jueves, 19 de octubre de 2017

2000. TITULARS ENGANYOSOS



Per començar dir que m'alegro que el Departament d'Ensenyament es preocupi per l'educació especial i que amb el nou Decret de l'Escola Inclusiva, els propers quatre anys hi vulgui destinar 142 mil.lions d'Euros.

Dit això, vull explicar una mica els números d'aquesta notícia i segurament poques vegades podré parlar amb tan coneixement de causa, doncs sóc mestre d'educació especial i gairebé porto vint anys treballant en una escola d'educació especial.

El títol de l'entrada d'avui "Titulars Enganyosos" fa referència als titulars que ahir podíem trobar a la premsa catalana. Tal vegada, el diari Ara anunciava la noticía amb un "Els alumnes amb necessitats especials aniran a escoles ordinàries" i el número 2000 fa referència a 2000 alumnes que actualment estan escolaritzats a escoles d'educació especial i que la Directora General d'Educació Infantil i Primària Carme Ortoll va dir que d' d'aquí quatre anys i gràcies al nou Decret de l'Escola Inclusiva estarien escolaritzats a escoles ordinàries.

Fem números. Actualment a Catalunya hi ha uns 70.000 mestres, si ara es contracten uns 1500 mestres, la plantilla aumentarà un 2,14%.

                        Per altra banda, hi ha escolaritzats uns 8000 alumnes a centres d'educació especial, si l'objectiu es retornar-ne uns 2000 a l'escola ordinària, això és un 25%.

                       Esmentar també que a Catalunya hi ha unes 2300 escoles d'educació infantil i primària.

Per tant, vaja, em sembla poc menys que impossible que d'aquí a quatre anys es pugui assolir aquest objetiu i em costa molt de creure que els redactors d'aquest decret es creguin els números que han explicat. Mentre la ràtio dels centres ordinaris no estigui per sota de 15 alumnes per aula, la inclusió a aquests nivells és una utòpia.

Com he dit al principi, cel.lebro que quelcom es bellugi en el món de l'educació especial, però que no s'alimentin falses esperances, si d'aquí quatre anys, s'aconseguís incorporar un 6 o un 7% dels alumnes que ara estan escolaritzats a l'escola d'educació especial a l'escola ordinària, seria un èxit rotund, i estaríem parlant que a tot Catalunya són uns 400 o 500 alumnes.

I malgrat que al Departament d'Ensenyament no li agradi, cal fer escoles d'educació especial, perquè any rere any creix la matrícula i les escoles d'Educació Especial estan saturades i de ben segur en el curs 2021/22 tindran més alumnes que enguany, malgrat que el Decret del Sistema Inclusiu s'hagi desenvolupat en la seva totalitat.

Properament, anunciarem qui guanyarà la Champions el proper dissabte 26 de maig a Kiev.








domingo, 8 de octubre de 2017

2011. MAI ÉS TAN FOSC




Segurament vaig equivocar-me quan demanava el rei Felip VI com a moderador del diàleg que hauria d'haver-hi entre el Govern Espanyol i el Govern Català. Les seves declaracions el dimarts al vespre, lluny d'acostar posicions, van fer que sense cap mena de dubte renunciés a aquest paper de mediador i ens deixés a alguns més desinflats i emprenyats,  a una setmana vista d'un desenllaç ple d'incògnites, tensions, neguits, temors i molta, molta crispació.

Divendres al vespre, vaig recuperar "Mai és tan fosc" una pel.lícula-documental al voltant de la figura de l'Arcadi Oliveres durant els esdeveniments que van succeir la primavera del 2011, quan els indignats s'aplegaven a les places i va sorgir el moviment del 15M.

El documental és molt interessant, doncs d'una manera molt clara, l'Arcadi Oliveres ens parla dels pecats de l'economia i com hauria de ser aquesta economia perquè el planeta sigui sostenible, al mateix temps que aquells dies se li estava morint un fill i veiem un home amb una gran pena i un gran coratge a la vegada.  El trobareu a Mai és tan fosc  

Però, cal veure-ho per veure com fa sis anys els Mossos expulsaven a cops de porra els indignats de la Plaça Catalunya, mentre el Conseller d'Interior Felip Puig, al més estil ministre Zoido, etzibava davant els mitjans "La policia és una policia profundament democràtica que respon a les autoritats polítiques democràtiques i té un respecte profund cap a les institucions i per l'Estat de Dret".

Sis anys més tard, en Felip Puig ha votat en un "referèndum il.legal" i la gent fa petons i abraçades als Mossos. Com han canviat les tornes?

Un altre tema que sortia en el documental era la Independencia de Catalunya. Aquells també eren els temps que es començaven a fer referèndums pels pobles, començant pel referèndum d'Arenys de Munt.

En una xerrada, li pregunten a l'Arcadi Oliveres com veuria la Independència de Catalunya i ell contesta "Que no val nomès canviar la "ñ" per la "ny" i les dues franges vermelles, per les quatre barres. Ell s'apuntarà a la Independència si Catalunya esdevé una república, sense exercit, ecològicament sostenible, acollidora amb la immigració i amb una estructura d'empreses de caràcter cooperatiu i sense grans empreses.

Jo menys el tema d'empreses, doncs penso que en una Catalunya independent també hi poden tenir cabuda grans empreses, la resta li compro. Tal vegada el que no pot ser de cap manera és que si algun dia esdevenim un estat independent només canviem la "ñ" per la "ny" i passem de les dues franges a les quatre barres. Si es segueixen fent polítiques neoliberals on tot val i els rics són més rics i els pobres són més pobres, poca cosa haurem fet.

Properament, a veure si podem parlar de coses més banals, que no siguin res més que un "divertimento"


miércoles, 27 de septiembre de 2017

55. EL 55 NO ÉS UN BON NÚMERO PEL REFERÈNDUM





Davant de l'obstinació que tenim uns per votar aquest diumenge, a l'altra banda trobem repressió i supèrbia i mica a mica tots plegats anem cap a un carreró sense sortida. L'ocupació i els precintes no crec que ens portin enlloc. 

La solució passa per ocupar 55 hores els col.legis electorals i entrar-hi just abans que els precintin el divendres al migdia i quedar-nos dintre fins el diumenge al vespre? 

O bé passa per convocar eleccions per d'aquí 55 dies i anar a votar l'últim diumenge de novembre o el primer diumenge de desembre i que en el programa dels partits sobiranistes catalans hi hagi inclosa la DUI que entraria en vigor si aquests partits superen els 68 escons?

O que el Govern Espanyol apliqui l'article 155, (que de fet, en certa manera ja l'està aplicant) i suspengui certes competències de la Generalitat?

Crec que el 55 no ens convé a ningú. 

Davant aquest situació d'enfrontament, ningú està governant i aquest estat d'amenaça no es pot perllongar gaire més. Si les coses s'han d'acabar fent per pebrots, anem malament.

Estem condemnats a arribar a acords, més aviat que tard s'ha de començar a encetar un diàleg. I en aquest sentit, trobo molt a faltar la figura del rei Felip VI, segurament molts voldríem ser republicans, però ara per ara ell és el cap d'Estat i jo que vaig nèixer el 1972, no recordo una situació tan tensa a l'Estat Espanyol, com la que estem vivint aquests dies aquí a Catalunya. Per tant, jo crec que ara seria el moment que fes seure a tots els caps dels partits polítics i comences a exigir solucions.

D'Europa, ni de la resta del món n'espero res. Els càlculs els diuen que millor mirar cap a una altra banda i dir que és un afer intern. Ens ho hem d'arreglar nosaltres, els 7,5 mil.lions que vivim a Catalunya i els gairebé 40 mil.lions que viuen a la resta de l'estat espanyol.  Llàstima que a la banda del "transatlántic" espanyol" qui governa són polítics amb molt poca traça, que estan a les portes d'afavorir un cap de setmana de violència i crispació.

A veure si algú aviat agafa el timó d'aquest vaixell, abans que tots ens enfonsem.





lunes, 18 de septiembre de 2017

18. MY NAME IS LUKA


                                                                  Luka Doncic

Avui en principi volia parlar de l'extraordinari nivell de l'atletisme polonès, però ahir va succeir quelcom d'extraordinari en el món del basquet.

Com molts sabreu des del dijous 31 d'agost fins ahir s'ha cel.lebrat el XXXIX Campionat d'Europa de Basquet Masculí. Sens dubte un campionat allunyat de les aficions fins la fase final, no té ni cap ni peus que hi hagi 3.250 Quilòmetres entre la seu del Grup A i el pavelló on es juga la fase final. 
Realment, un despropòsit.

Però al marge d'aquest sense sentit, ahir al vespre va passar una d'aquestes històries de l'esport que val la pena, veure-les i viure-les. 

La sinopsi és molt senzilla, un país de 2.000.000 d'habitants guanya l'Europeu de Bàsquet i un dels seus dos jugadors més importants, és un noiet de 18 anys que ha fet en aquest campionat un mitjana de 16 punts 9,125 rebots i 4 assistències per partit. 

A més a més, el noiet de 18 anys es lesiona a la final faltant 15 minuts i Serbia està a punt de guanyar. Doncs entre el final del tercer quart i la primera part de l'últim quart a afició i companys els mancava l' empenta i la rauxa del noiet.

L'Eslovènia d'ahir al vespre em va recordar la Iugoslàvia del Mundial d'Argentina 90. Casualment, llavors jo també tenia 18 anys i en aquella Yugoslavia hi jugaven Petrovic, Kukoc,  Divac, Paspalj, Cutura, Perasovic, Obradovic, Savic... i a les semifinals van guanyar com van voler als Estats Units.

De fet aquest fet, va provocar que 2 anys més tard a Barcelona 92, els americans presentessin el Dream Team i la guerra dels Balcans va evitar segurament el millor partit de bàsquet de la història, una final olímpica entre el genuï Dream Team i l'excelsa Yugoslavia de principis dels 90.

Fins on arribarà aquesta Eslovènia, jo crec que els propers anys guanyarà alguna medalla a mundials, olimpiades i europeus, però Luka Doncic, el noiet de 18 anys on té el sostre?

Per començar, i per molt que em dolgui, aquest any el Real Madrid ho guanyarà tot, Lliga, Copa del Rei i Eurolliga i quan passi a la NBA jo crec que s'acostarà als números de Dirk Nowitzki i a sobre guanyant 3 o 4 anells.

Segurament acabem de descobrir el millor jugador europeu de la dècada dels 20 del segle XXI.



lunes, 11 de septiembre de 2017

576.000. POR DE COMPTAR.




Avui com molts de vosaltres he anat a la manifestació de la Diada a Barcelona i com en aquestes ocasions sempre hi ha ball de xifres, he intentat fer una estimació d'assistents.

Per començar el trams entre els Jardinets de Gràcia i Plaça Catalunya i entre Passeig Sant Joan i Casanovas tenen una llargada cadascun d'uns 1.600 metres.

Per altra banda, Passeig de Gràcia té una amplada aproximada d'uns 50 metres i el carrer Aragó d'uns 40 metres, per tant la superfície hàbil era d'uns 144.000 metres. Si comptem que a cada metre quadrat hi cabem quatre persones, això em dóna 576.000 manifestants.

Filar tan prim és impossible per tant, jo faig una estimació entre 550.000 i 600.000 persones.

Mai 1.000.000 de persones dels organitzadors i m'estranya la Guàrdia Urbana que solen afinar més, ni molt menys els 225.000 de Societat Civil Catalana.

Tanmateix, haguem sigut 550.000 o 600.000 som una animalada de gent. 

El Partit Popular, el PSOE i Ciutadans tenen por de comptar. Comptar avui és molt difícil, ells avui s'escuden en els més de sis mil.lions que no s'han manifestat, en allò que ells anomenen majoria silenciosa.

 Allò que és fàcil de comptar són els vots que es dipositen a les urnes.

A mi particularment ja m'haguéssin fet content amb un referèndum on puguéssin votar tots els espanyols. Ho sé, el perdríem però llavors sí que sabríem els números de vots del SI i del NO, els percentatges aquí i arreu d'Espanya.

Falten tres setmanes pel referèndum i no sé pas que passarà. Per acabar-ho d'adobar, si tothom votés, jo crec que tant el SI com el NO, actualment tenen percentatges molt propers al 50%, per tant uns números complicats que començar qualsevol aventura.

I tot perquè algú es va carregar l'Estatut d'Autonomia el juny del 2010. 

Jo vull un país més social, on fugim del neoliberalisme, de les privatitzacions, de les portes giratòries, vull un escola i una sanitat pública de qualitat, però per sobre de tot no vull que ningú en aquest procés prengui mal.

Properament parlarem de la quantitat d'aliments que malbaratem.





sábado, 2 de septiembre de 2017

36. DIGUEM PROU!


                                                            Arcadi Oliveres
                   
Aquest 36 són els anys que porta Arcadi Oliveres com a membre de Justícia i Pau, de la qual va ser president gairebé 13 anys entre 2001 i 2014.

Sens dubte l'Arcadi Oliveres és un dels millors economistes catalans, doctor en Economia amb una tesi sobre el "cicle de l'economia de defensa", (és a dir la despessa pública militar i la indústria d'armaments), durant molts anys ha donat classe en el Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però sobretot l'Arcadi Oliveres és un activista per la justícia social i la pau. 


Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient. Trobareu més informació a Justícia i Pau

Arcadi Oliveres en el llibre "Digue'm prou!!!. Indignació i respostes a un sistema malalt". Angle Editorial. Febrer de 2012, ens parla d'aquest sistema capitalista que està més que malalt, està podrit.
"Un sistema que ni les retallades, ni els rescats no salvaran una economia sustentada en la injustícia social: com pot ser que, mentre es donen diners als bancs, hi hagi famílies vivint al carrer? Com pot ser que, que els que posen nota als païssos siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials? Com pot ser que, havent-hi prou recursos per a tothom, cada dia es mori gent de gana i que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada dia més pobres?"

 L'Arcadi Oliveres, dóna resposta a totes aquestes preguntes parlant-nos de l'Euro, una moneda única per un fracàs global, de la banca armada, de les privatitzacions, de les SICAV, de l'esgotament del planeta, de les armes de distracció massiva, dels cercles econòmics, de competitivitat ferotge...


Una lectura per prendre consciència que els termes ètica i economia són termes compatibles.

Properament, canviarem radicalment de tema i intentarem esbrinar els motius pels quals Polònia aquest 2017 ha sigut la gran potència europea en atletisme. 

lunes, 21 de agosto de 2017

0,1%. NO TINGUEM POR





Abans de començar vull tenir un record per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i també pels seus amics i familiars.

Tanmateix, també vull tenir un record per totes les ciutats que aquest 2017 han patit un atemptat terrorista d’arrell yihadista, Manchester, Kabul, Alep, Damasc, Londres,  Bagdad, Tikrit, Mogadiscio, Istambul, Manila, Mosul, Barcelona...

I per últim, per tota la comunitat islàmica que vol viure en pau a Barcelona, a Catalunya i a qualsevol indret d’arreu del món.

Avui la xifra triada és el 0,1%, doncs m’agradaría assegurar que per sempre més,  el percentatge de morts violentes a Barcelona, Catalunya, Europa... respecte al total de morts que es produeixen al llarg d’un any, mai superi aquesta xifra.

Fa anys que estem per sota d’aquest 0,1% perquè Barcelona, Catalunya, Europa... som terra d’acollida i pau.

Tant de bo, algun dia aquestes xifres es puguin assolir a tot el món.