viernes, 19 de julio de 2019

78. I ARA QUÈ ESTUDIO?


            No anem bé si  els "Departaments d'Educació" volen que tots sortim amb el mateix                                                                               patró.


Ara fa un mes, uns 28.300 estudiants catalans que acabàven segon de Batxillerat es van presentar a les PAU (proves d'accès a la universitat). Els resultats com els darrers anys han sigut molt bons, doncs un 96,42% d'aquests estudiants han aprovat la selectivitat, però aquests estudiants tenen clar aquella carrera que volen estudiar?

En aquest sentit, el diari de Girona a la seva edició del 5 de juny de 2018, es referia a una enquesta que s'havia fet entre l'alumnat que estudiava batxillerat a Espanya. La pregunta era molt senzilla. 
Quina carrera vols estudiar?
La mostra,  17872 estudiants, representa menys d'un 3% dels 637.000 alumnes que el curs 2017/2018 estudiàven un dels dos cursos de Batxillerat, però els resultats si més no són un toc d'alerta i s'haurien de prendre mesures.

L'enquesta desprenia que un 78% dels alumnes en el moment de formular-li la pregunta encara no tenia clar quina carrera volia estudiar.

Un 38% dubtava entre tres carreres, un 34% dubtava entre dues carreres i un 6% no tenia ni idea quins estudis seguiria desprès del batxillerat.

Sincerament crec que això passa perquè durant tota l'escolaritat es treballa poc el pensament crític, la presa de decisions, la defensa d'uns valors i d'una opinió, sempre argumentada i respectant l'opinió dels altres. Poques escoles i menys instituts de secundària aboguen per una educació on l'alumne sigui lliure, entenent la llibertat, com la capacitat de pensar per un mateix i decidir, i on l'alumne en un futur esdevingui una persona autònoma i per tant que sàpiguen pensar i gestionar les situacions que els envolten.

Segurament la pedagogia ocasional ens ajuda en aquest propòsit, però que és la pedagogia ocasional i què comporta.

La pedagogia ocasional aprofita tot allò que passa al nostre voltant, tot allò que els alumnes escolten i veuen a les noticies i s'en parla, s'argumenta, s'opina, es reflexiona, es defensa... i sens dubte omple de contingut les tutories que moltes vegades nomès serveixen per parlar de coses inocues.

La pedagogia ocasional defensa que l'escola ha de ser política i jo també ho defenso, sempre adequant les diferents noticies i sutacions a l'edat dels alumnes, però amb alumnes de 3r d'ESO s'ha de poder debatre sobre sanitat pública i sanitat privada, amb alumnes de Batxillerat s'ha de poder parlar sobre si és justa la justicia espayola, amb alumnes de de primària s'ha de poder valorar si és normal que la passera que han fet en el poble hagi costat 58.000 Euros, amb alumnes de 3r de primària s'ha de poder parlar si un poble cal que tingui un camp de futbol amb gespa artificial, sinò té equip de futbol...

Per fer pedagogia ocasional s'ha de ser una escola valenta i que el claustre de mestres també sigui valent, doncs aquesta pedagogia ocasional topa frontalment amb el model que proposa l'administració, un model on l'escola ha de ser apolítica i allò important és treure nota, però no ens equivoquem tant important com la nota hi ha la capacitat que tinguin els joves de decidir allò que volem estudiar i sobretot allò que volen fer amb les seves vides i el seu futur.

Si aquest estiu teniu temps, feu el següent exercici, pregunteu a deu persones que fèssin la selectivitat abans de l'any 2000 i els hi questioneu si tornarien a estudiar la carrera que van fer o que van iniciar.
No repetim el mateix error amb els nostres fills.

Properament, parlarem de la sanitat pública i les mútues.

lunes, 8 de julio de 2019

38. OCI LOW COST I. EL SAFAREIG. BANYS TERMALS.


Avui començo una nova sèrie d'entrades on parlarem d'activitats d'oci i lleure de qualitat i a bon preu. Moltes vegades en aquest blog critico el dispendi econòmic que s'ha fet envers algunes infraestructures, denuncio els sous econòmics d'alguns asessors o faig prediccions d'un futur econòmic bastant negre.

Per tant, de tant en tant, també ve de gust de parlar de coses positives i a partir d'avui i ja veurem amb quina periodicitat, us aniré presentant propostes d'oci i lleure, originals, de qualitat i barates.
La frase d'aquesta secció serà "Si vols fer quelcom, que els diners no siguin un impediment". 


La proposta que us faig avui són els banys termals El Safareig de Caldes de Montbui. Aquest Safareig és un espai públic on gaudir d'un bany amb les propietats terapèutiques i relaxants de l'aigua mineromedicinal i l'equipament aprofita l'estructura d'un antic safareig d'aigua termal construït a mitjans del segle XX.

L'activitat dura 1 hora i el preu de l'entrada general és de 6 Euros. Tanmateix, molts col.lectius pagareu l'entrada reduida de 3,5 Euros. Trobareu tota la informació per planificar la vostra visita a El Safareig.

Per cert, el 38 correspon a la temperatura mínima que trobareu l'aigua, doncs aquesta temperatura sempre oscila entre els 38 i 42 graus. Per sota de 38 graus no serien aigües termals i per sobre es cremariem.

De fet, l'aigüa que brolla a Caldes arriba fins els 74º i per tant, perquè sigui apta pel bany han de refredar-la.

Per fer un matí o una tarda complert, jo combinaria aquest bany amb l'excursió "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes de Montbui", publicada a La Brolla d'en Toni., el juliol de 2018.

Per últim, penso que aquesta experiència del bany al Safareig ha de ser molt diferent a l'estiu que a l'hivern. A l'estiu val molt la pena poder gaudir del capvespre, prenent la fresca a la terrassa. De ben segur, que hi tornarem a l'hivern.

La setmana vinent, segurament us recomanaré alguna lectura per aquest estiu.

viernes, 7 de junio de 2019

10. JOCS DE TAULA VIII. SPEED CUPS



10 minuts com a màxim és el que sól durar una partida d'Speed Cups. Aquest és un joc d'habilitat amb una mecànica molt senzilla i un material molt vistòs, sobretot el timbre que cap jugador pot resistir-se a tocar abans de començar la partida.
Cal dir, que aquest timbre és molt característic del creador del joc, l'israelí Haim Shafir, també responsable del Halli Galli i on també podem trobar el mateix timbre.

Aquest és un joc adreçat a tota la familia, des dels 4 fins els 104 anys. Tanmateix la gràcia del joc és jugar amb altres jugadors del nostre mateix nivell, del contrari, si hi ha molta diferència entre els nivells dels jugadors, el joc es torna avorridot per tothom.

Dintre de la caixa del Speed Cups trobem els següents elements,

20 Cubs de plàstic (4 en cadascun dels cinc colors, vermell, blau, groc, verd i negre).
24 Cartes.
  1 Timbre.
  1 Reglament.

JUGADORS: 2-4 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10 minuts.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN: 

-Percepció i organització espacial.
-Aparellament i correspondència.
-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)
-Estratègia guanyadora.
-Comptatge (En el recompte de cartes).

OBJECTIU DEL JOC: 

-Ordenar els 5 cubs de colors segons indica la tarjeta, tant en sentit vertical com en sentit horitzontal. S'emportarà la tarjeta el jugador que sigui més ràpid i toqui abans el timbre.

Properament, us recomanarem alguna lectura per aquest estiu.

viernes, 24 de mayo de 2019

53. INSTITUT ESCOLA A VALLROMANES


A dos dies de les eleccions municipals hi ha tot tipus de propostes, unes més assenyades i d'altres si més no, curioses. Mirant aquests dies programes electorals poden veure que a Mollet el PSC proposa fer una pista de gel que serviria per acollir les proves de patinatge en uns suposats Jocs Olímpics d'hivern a Barcelona.

A Vallromanes, Gent de Vallromanes proposa posar gespa artificial al camp de futbol. Tanmateix, a Vallromanes no hi ha equip de futbol.

A Barcelona, en Manuel Valls vol ubicar el Parlament de Catalunya a Les Glòries...

I com aquestes propostes, arreu de Catalunya en trobaríem moltes.

Referent a Vallromanes, una proposta que particularment m'agrada molt és la possibilitat de convertir l'escola Els Tres Pins en un institut escola i d'aquesta manera els alumnes podrien estar-hi des de P-3 fins a 4rt d'ESO.

El curs vinent ja nomès quedaran dues classes a 3r, 4art i 5è, la resta de l'escola serà d'una línea i per tant, segurament hi haurà espais suficients per encabir-hi als alumnes que els hi vagi tocant fer secundària.

Actualment, hi ha 28 instituts/escoles arreu de Catalunya i el curs 2019/2020 s'obriran 25 instituts/escoles més. Generalment, tothom que l'aplica està content tant és així que el Departament d'Educació ja té 200 peticions de centres i ajuntaments per convertir escoles en escoles/instituts.

Tant de bo, l'Escola Els Tres Pins esdevingui Escola/Institut el curs 2020/21. Si es fan bé les coses, aquest model educatiu té molts avantatges, per començar, a nivell pedagògic dóna continuitat al projecte educatiu, millora la convivència i amb alumnes molt vinculats al centre, es redueix l'absentisme escolar i s'afavoreix una atenció molt més personalitzada i propera.

De ben segur que en seguirem parlant. 

Properament, us presentaré un nou joc de taula.

domingo, 12 de mayo de 2019

600. 10 ESPORTISTES I EQUIPS DE LLEGENDA.




Dimarts passat contra tot pronòstic, el Barça va quedar eliminat de la Champions. Al capdavant d’aquest equip, hi ha en Leo Messi, un jugador de llegenda.

A l’esport a vegades es guanya i a vegades es perd. No cal buscar explicacions, hi ha dies que a nosaltres no ens surt res i a l’oponent tot, però això no treu que amb el pas dels anys, hi hagi una sèrie de jugadors i equips que esdevinguin esportistes de llegenda.

Per mi Messi és el millor jugador de la història i ha jugat en el millor Barça de la història. Això no treu que dels 670 partits que ha jugat amb el primer equip n’hagi empatat 124 i n’hagi perdut 73.

Per tant, avui us presento aquesta llista de llegenda, tots han guanyat i perdut, però ells ens han fet sommiar, vibrar i viure moments històrics. De ben segur que en trobareu a faltar, segurament cadascú faria la seva llista i poques llistes coincidirien, però la meva és aquesta.

1.     Leo Messi.  En 15 temporades amb el primer equip del Barça ha marcat 600 gols. Una mitjana de 40 gols per temporada, amb un sostre la temporada 2011-12 de 73 gols. A nivell de títols ha guanyat 4 Champions, 10 Lligues, 6 Copes del Rei, 3 Mundials de Clubs, l’Or Olímpic i el Mundial Sub-20.
Un jugador de llegenda que a partir del mes d’octubre d’aquest 2019 tindrà un espectacle de circ creat pel Cirque du Soleil.

2.     Usain Bolt. El millor velocista de la història. Penso que passaran molts anys abans que algú pugui batre els seus 9”58c en 100 metres,  Els 19”19c en 200 metres del Mundial de Berlín l’any 2009  i els 36,84 en relleus 4 x100 de l’equip jamaicà als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012.

3.     Selecció Estadounidenca de bàsquet. Jocs Olímpics Barcelona 92.  David Robinson, Patrick Ewing, Larry Bird, Scottie Pippen, Michael Jordan, Clyde Drexler, John Stockton, Chris Mullin, Charles Barkley i Magic Johnson
          No cal dir res més, simplement Dream Team.

4.     Rafa Nadal. 11 Torneigs de Roland Garros. Sens dubte, el millor tenista de la història sobre terra batuda.

5.     Nadia Comaneci. La perfecció als Jocs Olímpics de Montreal el 1976. Fins aquell moment ningú havia assolit un 10 i la gimnasta romanesa a Montreal en va assolir 7 que van suposar les medalles d’or a les paral.leles asimètriques, a la barra d’equilibri i a la general individual.


6.     Jan Zelezny. El 1996 a la ciutat alemanya de Jena, aquest llançador txec va llançar la jabalina i aquesta va arribar als 98,48 metres. La segona millor marca de tots els temps la té l’alemany Johannes Vetter que el 2017 va llançar 94 metres i 44 centímetres. Aquests 4 metres i 4 centímetres entre aquests dos llançaments ens fa pensar que ara per ara la marca de Zelezny és imbatible.

7.     Stéphan Peterhansel. 6 Dakars en moto i 7 Dakars en cotxes. Ningú ha guanyat tant en el món dels raids com Monsieur Dakar.


8.     Katie Ledecky. Aquesta setmana complirà 22 anys i aquesta nedadora estadounidenca apunta a ser la millor de tots els temps. El 2012 als Jocs de Rio, amb nomès 15 anys va guanyar l’or als 800 metres lliures. Actualment té els records del món de 400, 800 i 1500 metres en piscina llarga (50 metres). Arribarà a les Olimpiades de Tokio amb 23 anys encara jove però participant als seus tercers Jocs Olímpics. Ara mateix ja porta 6 medalles olímpiques. 5 ors i una plata i això que una de les seves proves, els 1500 metres lliures fins a Tokio no ha estat dins del programa olímpic.

9.     Valentino Rossi. Il Dottore. Guanyador de nou Mundials en quatre categories, 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i sis vegades de Moto GP (2002,2003,2004,2005,2008 i 2009). Actualment és el pilot amb més pódiums (234), més victories (115) i més voltes ràpides (95).
A més a més, porta 24 anys seguits com a mínim pujant un cop al pódium per temporada.

10.                       Tiger Woods. El golfista més jove en guanyar un Major, amb la diferència més gran de cops i el marcador més baix. A hores d’ara ja porta 15 Majors, nomès a 3 del llegendari Jack Nicklaus. Però les infidelitats, els problemes personals, les lesions i el resurgiment aquest 2019 en tornar a guanyar un Major 11 anys desprès de l’anterior fa que no tinc cap dubte que algun dia veurem un biopic dedicat a Tiger Woods.

Properament, parlarem de propostes curioses que alguns candidats a diferents alcaldies presenten en els seus programes. 






martes, 30 de abril de 2019

123. ÀMPLIA MINORIA.



PSOE                                                   123 diputats.
PP                                                          66 diputats.
Ciutadans:                                            57 diputats.
Unides Podem:                                     42 diputats.
VOX.                                                     24 diputats.
ERC:                                                     15 diputats.
Junts per Catalunya:                            7 diputats.
PNV:                                                       6 diputats.
Bildu:                                                     4 diputats.
Coalició Canaria:                                  2 diputats.
Navarra Suma:                                      2 diputats.
Compromís:                                           1 diputat.
Partit Regionalista de Cantabria:       1 diputat.

Diumenge va ser una jornada força bona per la democràcia, doncs aquells que promouen idees i plantejaments poc democràtics van perdre les eleccions.
Tanmateix, no ens ha de deixar de preocupar que amb el programa que presentàven VOX assolís 2.677.173 vots a tota Espanya.

Ara arriben unes setmanes de deixar reposar els resultats fins que passin les eleccions municipals, segurament el PSOE no farà cap pacte de legislatura amb ningú, en aquest sentit vol un executiu monocolor.

Això ens abocarà a un mes de juny on segurament Pedro Sánchez serà investit president del Govern gràcies al suport d'Unidas Podemos i de com a mínim 11 abstencions. Veurem quins compromisos aconsegueix la formació de Pablo Iglesias a canvi del seu suport a Sánchez i d'on arribaran les abstencions.

Per cert, vaig encertar força els pronòstics dels resultats de les eleccions que vaig fer el 17 d'abril.

Properament, parlarem de 10 esportistes de llegenda.

miércoles, 17 de abril de 2019

76. PRONÒSTIC: URNES PLENES


Quan falten nomès 11 dies per les Eleccions Generals, són moltíssimes les enquestes que han sortit i malgrat que totes coincideixen que el PSOE serà la força més votada i que el PP es desinflarà respecte les Eleccions del 2015, a partir d'aquí hi ha moltes lectures, normalment interessades, segons l'ideologia política d'aquell que encarrega l'enquesta.

Des de les primeres eleccions el 1977, aquesta serà la tretzena vegada que triarem els 350 diputats que la propera legislatura seuran en el Congrès dels Diputats. Personalment, crec que la formació del proper arc parlamentari vindrà donada per la participació que hi hagi. En aquest sentit, a l'històric trobem participacions molt minses com el 1979 que nomès van votar un 68,04% o la més baixa que va ser el 2015 i on nomès van dipositar el seu vot a l'urna, un 66'48% dels votants.

A l'altra banda, trobem votacions massives com les de 1977, 1982, 1996 i 2004 que van superar el 77% de participació. 
Arribats a aquest punt, molts estem espantats perquè a l'últim precedent que van ser les Eleccions Andaluses, VOX va treure 12 diputats, però nomès amb un 58,65% de participació. Un escenari que no passarà.

El nas em diu que enguany la participació estarà per sobre del 76% i que amb la suma del PSOE i Unidas Podemos n'hi haurà prou per aconseguir majoria absoluta. Davant altres escenaris de participació, els resultats poden variar ostensiblement. 

Així amb una forquilla de participació entre el 72% i el 75,99% penso que també farien falta els diputats d'ERC per assolir la majoria absoluta i certament la convivència entre ERC i certs sectors del PSOE la veig molt complicada. 
Per tant, entraríem en un terreny de llargues negociacions, abstencions, governs en minoria...

En una forquilla de participació entre el 68% i el 71,99% la ingovernabilitat encara seria major, doncs ningú sumaria ni fent tripijocs. Segurament, hi hauria un empat a 158-160 diputats entre el bloc d'esquerres (PSOE- Unidas Podemos) i el bloc de dretes (PP, C's, VOX) i els 13-14 diputats d'ERC serien insuficients per assolir la majoria absoluta i s'hauria de tirar del PNV o de Junts per Catalunya, companys de viatge molt incòmodes per Unidas Podemos. Aquest seria un escenari ideal per governs i minoria i fins i tot repeticions d'eleccions.

Finalment, una participació per sota del 67,99%, obriria la porta a la possibilitat que PP, C's i VOX poguessin formar majoria absoluta i sens dubte aquesta seria una molt mala noticia pels catalans.

Per  tant, indiscutiblement el 28 d'abril jo no vull urnes buides.

La setmana posterior a les eleccions, parlarem de les possibles combinacions a les quals ens aboquin els resultats.