domingo, 2 de diciembre de 2018

395.384. ARITMÈTICA PERILLOSÍSSIMA


Amb el 99'7% dels vots escrutats a les eleccions andaluses VOX, un partit d'ultradreta, ha obtingut 395.384 vots, això vol dir que l'han votat el 10,92% dels andalusos que han anat a votar i per tant han aconseguit 12 diputats.

Si a més a més,  sumem els 748,641 vots del PP que suposen 26 diputats, i els 658.654 vots de Ciutadans que suposen 21 diputats, les forces de la dreta obtenen 59 diputats i la possibilitat de presidir la Junta d'Andalucia.

És a dir,

395.384  vots clarament a favor de la xenofòbia.

1.802.679  vots a favor de les polítiques neoliberals.

395.384 vots clarament masclistes.

1,802.679  vots a favor de les retallades socials.

1.802.679  vots a favor de l' "A POR ELLOS".

Penso que tots plegats ens ho hem de mirar. No ens enganyem. Els catalans no som tan diferents als andalusos i el resultat que s'ha produit avui a Andalusia es podia reproduir a Catalunya.

De fet, a les eleccions d'ara fa un any al Parlament de Catalunya,  Ciutadans va aconseguir 36 diputats i el PP 4 i això que hi va haver molta mobilització i vam votar el 79,09% dels catalans.

Si algun dia els catalans en lloc d'anar a votar ens quedem a casa com han fet avui molts andalusos (58,65% de participació) ens podem trobar un hemicicle amb força cadires ocupades per l'ultradreta.

Vergonyant que aquests programes polítics tinguin tant recolzament arreu l'any 2018. Qué està passant?

 Doncs el que passa és que les polítiques que ens ofereixen ens empobreixen a gairebé tots en tots els sentits i creen grans bosses de pobresa, tenint molta gent en el penúltim esglaó de l'escala social. 
A partir d'aquí, els seus rèdits els aconsegueixen espantant a tots aquests que estan en el penúltim esglaó i els hi diuen que vigilin, que els nouvinguts que estan a l'últim esglaó, els relegaran a la cua i per tant, els asseguren que  si voten a formacions polítiques com VOX això no passarà.

A veure que passa els propers dies. De ben segur, en seguirem parlant.







domingo, 18 de noviembre de 2018

170. AMBIGÜITATS








El dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Han passat 170 dies i malgrat l'oratòria i les formes són més suaus cap als catalans que no pas des de les files del PP i de Ciutadans, la realitat és que els presos ja no estan a 600 quilòmetres de casa, estan a 60 quilòmetres, però segueixen a la presó.

La realitat és que han anunciat que el 2019, si fa falta per Real Decret pujaran el sou mínim fins els 900 Euros. Però també és ben real que ens prenen per "tontos" quan diuen que per Real Decret obligaran als bancs a pagar els impostos referents als actes jurídics documentats. I evidentment que el Govern pot fer això, però automàticament els bancs pujaran el diferencial de les hipoteques i aquell que vulgui subscriure una hipoteca amb aquesta pujada, pagarà l'esmentat impost 4 o 5 vegades.

És ben real que sembla ser que en aquest Govern del PSOE no li interessa agafar la bandera espanyola i que intenten tenir un discurs on les polítiques socials siguin les protagonistes. Per que per defensar Espanya ja hi ha les propostes de Ciutadans, P.P i VOX. 

Però per si de cas, els acusen de tebis o permisius amb el fet català ja tenen en Josep Borrell com a ministre d'exteriors caldejant l'ambient o en Manuel Marchena que es postula com a President del Consell General del Poder Judicial.

Per últim, a principis de novembre es van fer públiques les penes que demanen tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat per tots els encausats en el Procès i és ben cert que mentre la Fiscalia els acusa de rebel.lió, l'Advocacia de l'Estat ho rebaixa a sedició. I això vol dir que l'Advocacia "nomès demanarà condemnes entre els 8 i els 12 anys pels principals encausats.

Per tant, bon tarannà per una banda, però segueixen demanant 8 anys de presó pels Jordis, 10 anys per la Carme Forcadell, 11 anys i mig per en Jordi Turull,  en Josep Rull, el Raül Romeva,  la Dolors Bassa i en Joaquin Forn i 12 anys per l'Oriol Junqueras.

Sincerament, tot molt ambigu o dient-ho d'una manera molt barruera, els socialistes fan "la puta i la Ramoneta".

El mes de desembre recomanarem un nou joc de taula.

jueves, 1 de noviembre de 2018

-0,154%.LA BANCA SEMPRE GUANYA



El passat 18 d'octubre el Tribunal Suprem va emetre una sentència que estableix que l'impost sobre actes jurídics documentats l'havien de pagar les entitats bàncaries. Aquell mateix dia, el sector bancari va patir una forta sotregada a la Borsa i les seves accions van caure entre un 7% i un 8%.

Encomanant-se una vegada més a l'estabilitat ecònomica del pais, que segons ells, el sector bancari n'és el màxim garant, aquests mateixos bancs, el mateix dijous van començar a pressionar al Tribunal Suprem de tal manera que aquest, fent gala de la seva parcialitat, va decidir que en el Ple del proper dilluns 5 de novembre decidirien definitivament qui paga aquest impost.

Sigui quina sigui la decisió que el proper dilluns ratifiqui el Tribunal Suprem, aquell que acabarà pagant aquest impost serà el consumidor i concretament tots aquells que els propers anys necessitin demanar una hipoteca.

Els bancs ho tenen molt fàcil, l'únic que han de fer és encarir les hipoteques i com es fa això, simplement pujant el diferencial. 

Feu la següent prova, aneu a CÀLCUL DE LA HIPOTECA i primer poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,5. Amb l'Euribor d'octubre del 2018 (-0,154%) us sortirà a pagar una quota mensual de 646,96 Euros.

Si a continuació, poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,7. Amb l'Euribor d'octubre de 2018 us sortirà una quota mensual de 659,88 Euros.

Mireu també les quotes estimades en un futur, doncs no hi trobareu cap de tant baixa com l'actual i quan més pagueu de quota, allò que pagueu de més pel diferencial també incrementa.

Per tant, en el millor dels casos cada mes aquest increment de dues dècimes us suposaran 12,92 Euros més de quota i això vol dir que en 20 anys pagareu 3.876 Euros més d'hipoteca.

Doneu-vos compte que nomès hem aplicat un increment del diferencial de 2 dècimes.  Imagineu-vos si d'un diferencial de 0,5 passem a 1,5 i apliquem la quota mitja. Pagarem 79,6 Euros més que suposen 23.880 Euros adicionals una vegada haguem acabat de pagar la hipoteca, si abans no hem fet cap amortització anticipada. 

Amb aquests 23.880 Euros podíem pagar 6 o 7 vegades l'impost d'actes jurídics documentats sorgits d'aquesta hipoteca.

I qui regula aquestes pujades de diferencials? Ningú. El Banc li posa un preu al producte i l'agafes o el deixes, però és evident que tothom necessita una vivenda i que els bancs aniran alhora quan pujin els diferencials.  Per tant, aquells que voleu adquirir properament una vivenda, no descarteu l'opció d'anar de lloguer.

Sense cap mena de dubte, la banca dels bancs amb més volum de negoci és un monopoli i per tant la banca sempre guanya.

Ben aviat, parlarem dels primers 155 dies del Govern d'en Pedro Sánchez, desprès del 155




miércoles, 17 de octubre de 2018

366. UN ANY I UN DIA


Un any i un dia és el temps que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja porten a la pressó. Darrera seu van arribar-hi l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Quim Forn.

Segurament molts no ho volem admetre, però estem esgotats i saturats de Procès. Per una banda, les desavinences entre els partits soberanistes cada dia ens destrempen una mica més i la ràbia i l'odi que rebíem de Ciutadans i P.P, ara també cal sumar-hi les barbaritats que impunement poden dir els dirigents de VOX. Contra els catalans tot s'hi val.

Ara fa un any, comptàvem els dies que faltàven perquè el Parlament declarés la República Catalana. Creiem que tot era possible, que tot allò que havia passat en els col.legis electorals l'1 d'octubre havia sigut un punt d'inflexió, l'inici d'un viatge de no tornada i que els ulls del món ho havíen vist i per tant tot era qüestió de dies i que la llibertat dels Jordis seria imminent, perquè era evident que la seva detenció no tenia ni cap ni peus.

Un any més tard, el nostre gran desig és la llibertat dels empressonats, a les manifestacions ja no cridem "Independència", cridem "Llibertat", en els balcons queden poques estelades i en canvi hi ha llaços grocs arreu. Aquesta setmana es fan tantes concentracions a les places i als carrers com a les portes de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.

Fa un any volíem decidir el nostre futur, ara volem que ens deixin viure en pau i llibertat. 

Ja és gros que avui la nostra gran esperança sigui en Pedro Sánchez i el seu PSOE. Sembla ser que darrerament han deixat la defensa de la integritat d'Espanya a la dreta cada vegada més ultradretana i que comencen a governar i aplicar mesures de caire social.

No cal oblidar que tots els empressonats, son presos preventius i en aquest sentit sembla ser que el judici començaria al voltant del mes de febrer i la sentència arribaria a principis d'estiu, desprès de les eleccions municipals.

Jo crec que això és una bona notícia, doncs ens situaria en un marc on no hi hauria eleccions durant un any, fins les eleccions generals del 2020 i penso que això afavoriria a una sentència justa dels jutjats que no podria ser altra que l'absolució.

A partir de l'estiu del 2019 l'estratègia a seguir està molt clara, tant se val, siguem o no siguem creients hem de posar espelmes a qui calgui i pujar a Montserrat a peu, demanant concens i entesa entre els partits nacionalistes i que el P.P i Ciutadans no guanyin les eleccions del 2020. Doncs el proper pas d'en Casado i en Rivera serà tancar TV3 i il.legalitzar algun partit. 

De debó, el més important és que d'una vegada per totes els empressonants puguin tornar a casa amb les seves famílies i els seus amics i tornar a esdevenir persones lliures. 
En aquest país no calen Mandeles.


viernes, 5 de octubre de 2018

240.000.000. JOCS DE TAULA IV. DINO CHALLENGE




Avui us presento DINO CHALLENGE, un joc de cartes perfectes per portar de viatge i jugar amb nens a partir de 6 anys. Sens dubte, aquest és un joc molt adequat per aquestes edats, doncs trobarem xifres representades en centenes, unitats de miler i decenes de miler.

Segurament, començaran llegint el número dígit a dígit, però desprès d'unes quantes partides i nosaltres anar dient correctament la xifra, fàcilment començaran a llegir els números de manera fluida.

Aquest joc també és molt interessant, perquè ens parla dels mil.lions d'anys que fa que van viure els dinosaures i d'aquesta manera també ens situa cronologicament en la història de la Terra. De fet el 240.000.000 correspon als anys que va començar a habitar la Terra el NOTHOSAURUS, un avantpassat de les foques.

De fet, darrera de cada carta, hi ha una breu descripció dels dinosaures i reptils representats.

Per acabar, esmentar que aquestes cartes pertanyen a la col.lecció "DESAFIOS DE LA NATURALEZA" i dins d'aquesta col.lecció tenim un ventall de propostes, animals per continents, insectes, aus, animals marins, gossos, gats, cavalls...

Aquest joc és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga on venguin jocs i joguines.


JUGADORS: De 2 a 6 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

EDAT: A partir de 6 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Familiarització, lectura i domini de números grans.

-Percepció de temps en comparació amb la història vital de cadascun.

-Mesures de pes i longitud.

-Introducció al sistema mètric anglosaxo.

-Identificació i comparació d'atributs.

-Memòria

-Introducció a la probabilitat.

-Capacitat d'anàlisis i raonament: Triar el punt fort de la carta que té més possibilitats de guanyar.

-Comptatge (En el comptatge de les cartes)

OBJECTIU DEL JOC: El joc consta de 36 cartes de dinousaures. A cada carta hi han representades 5 caracaterísitques del dinosaure en qüestió, pes, longitud, mil.lions d'anys que fa que va començar a viure a la Terra, índex d'agilitat i índex d'agressivitat.

Es reparteixen totes les cartes a parts iguals entre tots els jugadors i tothom posa les seves cartes cap per avall i s'inicia el joc quan els jugadors giren la primera carta i el jugador més jove tria aquell atribut que ell pensa que és el punt fort de la seva carta.
S'emporta les cartes de cada jugada qui té el número més alt de l'atribut seleccionat.
L'objectiu del joc és aconseguir totes les cartes o bé tenir més cartes després d'un temps pactat previament, que pot ser al voltant de 15 minuts.

ADAPTACIÓ: En aquest cas, és tan fàcil com canviar l'opció guanyadora i que en aquest cas, abans de començar la partida, acordem que guanya la jugada qui té el número més baix de l'atribut seleccionat.

El mes de desembre parlarem del Fantasma Blitz.

domingo, 23 de septiembre de 2018

1903. LES MATEMÀTIQUES I LA VIDA.



"La gent que no es creu que les matemàtiques són senzilles, és només que no s'ha adonat de com és de complicada la vida". Aquesta frase, la va dir en J.L. Von Neumann un matemàtic hungarès que va nèixer l'any 1903.

Cada dia i a tothora, des de que ens llevem fins que anem a dormir, les matemàtiques són al nostre voltant, sona el despertador, sintonitzem la ràdio o el televisor, ens aturem al semàfor, consultem el GPS, responem al mòbil, llegim el correu electrònic, anem a comprar...

En aquest sentit, durant el curs 2017/18 hi ha hagut una expocisió temporal en el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa (MNACTEC) sota el títol "Les matemàtiques i la vida" que valia molt la pena, doncs la mostra intentava presentar el lligam entre matemàtiques i vida quotidiana des de diferents àmbits, salut, natura, música, seguretat, joc, compres...

Tanmateix s'ens explicava que les formes dels minerals, vegetals i animals no són un caprici de la natura. Forma i funció tenen una estreta relació.

Quant a seguretat, la importància dels xifrats que protegeixen les comunicacions entre els caixers automàtics, els bancs i els ordinadors.

En qüestions de salut, les matemàtiques també donen eines i models per interpretar el funcionament del nostre cos.

Quins envasos de productes són millors per apilar, quins envasos estalvien material, doncs tenen menys superfície, per a un mateix volum fixat.

I moltes qüestions més, sens dubte era una expocisió molt interessant, doncs abordava conceptes de manera molt clara i entenedora. 

Aquesta exposició era temporal i per tant, ja s'ha acabat, però tant de bo, en un futur proper es pugui exposar en un altre espai.

Aprofito aquesta entrada per recomanar-vos una visita al MNACTEC, ara que arriba la tardor és un pla fantàstic per anar-hi amb canalla el cap de setmana. El trobareu  a la Rambla Egara de Terrassa i sempre hi ha exposicions excel.lents. Per aquest curs 2018-19 us faig dues recomancions, una d'exposició permanent "L'enigma de l'ordinador" i una altra de temporal que s'inaugurarà a mitjans d'octubre "Perill!!! Salvats per la tecnologia".

Properament, analitzarem un nou joc de taula.


domingo, 9 de septiembre de 2018

10.522. EL TAXI, LES VTC I ELS VEHICLES SENSE CONDUCTOR




                                                  L'Èrica

Avui he escoltat per la ràdio que les properes setmanes un minibus sense conductor (L'Èrica), serà presentat a 8 ciutats catalanes, on farà petits trajectes, això sí,  mai compartint espai amb un vehicle amb conductor.
Però allò que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el comentari que aquests vehicles utilitzats en el transport públic, en un futur, segurament no cobriran una ruta prefixada, com faria un autobus de línea, sinò que faran trajectes a demanda, és a dir, allò que sempre he entès que fan els taxis.

Tots recordem les protestes i els lamentables aldarulls que va haver-hi entre finals de juliol i principis d'agost, arran del conflicte entre els taxis i les VTC.

Una vegada més aquesta és una situació de números. A Barcelona, hi ha 10.522 llicències de taxi i aquestes llicències donen feina a uns 13.000 taxistes. Per altra banda, a dia d'avui, hi ha unes 800 llicències VTC i tot plegat per una ciutat on hi viuen 1,6 mil.lions de persones i que reb anualment uns 9 mil.lions de turistes.

Si tenim en compte que l'estada mitja d'aquests turistes a la ciutat és de 2,12 nits, això suposaria una mitja de 52.275 turistes cada dia.

Per tant la pregunta seria quants vehicles amb conductor per fer trajectes a demanda li calen a la ciutat de Barcelona, per tal que els treballadors puguin guanyar un sou digne, treballant una jornada d'unes 40 hores setmanals. Jo crec que l'Institut Metropolità del Taxi té la resposta.

A partir d'aquí, penso que l'any 2018, el taxi no pot funcionar com l'any 1980 i en aquest sentit, han de començar a funcionar com les VTC que abans d'iniciar el trajecte, ja saps que et costarà la carrera i quan pujes al vehicle ja has pagat el trajecte que realitzaràs.

Penso que el servei que ofereixen uns i altres és el mateix, l'única diferència és l'anacronisme del taxi, davant l'us d'aplicacions i estratègies comercials que utilitzen les VTC.

Per tant, penso que els taxistes han de seguir fent la seva feina, però també penso que s'han d'adaptar a les noves tecnologies i a les maneres de funcionar d'avui dia.

I que passarà d'aquí uns anys quan s'incorporin empreses que ofereixen vehicles sense conductor amb trajectes a demanda...?

Crec que actualment el sostre està en les 11.500 llicències (entre taxi i VTC), si es donen més serà un error, perquè no hi haurà clients per tothom. Particularment crec, que l'adjudicació de llicències ha de venir marcada pel nombre de possibles usuaris que hi ha a la ciutat. Si d'un any a un altre puja un 1% la suma de la població de Barcelona més els turistes que diariament visiten la ciutat, com a màxim es poden concedir un 1% més de llicències.

Veurem quan torna a revifar aquest conflicte, malauradament no crec que tardi gaire.