70. LA VERGONYA DE LA LLUM

Aquesta setmana començarem el mes de novembre i això ja vol dir que arriba el fred, o com a mínim una mica més de fresca i per tant, ja haurem d’encendre estufes, radiadors, calefactors, xemeneies i termes com pobresa energètica i bo social tornaran a la tele, a la ràdio i als diaris.

És una vergonya que un producte tan bàsic com l’electricitat, s’hagi apujat els darrers 9 anys un 70%, això és una indecència que es va iniciar l’any 1998 quan el govern de Jose María Aznar va privatitzar les companyies elèctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses que cotitzen a l’IBEX-35 i per tant l’objectiu principal d’aquestes empreses és guanyar diners.

És una indecència que ningú controli el cost de generar un megawat hora (kwh), doncs les mateixes elèctriques són les que cada dia fixen el preu d’aquest Mwh hora, i són elles mateixes que generen el kwh, que se’l venen a sí mateixes per distribuir-lo. I si decideixen que el Mwh demà 31 d’octubre de 21 a 22h  costa 62,5 Euros, no hi haurà ningú que els controli i els contradigui.

És una indecència que més de 5 mil.lions de persones a Espanya, a l’hivern no puguin escalfar casa seva d’una manera adequada, perquè no poden fer front a les factures del gas i l’electricitat. Doncs aquestes persones si l’any 2008 pagaven 40 Euros al mes pel rebut de la llum, ara paguen 68 Euros.

És un abús que això hagi passat quan el salari mínim en aquests nou anys només ha pujat un 18%, passant dels 600 Euros/mes als 706 Euros/mes i que el sou mig anual dels espanyols, hagi baixat un 3%, passant del 23.831 Euros del 2008, als 23.106 d’aquest 2017.

I si a més a més, tenim en compte que la tasa d’atur el 2008 era del 10,36%, que actualment és del 16,40, però que el 2013 es va arribar al 26%, aquesta pujada del 70% és vergonyant.

Per últim, durant aquests darrers nou anys,  polítics com Jose María Aznar, Felipe González, Josep Borrell, Pedro Solbes, Miquel Roca... s’han convertit en asessors o consellers de les companyies elèctriques, cobrant pels seus “serveis” entre 125.000 i 300.000 Euros l’any, segons el cas. Ja no em queden paraules per anomenar aquest tipus de pràctiques.

Divendres, es va declarar la República Catalana que de moment és efímera, si algun dia fos una realitat, si volem ser un país com cal, mai hauríem de permetre que un recurs tan bàsic com l’electricitat, fos utilitzat per escanyar als pobres i fer més rics als rics.

Per cert, canviant totalment de tema i jugant una mica a futuròlegs, la setmana passada us vaig anunciar que avui us diria qui guanyarà la final de la Champions que es jugarà a Kiev el mes de maig. 

La Champions la guanyarà un equip de Manchester.