85.000 són els números que enguany s'han posat a la venda de la Loteria de Nadal. A més a més, si tenim en compte que de cada número es venen 195 sèries, això ens dóna un total de 165.750.000 dècims que es posen a la venda i per aquesta venda l'Estat pot arribar a recaptar 3.315.000.000 d'euros.
Demà 22 de desembre es premiarà la Grossa, un segon, un tercer, dos quarts i vuit cinquès premis, és a dir al marge de la pedreda i les aproximacions només hi haurà 13 premis que multiplicats pels 1.950 dècims de cada número, vol dir que nomès tindran un bon premi 25.350 dècims, que si ho comparem amb els 165.750.000 de dècims venuts, això suposa que nomès tindran un premi interessant un 0,00015% dels dècims i en números totals és 1 dècim de cada 6.538.
Hi ha qui afirma que aquells païssos on cada ciutadà es gasta més amb loteria, són els païssos on els seus habitants són més anumèrics.
No serè jo qui digui el contrari. Per cert, si en alguna administració de loteria concreta, sovint toquen premis importants, és perquè simplement venen moltíssima lotería. En aquest sentit, l'any 2010, a una sola administració es van vendre 3.500.000 de dècims de la Grossa de Nadal.
Properament, farem composició i descomposició dels resultats de les eleccions d'avui i intentarem fer una previsió sobre possibles pactes i aliances.
Les darreres setmanes hem vist a les notícies els equilibris que ha hagut de fer la Seguretat Social per pagar la doble dels 9.500.000 de pensionistes que hi ha actualment. En aquest sentit, ens perdem una mica en els prèstecs que el "Gobierno" fa a la Seguretat Social, en els prèstecs que algun banc li ha fet al "Gobierno" i en el deute públic que compra el Banc Central Europeu.
Certament si el govern central s'endeuta, tard o d'hora haurà de tornar aquests diners amb interessos i l'única manera de tenir líquid és pujar impostos o retallar la despessa.
Sigui com sigui quan el Partit Popular va accedir al govern l'any 2011, a la guardiola de les pensions hi havia 66.815 mil.lions d'Euros, desprès de pagar la paga doble d'aquest mes de novembre, només queden 8.095 mil.lions d'Euros.
No valoraré si calia o no aprimar aquesta guardiola 58.000 mil.lions d'Euros, però si que vull predir una mica com pot ser la meva pensió quan em jubili cap a l'any 2039.
Sòc un "baby boomer" perquè vaig nèixer entre el 1958 i el 1977. En aquest periòde vam nèixer gairebé 14 mil.lions de nens i nenes i per tant tots ens jubilarem entre el 2023 i el 2044, doncs als més joves ens tocarà jubilant-se als 67.
Això vol dir que en 25 anys passarem dels 9.500.000 pensionistes que hi ha actualment als 14.000.000 que hi haurà el 2042. Això suposa un increment del 57% dels pensionistes i a més a més la població activa entre els 16 i els 66 anys també s'aprimàra moltíssim, passant del 67% actual a un 55% el 2042.
Davant d'aquest panorama, no serveixen ni congelacions de les pensions, ni pujades d'impostos, ni retallades de serveis. Tot això també ho faran, no en tinc cap dubte. Però malauradament, la frase "espero a jubilar-me l'any vinent perquè així cobraré el 100%" penso que aviat s'acabarà.
Jo crec que els "baby boomers" ens jubilarem cobrant el 60 o el 70% del que cobràvem quan treballàvem i en aquells sous més baixos (actualment inferiors a 1.000) el porcentatge pot pujar una mica.
Per tant, a aquells que ens queden 20 o 25 anys per jubilant-se, ja podem començar a estalviar per tenir un "raconet" i sobretot assegurant-se que tenim la hipoteca pagada. Del contrari, ens tocarà viure uns últims anys amb moltes estretors.
Abans d'acabar l'any compondre'm i descompondre'm el 135 per veure quin possible govern pot proclamar el Parlament de Catalunya amb els resultats del 21 de desembre.