la natura. Forma i funció tenen una estreta relació.

Quant a seguretat, la importància dels xifrats que protegeixen les comunicacions entre els caixers automàtics, els bancs i els ordinadors.

En qüestions de salut, les matemàtiques també donen eines i models per interpretar el funcionament del nostre cos.

Quins envasos de productes són millors per apilar, quins envasos estalvien material, doncs tenen menys superfície, per a un mateix volum fixat.

I moltes qüestions més, sens dubte era una expocisió molt interessant, doncs abordava conceptes de manera molt clara i entenedora. 

Aquesta exposició era temporal i per tant, ja s'ha acabat, però tant de bo, en un futur proper es pugui exposar en un altre espai.

Aprofito aquesta entrada per recomanar-vos una visita al MNACTEC, ara que arriba la tardor és un pla fantàstic per anar-hi amb canalla el cap de setmana. El trobareu  a la Rambla Egara de Terrassa i sempre hi ha exposicions excel.lents. Per aquest curs 2018-19 us faig dues recomancions, una d'exposició permanent "L'enigma de l'ordinador" i una altra de temporal que s'inaugurarà a mitjans d'octubre "Perill!!! Salvats per la tecnologia".

Properament, analitzarem un nou joc de taula.


domingo, 9 de septiembre de 2018

10.522. EL TAXI, LES VTC I ELS VEHICLES SENSE CONDUCTOR




                                                  L'Èrica

Avui he escoltat per la ràdio que les properes setmanes un minibus sense conductor (L'Èrica), serà presentat a 8 ciutats catalanes, on farà petits trajectes, això sí,  mai compartint espai amb un vehicle amb conductor.
Però allò que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el comentari que aquests vehicles utilitzats en el transport públic, en un futur, segurament no cobriran una ruta prefixada, com faria un autobus de línea, sinò que faran trajectes a demanda, és a dir, allò que sempre he entès que fan els taxis.

Tots recordem les protestes i els lamentables aldarulls que va haver-hi entre finals de juliol i principis d'agost, arran del conflicte entre els taxis i les VTC.

Una vegada més aquesta és una situació de números. A Barcelona, hi ha 10.522 llicències de taxi i aquestes llicències donen feina a uns 13.000 taxistes. Per altra banda, a dia d'avui, hi ha unes 800 llicències VTC i tot plegat per una ciutat on hi viuen 1,6 mil.lions de persones i que reb anualment uns 9 mil.lions de turistes.

Si tenim en compte que l'estada mitja d'aquests turistes a la ciutat és de 2,12 nits, això suposaria una mitja de 52.275 turistes cada dia.

Per tant la pregunta seria quants vehicles amb conductor per fer trajectes a demanda li calen a la ciutat de Barcelona, per tal que els treballadors puguin guanyar un sou digne, treballant una jornada d'unes 40 hores setmanals. Jo crec que l'Institut Metropolità del Taxi té la resposta.

A partir d'aquí, penso que l'any 2018, el taxi no pot funcionar com l'any 1980 i en aquest sentit, han de començar a funcionar com les VTC que abans d'iniciar el trajecte, ja saps que et costarà la carrera i quan pujes al vehicle ja has pagat el trajecte que realitzaràs.

Penso que el servei que ofereixen uns i altres és el mateix, l'única diferència és l'anacronisme del taxi, davant l'us d'aplicacions i estratègies comercials que utilitzen les VTC.

Per tant, penso que els taxistes han de seguir fent la seva feina, però també penso que s'han d'adaptar a les noves tecnologies i a les maneres de funcionar d'avui dia.

I que passarà d'aquí uns anys quan s'incorporin empreses que ofereixen vehicles sense conductor amb trajectes a demanda...?

Crec que actualment el sostre està en les 11.500 llicències (entre taxi i VTC), si es donen més serà un error, perquè no hi haurà clients per tothom. Particularment crec, que l'adjudicació de llicències ha de venir marcada pel nombre de possibles usuaris que hi ha a la ciutat. Si d'un any a un altre puja un 1% la suma de la població de Barcelona més els turistes que diariament visiten la ciutat, com a màxim es poden concedir un 1% més de llicències.

Veurem quan torna a revifar aquest conflicte, malauradament no crec que tardi gaire. 

lunes, 27 de agosto de 2018

5. PER QUÈ NO EVOLUCIONA L'US DE L'ENERGIA SOLAR A L'ESTAT ESPANYOL?


                                                      Mapa d'Europa de radiació solar

Sobretot ara a l'estiu quan a la Península Ibèrica tenim tantes i tantes hores d'irradiació solar, em pregunto per què no l'aprofitem més i utilitzem l'energia solar per convertir-la en electricitat.

Per què cada vegada el rebut de l'electricitat és més car i Espanya que és el país de la Unió Europea amb més hores d'irradiació solar l'any i està a la cua en l'ús de l'energia solar?

Quan rasques una mica i comences a comparar xifres, de seguida sorgeixen números vergonyants que tenen difícil justificació i explicació. Per començar, la generació d'electricitat mitjançant plaques fotovoltàiques no arriba al 5% respecte al total i a dia d'avui encara la majoria d'electricitat que consumim a l'Estat Espanyol es genera mitjançant energies no renovables.

El passat dilluns 28 de maig, La Vanguardia publicava un article on mostrava els Mvh que havien generat les plaques fotovoltàiques de diferents regions i paissos d'Europa, a una mateixa hora del dilluns 21 de maig. A Catalunya aquell dilluns van predominar els cels sense núvols i pràcticament a cap estació meteorològica es va recollir precipitació.

A la resta d'Europa, no he mirat quin temps feia però no crec que faci falta perquè les dades següents són molt aclaridores.


REGIÓ O PAÍS
SUPERFÍCIE EN QUILÒMETRES QUADRATS
MxH PRODUITS PER PLAQUES FOTOVOLTAIQUES
BAVIERA
70.550
2105
WESTFALIA
34.098
1665
GRÈCIA
132.000
 600
SUÏSSA
41.285
 400
BULGÀRIA
111.000
 200
ANDALUSIA
  87.268
 100
CATALUNYA
  32.108
   30

A simple vista veiem que pràcticament amb la mateixa superfície Westfalia produeix 55 vegades més electricitat que Catalunya i això que nosaltres tenim més irradiació solar que els alemanys.

Però inclús Grècia, genera 4 vegades més d'electricitat mitjançant l'energia solar que no pas Andalusia, que és la regió de la Unió Europea amb més irradiació solar.

PER QUÈ PASSA AIXÒ?

Curiosament "contra la voluntat del Govern Espanyol" els equips fotovoltaics són més econòmics ara que no pas fa 10 anys i davant la por que els consumidors comencem a instalant-se plaques solars i a generar la nostra pròpia electricitat, s'han tret de la màniga L'IMPOST DEL SOL. Per tant, i de manera molt clara, diguin el que diguin i facin les campanyes publicitàries que vulguin, el Govern Espanyol desincentiva l'instal.lació de plaques fotovoltàiques per produir electricitat mitjançant energia solar.


Fins ara, els governants que hem tingut, hagin sigut del PP o del PSOE han apostat per les energies no renovables. En aquest sentit, l'energia solar permet l'autoconsum, en termes energètics ens pot arribar a convertir en individus autosuficients. I això ni el Govern i molt menys les elèctriques que són qui talla el bacallà ho volen de cap manera.

En el cas de l'energia solar, els diferents Governs  no estan vetllant per defensar els interessos generals de la població. Tot va començar el 1998 quan el govern de Jose Maria Aznar va privatitzar les companyies eléctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses que cotitzen a l'IBEX-35 i per tant l'objectiu principal d'aquestes empreses és guanyar diners.

El problema que hem tingut aquests darrers 20 anys és que hem tingut polítics clarament neoliberals, que defensen que tots els serveis que puguin ser oferts pel sector privat han de ser privatitzats i que la protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
Per tant, amb aquestes polítiques clarament han incentivat les bosses de pobresa que hi ha avui dia i ho seguiran fent, perquè els neoliberals cada dia volen ser més rics i no importa qui es queda pel  camí.

Per altra banda, el 55% de la nostra factura de la llum són impostos, si en lloc de consumir 40 Euros de llum, nomès en consumim 20, el Govern en lloc de recaptar 22 Euros en impostos, nomès en recaptarà 11.

Si a tot això afegim les complicitats que hi ha entre els consells d'administració de les elèctriques, els seus asessors i els governants, podem està ben segurs que el model actual encara durarà molts anys, perquè mai defensaran una energia barata com l'energia solar i menys si hi ha la possibilitat que el consumidor quedi fora del seu àmbit de control.

Ens tenen distrets amb l'exhumació de les despulles del Franco, amb el bilingüisme a l'escola, amb els presos polítics i els exiliats, amb els llaços grocs, amb les retirades d'estelades... ens toquen la fibra, els sentiments... i allò que no sona, però moltes vegades tot això els hi serveix de cortina de fum, per afavorir la confrontació entre uns i altres, entre un 50% i l'altre 50%, però d'aquesta manera fan la viu viu i aconsegueixen que més del 90% no demanem el mateix, uns millors suministres que siguin més econòmics i que arribin a tota la població.

No hi ha elecció, si seguim el model neoliberal esgotarem el planeta i això un dia no gaire llunyà, petarà a escala mundial.






viernes, 17 de agosto de 2018

28. JOCS DE TAULA III. EL DÒMINO.


Aquesta tarda ha fet un xàfec estiuenc que ens anuncia que ja som a la segona quinzena d'agost. Acostumats a passar les tardes a la piscina, a la platja, llegint, jugant a ping-pong o fent tota mena d'excursions, un bon recurs per aquestes tardes grises i plujoses són els jocs de taula.

Evidentment, entre els més joves triunfen l'Uno, el Fantasma Blitz, el Jungle Speed..., però si tenim algun avi o alguna iaia a casa, les 28 fitxes del dòmino, tenen la capacitat d'ajuntar a una mateixa taula els més grans i els més petits de la casa.

Sens dubte, un molt bon joc per mantenir la ment desperta.

JUGADORS: 2-4.

DURADA DEL JOC: 10'

EDAT: A partir de 3 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Situació espacial.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Capacitat de raonament: Aplicar estratègies guanyadores.
-Vocabulari.

OBJECTIU DEL JOC: Tots sabem jugar al dòmino, i en aquest apartat, no cal explicar les normes. Tanmateix, si que és un recurs molt útil per treballar el vocabulari dels temes de les àrees de coneixement del medi social i natural.

Canviant totalment de tema i nomès com apunt, nomès vull assenyalar que em jugaria un pèsol que en Julen Lopetegui no es menja els torrons com entrenador del Real Madrid.

Segurament, d'aquí no gaire setmanes parlarem de la familia Ingebrigtsen.


viernes, 3 de agosto de 2018

152. EL DEUTE ECOLÒGIC.


Abans d'ahir, 1 d'agost, la humanitat va acabar de consumir els recursos que la Terra pot generar durant tot l'any 2018. Això vol dir que entrem en situació de deute ecològic i per tant, els últims 152 dies consumirem allò que no tenim, consumirem per sobre les nostres possibilitats, indiscutiblement, estirem més el braç que la màniga.

El consum de recursos naturals és més gran que la capacitat de regeneració dels ecosistemes. Excés significa pescar més peixos dels que poden nèixer, tallar més arbres dels que poden crèixer en un any, o emetre més CO2 del que la terrra pot absorbir.

Les dades històriques referents a aquest deute ecològic, assenyalen que des de fa uns anys no fem les coses tan malament com es feia a la dècada dels 70, 80 i dels 90. Tanmateix, en els 26 anys que van transcorre entre 1970 i 1996, el deute ecològic va aumnetar 92 dies. 
Però el pitjor moment va ser entre el 1996 i el 2005, doncs en nomès 9 anys vam perdre 35 dies. Els darrers anys, la pèrdua s'ha suavitzat i en els últims 13 anys "nomès hem perdut 25 dies. Això es degut, a que cada vegada hi ha mès consciència ecològica.

Si seguíssim així no hauria de quedar molt lluny, l'any que comencem a recuperar dies per retornar mica a mica cap a un model sostenible, però malauradament, hi ha una variable que fa que ens hàguem d'esmerçar molt més, doncs avui habitem la Terra uns 7.600 mil.lions de persones, el 2025, arribarem als 8.000 mil.lions i el 2050 ens acostarem als 9.700 mil.lions i per tant, les properes decàdes haurem d'economitzar recursos si no volem arribar a una situació de colapse que comportaria desastres humanitaris,

Com passa quan parlem de riquesa, quan parlem de consum, també hi ha grans desigualtats al Planeta. Aquells que vivim a la Península Ibèrica, consumim el doble de recursos dels que hauríem de consumir i malgrat els Governs han de fomentar polítiques per anar eixugant aquest deute, nosaltres com individus també podem anar fent petites accions i anar incorporant hàbits per afavorir la sostenibilitat de la Terra.

1. Disminuir els residus que generem (evitar bosses de plàstic, papers de plata, plàstics no reutilitzables...)

2. Repensar com fer les mobilitats (Utilització de transport públic, optimització dels trajectes, portant el cotxe amb 3 o més ocupants o bé aprofitar per fer encàrrecs quan tornem de la feina cap a la casa).

3. Estalvi d'aigua i energia. Tancar aixetes i llums quan no s'utilitzin, i

4. No malbaratar aliments i intentar comprar aliments de proximitat per tal de disminuir les emisions de CO2 que provoquen els desplaçaments d'aliments des de l'altre punta del món.

La imatge de l'entrada l'he extret de Mundo Poesia

Properament, intentarem esbrinar perquè a un país que té tantes hores de sol, és tan cara l'energia solar.