-2. JOCS DE TAULA IX. CARRERA DE TORTUGAS.

Desprès de les vacances reprenem l'activitat al blog i ho fem amb una nova recomanació de joc de taula.
Avui us presento un joc amb una aparença molt infantil, però perfectament apte per públic de totes les edats.

JUGADORS: 2-5 

DURADA DEL JOC: 15'

EDAT: 6 -104 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Numeració i càlcul.
-Tira numèrica.
-Operativitat (+1. +2, -1, -2)
-Organització espacial: endavant/endarrere.
-Ordinal 1r, 2n, 3er, últim, penúltim, avantpenúltim.
-Capacitat de raonar estratègies.
-Concentració.
-Memòria.

OBJECTIU DEL JOC: 
Aconseguir que la teva tortuga arribi la primera a la meta. Avança, fes retrocedir a la resta i si és necessari puja al coll de la resta de tortugues per avançar més depressa. Allò més divertit és que ningú sap el color de les tortugues dels altres jugadors. Intenta despistar als teus companys de joc i així assoleix l'objectiu.

Properament, parlarem del mundial d'atletisme de Doha

78. I ARA QUÈ ESTUDIO?

            No anem bé si  els "Departaments d'Educació" volen que tots sortim amb el mateix                                                                               patró.


Ara fa un mes, uns 28.300 estudiants catalans que acabàven segon de Batxillerat es van presentar a les PAU (proves d'accès a la universitat). Els resultats com els darrers anys han sigut molt bons, doncs un 96,42% d'aquests estudiants han aprovat la selectivitat, però aquests estudiants tenen clar aquella carrera que volen estudiar?

En aquest sentit, el diari de Girona a la seva edició del 5 de juny de 2018, es referia a una enquesta que s'havia fet entre l'alumnat que estudiava batxillerat a Espanya. La pregunta era molt senzilla. 
Quina carrera vols estudiar?
La mostra,  17872 estudiants, representa menys d'un 3% dels 637.000 alumnes que el curs 2017/2018 estudiàven un dels dos cursos de Batxillerat, però els resultats si més no són un toc d'alerta i s'haurien de prendre mesures.

L'enquesta desprenia que un 78% dels alumnes en el moment de formular-li la pregunta encara no tenia clar quina carrera volia estudiar.

Un 38% dubtava entre tres carreres, un 34% dubtava entre dues carreres i un 6% no tenia ni idea quins estudis seguiria desprès del batxillerat.

Sincerament crec que això passa perquè durant tota l'escolaritat es treballa poc el pensament crític, la presa de decisions, la defensa d'uns valors i d'una opinió, sempre argumentada i respectant l'opinió dels altres. Poques escoles i menys instituts de secundària aboguen per una educació on l'alumne sigui lliure, entenent la llibertat, com la capacitat de pensar per un mateix i decidir, i on l'alumne en un futur esdevingui una persona autònoma i per tant que sàpiguen pensar i gestionar les situacions que els envolten.

Segurament la pedagogia ocasional ens ajuda en aquest propòsit, però que és la pedagogia ocasional i què comporta.

La pedagogia ocasional aprofita tot allò que passa al nostre voltant, tot allò que els alumnes escolten i veuen a les noticies i s'en parla, s'argumenta, s'opina, es reflexiona, es defensa... i sens dubte omple de contingut les tutories que moltes vegades nomès serveixen per parlar de coses inocues.

La pedagogia ocasional defensa que l'escola ha de ser política i jo també ho defenso, sempre adequant les diferents noticies i sutacions a l'edat dels alumnes, però amb alumnes de 3r d'ESO s'ha de poder debatre sobre sanitat pública i sanitat privada, amb alumnes de Batxillerat s'ha de poder parlar sobre si és justa la justicia espayola, amb alumnes de 6è de primària s'ha de poder valorar si és normal que la passera que han fet en el poble hagi costat 58.000 Euros, amb alumnes de 3r de primària s'ha de poder parlar si un poble cal que tingui un camp de futbol amb gespa artificial, sinò té equip de futbol...

Per fer pedagogia ocasional s'ha de ser una escola valenta i que el claustre de mestres també sigui valent, doncs aquesta pedagogia ocasional topa frontalment amb el model que proposa l'administració, un model on l'escola ha de ser apolítica i allò important és treure nota, però no ens equivoquem tant important com la nota hi ha la capacitat que tinguin els joves de decidir allò que volem estudiar i sobretot allò que volen fer amb les seves vides i el seu futur.

Si aquest estiu teniu temps, feu el següent exercici, pregunteu a deu persones que fèssin la selectivitat abans de l'any 2000 i els hi questioneu si tornarien a estudiar la carrera que van fer o que van iniciar.
No repetim el mateix error amb els nostres fills.

Properament, parlarem de la sanitat pública i les mútues.

38. OCI LOW COST I. EL SAFAREIG. BANYS TERMALS.

Avui començo una nova sèrie d'entrades on parlarem d'activitats d'oci i lleure de qualitat i a bon preu. Moltes vegades en aquest blog critico el dispendi econòmic que s'ha fet envers algunes infraestructures, denuncio els sous econòmics d'alguns asessors o faig prediccions d'un futur econòmic bastant negre.

Per tant, de tant en tant, també ve de gust de parlar de coses positives i a partir d'avui i ja veurem amb quina periodicitat, us aniré presentant propostes d'oci i lleure, originals, de qualitat i barates.
La frase d'aquesta secció serà "Si vols fer quelcom, que els diners no siguin un impediment". 

La proposta que us faig avui són els banys termals El Safareig de Caldes de Montbui. Aquest Safareig és un espai públic on gaudir d'un bany amb les propietats terapèutiques i relaxants de l'aigua mineromedicinal i l'equipament aprofita l'estructura d'un antic safareig d'aigua termal construït a mitjans del segle XX.

L'activitat dura 1 hora i el preu de l'entrada general és de 6 Euros. Tanmateix, molts col.lectius pagareu l'entrada reduida de 3,5 Euros. Trobareu tota la informació per planificar la vostra visita a El Safareig.

Per cert, el 38 correspon a la temperatura mínima que trobareu l'aigua, doncs aquesta temperatura sempre oscila entre els 38 i 42 graus. Per sota de 38 graus no serien aigües termals i per sobre es cremariem.

De fet, l'aigüa que brolla a Caldes arriba fins els 74º i per tant, perquè sigui apta pel bany han de refredar-la.

Per fer un matí o una tarda complert, jo combinaria aquest bany amb l'excursió "Camins de Llibertat entre Parets i Caldes de Montbui", publicada a La Brolla d'en Toni., el juliol de 2018.

Per últim, penso que aquesta experiència del bany al Safareig ha de ser molt diferent a l'estiu que a l'hivern. A l'estiu val molt la pena poder gaudir del capvespre, prenent la fresca a la terrassa. De ben segur, que hi tornarem a l'hivern.

La setmana vinent, segurament us recomanaré alguna lectura per aquest estiu.

10. JOCS DE TAULA VIII. SPEED CUPS

10 minuts com a màxim és el que sól durar una partida d'Speed Cups. Aquest és un joc d'habilitat amb una mecànica molt senzilla i un material molt vistòs, sobretot el timbre que cap jugador pot resistir-se a tocar abans de començar la partida.
Cal dir, que aquest timbre és molt característic del creador del joc, l'israelí Haim Shafir, també responsable del Halli Galli i on també podem trobar el mateix timbre.

Aquest és un joc adreçat a tota la familia, des dels 4 fins els 104 anys. Tanmateix la gràcia del joc és jugar amb altres jugadors del nostre mateix nivell, del contrari, si hi ha molta diferència entre els nivells dels jugadors, el joc es torna avorridot per tothom.

Dintre de la caixa del Speed Cups trobem els següents elements,

20 Cubs de plàstic (4 en cadascun dels cinc colors, vermell, blau, groc, verd i negre).
24 Cartes.
  1 Timbre.
  1 Reglament.

JUGADORS: 2-4 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10 minuts.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN: 

-Percepció i organització espacial.
-Aparellament i correspondència.
-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)
-Estratègia guanyadora.
-Comptatge (En el recompte de cartes).

OBJECTIU DEL JOC: 

-Ordenar els 5 cubs de colors segons indica la tarjeta, tant en sentit vertical com en sentit horitzontal. S'emportarà la tarjeta el jugador que sigui més ràpid i toqui abans el timbre.

Properament, us recomanarem alguna lectura per aquest estiu.

• 
  

53. INSTITUT ESCOLA A VALLROMANES

A dos dies de les eleccions municipals hi ha tot tipus de propostes, unes més assenyades i d'altres si més no, curioses. Mirant aquests dies programes electorals poden veure que a Mollet el PSC proposa fer una pista de gel que serviria per acollir les proves de patinatge en uns suposats Jocs Olímpics d'hivern a Barcelona.

A Vallromanes, Gent de Vallromanes proposa posar gespa artificial al camp de futbol. Tanmateix, a Vallromanes no hi ha equip de futbol.

A Barcelona, en Manuel Valls vol ubicar el Parlament de Catalunya a Les Glòries...

I com aquestes propostes, arreu de Catalunya en trobaríem moltes.

Referent a Vallromanes, una proposta que particularment m'agrada molt és la possibilitat de convertir l'escola Els Tres Pins en un institut escola i d'aquesta manera els alumnes podrien estar-hi des de P-3 fins a 4rt d'ESO.

El curs vinent ja nomès quedaran dues classes a 3r, 4art i 5è, la resta de l'escola serà d'una línea i per tant, segurament hi haurà espais suficients per encabir-hi als alumnes que els hi vagi tocant fer secundària.

Actualment, hi ha 28 instituts/escoles arreu de Catalunya i el curs 2019/2020 s'obriran 25 instituts/escoles més. Generalment, tothom que l'aplica està content tant és així que el Departament d'Educació ja té 200 peticions de centres i ajuntaments per convertir escoles en escoles/instituts.

Tant de bo, l'Escola Els Tres Pins esdevingui Escola/Institut el curs 2020/21. Si es fan bé les coses, aquest model educatiu té molts avantatges, per començar, a nivell pedagògic dóna continuitat al projecte educatiu, millora la convivència i amb alumnes molt vinculats al centre, es redueix l'absentisme escolar i s'afavoreix una atenció molt més personalitzada i propera.

De ben segur que en seguirem parlant. 

Properament, us presentaré un nou joc de taula.

600. 10 ESPORTISTES I EQUIPS DE LLEGENDA.

Dimarts passat contra tot pronòstic, el Barça va quedar eliminat de la Champions. Al capdavant d’aquest equip, hi ha en Leo Messi, un jugador de llegenda.

A l’esport a vegades es guanya i a vegades es perd. No cal buscar explicacions, hi ha dies que a nosaltres no ens surt res i a l’oponent tot, però això no treu que amb el pas dels anys, hi hagi una sèrie de jugadors i equips que esdevinguin esportistes de llegenda.

Per mi Messi és el millor jugador de la història i ha jugat en el millor Barça de la història. Això no treu que dels 670 partits que ha jugat amb el primer equip n’hagi empatat 124 i n’hagi perdut 73.

Per tant, avui us presento aquesta llista de llegenda, tots han guanyat i perdut, però ells ens han fet sommiar, vibrar i viure moments històrics. De ben segur que en trobareu a faltar, segurament cadascú faria la seva llista i poques llistes coincidirien, però la meva és aquesta.

1.     Leo Messi.  En 15 temporades amb el primer equip del Barça ha marcat 600 gols. Una mitjana de 40 gols per temporada, amb un sostre la temporada 2011-12 de 73 gols. A nivell de títols ha guanyat 4 Champions, 10 Lligues, 6 Copes del Rei, 3 Mundials de Clubs, l’Or Olímpic i el Mundial Sub-20.

Un jugador de llegenda que a partir del mes d’octubre d’aquest 2019 tindrà un espectacle de circ creat pel Cirque du Soleil.

2.     Usain Bolt. El millor velocista de la història. Penso que passaran molts anys abans que algú pugui batre els seus 9”58c en 100 metres,  Els 19”19c en 200 metres del Mundial de Berlín l’any 2009  i els 36,84 en relleus 4 x100 de l’equip jamaicà als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012.

3.     Selecció Estadounidenca de bàsquet. Jocs Olímpics Barcelona 92.  David Robinson, Patrick Ewing, Larry Bird, Scottie Pippen, Michael Jordan, Clyde Drexler, John Stockton, Chris Mullin, Charles Barkley i Magic Johnson. 

          No cal dir res més, simplement Dream Team.

4.     Rafa Nadal. 11 Torneigs de Roland Garros. Sens dubte, el millor tenista de la història sobre terra batuda.

5.     Nadia Comaneci. La perfecció als Jocs Olímpics de Montreal el 1976. Fins aquell moment ningú havia assolit un 10 i la gimnasta romanesa a Montreal en va assolir 7 que van suposar les medalles d’or a les paral.leles asimètriques, a la barra d’equilibri i a la general individual.

6.     Jan Zelezny. El 1996 a la ciutat alemanya de Jena, aquest llançador txec va llançar la jabalina i aquesta va arribar als 98,48 metres. La segona millor marca de tots els temps la té l’alemany Johannes Vetter que el 2017 va llançar 94 metres i 44 centímetres. Aquests 4 metres i 4 centímetres entre aquests dos llançaments ens fa pensar que ara per ara la marca de Zelezny és imbatible.

7.     Stéphan Peterhansel. 6 Dakars en moto i 7 Dakars en cotxes. Ningú ha guanyat tant en el món dels raids com Monsieur Dakar.

8.     Katie Ledecky. Aquesta setmana complirà 22 anys i aquesta nedadora estadounidenca apunta a ser la millor de tots els temps. El 2012 als Jocs de Rio, amb nomès 15 anys va guanyar l’or als 800 metres lliures. Actualment té els records del món de 400, 800 i 1500 metres en piscina llarga (50 metres). Arribarà a les Olimpiades de Tokio amb 23 anys encara jove però participant als seus tercers Jocs Olímpics. Ara mateix ja porta 6 medalles olímpiques. 5 ors i una plata i això que una de les seves proves, els 1500 metres lliures fins a Tokio no ha estat dins del programa olímpic.

9.     Valentino Rossi. Il Dottore. Guanyador de nou Mundials en quatre categories, 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i sis vegades de Moto GP (2002,2003,2004,2005,2008 i 2009). Actualment és el pilot amb més pódiums (234), més victories (115) i més voltes ràpides (95).

A més a més, porta 24 anys seguits com a mínim pujant un cop al pódium per temporada.

10.                       Tiger Woods. El golfista més jove en guanyar un Major, amb la diferència més gran de cops i el marcador més baix. A hores d’ara ja porta 15 Majors, nomès a 3 del llegendari Jack Nicklaus. Però les infidelitats, els problemes personals, les lesions i el resurgiment aquest 2019 en tornar a guanyar un Major 11 anys desprès de l’anterior fa que no tinc cap dubte que algun dia veurem un biopic dedicat a Tiger Woods.

Properament, parlarem de propostes curioses que alguns candidats a diferents alcaldies presenten en els seus programes. 

123. ÀMPLIA MINORIA.

PSOE                                                   123 diputats.
PP                                                          66 diputats.
Ciutadans:                                            57 diputats.
Unides Podem:                                     42 diputats.
VOX.                                                     24 diputats.
ERC:                                                     15 diputats.
Junts per Catalunya:                            7 diputats.
PNV:                                                       6 diputats.
Bildu:                                                     4 diputats.
Coalició Canaria:                                  2 diputats.
Navarra Suma:                                      2 diputats.
Compromís:                                           1 diputat.
Partit Regionalista de Cantabria:       1 diputat.

Diumenge va ser una jornada força bona per la democràcia, doncs aquells que promouen idees i plantejaments poc democràtics van perdre les eleccions.
Tanmateix, no ens ha de deixar de preocupar que amb el programa que presentàven VOX assolís 2.677.173 vots a tota Espanya.

Ara arriben unes setmanes de deixar reposar els resultats fins que passin les eleccions municipals, segurament el PSOE no farà cap pacte de legislatura amb ningú, en aquest sentit vol un executiu monocolor.

Això ens abocarà a un mes de juny on segurament Pedro Sánchez serà investit president del Govern gràcies al suport d'Unidas Podemos i de com a mínim 11 abstencions. Veurem quins compromisos aconsegueix la formació de Pablo Iglesias a canvi del seu suport a Sánchez i d'on arribaran les abstencions.

Per cert, vaig encertar força els pronòstics dels resultats de les eleccions que vaig fer el 17 d'abril.

Properament, parlarem de 10 esportistes de llegenda.

76. PRONÒSTIC: URNES PLENES

Quan falten nomès 11 dies per les Eleccions Generals, són moltíssimes les enquestes que han sortit i malgrat que totes coincideixen que el PSOE serà la força més votada i que el PP es desinflarà respecte les Eleccions del 2015, a partir d'aquí hi ha moltes lectures, normalment interessades, segons l'ideologia política d'aquell que encarrega l'enquesta.

Des de les primeres eleccions el 1977, aquesta serà la tretzena vegada que triarem els 350 diputats que la propera legislatura seuran en el Congrès dels Diputats. Personalment, crec que la formació del proper arc parlamentari vindrà donada per la participació que hi hagi. En aquest sentit, a l'històric trobem participacions molt minses com el 1979 que nomès van votar un 68,04% o la més baixa que va ser el 2015 i on nomès van dipositar el seu vot a l'urna, un 66'48% dels votants.

A l'altra banda, trobem votacions massives com les de 1977, 1982, 1996 i 2004 que van superar el 77% de participació. 
Arribats a aquest punt, molts estem espantats perquè a l'últim precedent que van ser les Eleccions Andaluses, VOX va treure 12 diputats, però nomès amb un 58,65% de participació. Un escenari que no passarà.

El nas em diu que enguany la participació estarà per sobre del 76% i que amb la suma del PSOE i Unidas Podemos n'hi haurà prou per aconseguir majoria absoluta. Davant altres escenaris de participació, els resultats poden variar ostensiblement. 

Així amb una forquilla de participació entre el 72% i el 75,99% penso que també farien falta els diputats d'ERC per assolir la majoria absoluta i certament la convivència entre ERC i certs sectors del PSOE la veig molt complicada. 
Per tant, entraríem en un terreny de llargues negociacions, abstencions, governs en minoria...

En una forquilla de participació entre el 68% i el 71,99% la ingovernabilitat encara seria major, doncs ningú sumaria ni fent tripijocs. Segurament, hi hauria un empat a 158-160 diputats entre el bloc d'esquerres (PSOE- Unidas Podemos) i el bloc de dretes (PP, C's, VOX) i els 13-14 diputats d'ERC serien insuficients per assolir la majoria absoluta i s'hauria de tirar del PNV o de Junts per Catalunya, companys de viatge molt incòmodes per Unidas Podemos. Aquest seria un escenari ideal per governs i minoria i fins i tot repeticions d'eleccions.

Finalment, una participació per sota del 67,99%, obriria la porta a la possibilitat que PP, C's i VOX poguessin formar majoria absoluta i sens dubte aquesta seria una molt mala noticia pels catalans.

Per  tant, indiscutiblement el 28 d'abril jo no vull urnes buides.

La setmana posterior a les eleccions, parlarem de les possibles combinacions a les quals ens aboquin els resultats.

2. JOCS DE TAULA VII. DOOBLE.

Avui us presento un joc perfecte per portar a la motxilla o a la maleta quan marxem de viatge. El Dooble té vàries gràcies, la primera és que amb les mateixes cartes venen les instruccions per fer cinc minijocs. Tanmateix, veureu que les normes són molt senzilles i per tant, aquest fet ens permet fàcilment introduir adaptacions del joc i noves formes de joc. Per altra banda, és un joc molt adequat per nens a partir de 3 anys i també per gent gran, doncs afavorim l'agilitat visual, els reflexes i la velocitat d'execució.

El joc està format per 55 cartes on trobes 8 objectes dibuixats amb la particularitat de que si agafes dues cartes a l'atzar sempre es repetirà un dels objectes a ambdues cartes.

JUGADORS: 2-8 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10 minuts.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Percepció i organització espacial.

-Aparellament i correspondència.

-Nocions d'igualtat i diferència.

-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)

-Agilitat visual, velocitat d'execució i reflexes.

-Comptatge (En el recompte de les cartes)

OBJECTIU DEL JOC:

-Trobar l'objecte comú entre la nostra carta i la carta que està a sobre la de la pila principal i anomenar-lo el més ràpid possible. Ens emportarem la carta si som els primers ha anomenar l'objecte comú.

ADAPTACIÓ: (Proposaríem 2 propostes) A cada carta hi ha 8 objectes, la primera adaptació seria fer cartes amb 5 objectes, seguint el mateix patró que el joc, on entre diferents cartes, podem trobar un mateix objecte amb diferents mides.

La segona adaptació seria fer cartes amb 8 objectes però tots els objectes sempre de la mateixa mida.

A la propera entrada, a menys de dues setmanes de les Eleccions Generals, intentaré fer un vaticini de com pot quedar l'arc parlamentari en el Congrès dels Diputats a partir del 28 d'abril.

27. TEMPS DE MATES

El proper dissabte 27 d'abril el grup a+a+ d'Innovació Matemàtica organitza les X Jornades que enguany es faran a l'escola Annexa- Joan Puigbert de Girona.

Sens dubte, és una cita imprescindible per mestres i educadors que penseu que les matemàtiques es poden ensenyar de moltes maneres. Afanyeu-vos, doncs el 31 de març tanquen inscripcions.

Per cert, el 27 correspon al número de tallers que us oferiran, aquest any n'heu de triar 4.

Trobareu més informació a Jornades d'Innovació Matemàtica a+a+

Properament, un nou joc de taula.

37.000 INCLUSIVA SI. ESPECIAL TAMBÉ

La setmana passada des de Inclusiva si, Especial También em van enviar l'enllaç d'un video i posteriorment em convidàven a adherir-me a la causa.
La causa, no és altre que evitar l'eliminació de les escoles d'educació especial. Em vaig adherir perquè em va agradar molt el video i per mostrar el meu suport, però en cap cas pateixo perquè aquesta eliminació a curt o mig plaç sigui efectiva. Res no és impossible, però donar resposta a tots els alumnes que actualment van a centres especials en centres ordinaris, és molt, molt i molt dificil.

Penso que la meva opinió és molt semblant als milers de mestres, educadors, fisioterapeutes, logopedes... que cada dia treballem en aquestes escoles d'educació especial.

A Espanya, uns 37.000 alumnes estan escolaritzats en centres d'educació especial. Això suposa un 0,45% de tot l'alumnat, que són més de 8.000.000 entre P3 i 4art d'ESO. I no nomès això, sinò que dins les escoles ordinàries ja hi ha gairebè 1.900.000 alumnes amb necessitats educatives especials de diferent grau, dislexies, trastorns per dèficit d'atenció, discapacitats visuals, auditives, trastorns de conducta... i allò que és més important, en la majoria dels casos, l'escola dóna una bona resposta a les necessitats i a les capacitats d'aquest alumnat.

Per tant, amb tots els matisos que vulguem i esmerçant esforços cada dia per millorar, personalment crec que a nivell general s'està fent un bon camí cap a l'escola inclusiva i en aquest sentit el 99,55% dels alumnes estan escolaritzats en centres ordinaris. Però assolir el 100% d'inclusió és una quimèra.

I per què és una quimèra?

Ara mateix les ràtios de l'escola ordinària són 25 alumnes a primària i per sobre dels 30 a secundària. Aquesta inclusió que es pretèn fer, començaria a ser viable amb unes ràtios de 10-12 alumnes tant a primària com a secundària, en els grups on hi haguèssin aquests infants i joves amb diversitat funcional.

A més a més, també s'hauria de dotar a les escoles ordinàries de logopedes i fisioterapeutes i d'espais on aquests poguèssin fer els seus tractaments.

L'octubre de 2017, vaig publicar una entrada, " Titulars Enganyosos", era una entrada molt similar a aquesta, doncs valorava el Decret d'Inclusió que havia presentat la Generalitat de Catalunya feia poc dies. Aquell decret venia a dir que en 4 anys el 25% dels alumnes que el curs 2017/2018 estaven escolaritzats en centres específics, el curs 2021/22 estarien escolaritzats a centres ordinaris.

Ja ha passat un curs i mig i la matrícula de les escoles d'educació especial no minva. 

Tanmateix, si que penso que cal optimitzar els recursos i portar a terme la inclusió a l'escola ordinària de certs mestres i educadors que portem molts anys treballant a l'escola d'educació especial.
Evidentment, un trànsit amb seny, en molts casos, un viatge d'anada i tornada, un viatge cada curs d'un 5 o un 10% del claustre de l'escola especial cap a l'ordinària, buscant l'equilibri, sense desmantellar equips i seguint garantint l'ensenyament de qualitat a l'escola d'educació especial.

Penso que la nostra visió de l'educació afavoriria i facilitaria la inclusió d'alguns alumnes que es troben en el llindar de les dues modalitats d'escolaritat i actualment, molts d' aquests alumnes acaben a centres específics perquè suposadament a l'escola ordinària no tenen recursos per donar resposta a les seves necessitats.

O potser el currículum encorseta massa? ...   Segurament. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

6,5. ESTIMACIÓ. OTEGUIS MÉS QUE MANDELAS

Si busquem la definició d'estimació numèrica, aquesta ens dirà que comprèn una sèrie de tècniques d'anàlisi numèrica per aproximar el valor numèric d'una expressió matemàtica.

En aquest sentit, aquests dies podiem definir un nou terme l'estimació judicial i aquesta ens diria que comprèn una sèrie de tècniques d'observació per aproximar la pena de presó en un judici injust.

Fa dues setmanes que ha començat el judici del procès i una vegada més veiem que aquest judici es fa des de la ràbia, la prepotència, la venjança... Els poders conservadors de l'Estat Espanyol no permetran que quedin sense càstig, els anhels de poc més de dos mil.lions de catalans que voliem l'autodeterminació de Catalunya.

Parlo en passat, doncs el setembre i l'octubre de 2017 demanàvem la Indepèndencia de Catalunya i ara ja fa massa mesos que demanem la llibertat dels presos polítics.
I malauradament, aquesta llibertat encara trigarà ha arribar, doncs jo em jugaria un pèsol que la sentència ja està escrita i l'Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, en Jordi Sánchez, en Jordi Cuixart, en Jordi Turull, en Raül Romeva, en Josep Rull, la Dolors Bassa i en Joaquim Forn estaran engarjolats entre 5 i 8 anys. 
Segurament, la rebel.lió desapareixerà de la sentència i aquestes 9 persones seran acusades de sedició i malgrat les penes puguin superar aquests 8 anys que abans us deia, a la pràctica el temps a la presó estarà dins aquesta forquilla.

Tot plegat i amb diferències, recorda el cas de l'Arnaldo Otegui que finalment va estar sis anys i mig a la presó, sortint-ne l'1 de març de 2016. Dos anys i mig més tard, el 6 de novembre de 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just a Arnaldo Otegui i a quatre dirigents més de l'esquerra independentista basca.

Penso que amb els acusats pel Judici del Procès passarà el mateix i l'any 2030, quan tothom hagi complert les seves comdemnes i ja ningú s'enrecordi del judici del Procès, un bon dia en un breu d'unes pàgines interiors d'un diari, s'anunciarà que el Tribunal Europeu de Drets Humans comdemna l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just als líders socials i als polítics independentistes catalans.

I com en el cas d'Otegui, no serà més que un cop de teatre. Perquè aquesta sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, ni tan sols va acompanyada d'una multa per l'Estat Espanyol. Res de res. Simplement simbòlica i de cap manera repara els anys que els polítics de l'esquerra independentista basca han passat a la presó.

A partir d'aquí, hi ha més interrogants. Que passarà amb els exiliats? Qui guanyarà les Eleccions Generals del 28 d'abril? Quin serà el proper president o presidenta de la Generalitat de Catalunya?...

En les bugades que hem fet aquests darrers anys hem perdut molts llençols, moltíssims. Quant tardarem a recuperar tota la roba de llit que teníem?

Abans de Setmana Santa, us avançaré una estimació de com podrà quedar l'arc parlamentari espanyol deprès del 28 d'abril.

48. JOCS DE TAULA VI. FANTASMA BLITZ

Avui us presento aquest joc que en els darrers anys ha agafat molta volada i que ja el teniu a moltes llars. Sens dubte és un joc molt bo per jugar amb infants a partir de 5 anys, doncs quan entenen la mecànica del joc us serà molt dificil guanyar-los, doncs ells tenen la neurona fresca i no és gens estrany que siguin molt més ràpids que la majoria dels adults.

És un joc magnífic per afavorir la reversibilitat de pensament. Per cert, el número 48, es correspon a les 48 cartes de condició negativa que hi ha.

JUGADORS: 2-8 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

CONTINGUTS I HABILITATS QUE S'AFAVOREIXEN

-Lògica.

-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)

-Nocions d'igualtat i diferència.

-Discriminació de condició negativa.

-Agilitat, velocitat i reflexes.

OBJECTIU DEL JOC:

Agafar l'objecte que coincideixi amb tots els atributs representats a la carta el més ràpid possible. En el cas que no n'hi hagi cap, agafar l'objecte que ni es mostri a la carta, ni comparteixi color amb cap dels objectes que hi apareguin.

ADAPTACIÓ:

Nomès jugar o bé amb les 12 cartes que coincideixen amb els objectes representats o bé nomès jugar amb les 48 cartes de condició negativa i així facilitem el joc, tot traient la reversibilitat de pensament.

A l'abril, parlarem del DOBBLE.

56. ESTIMULAR L'AUTONOMIA DELS FILLS

                                           

El proper dilluns, 28 de gener l'AMPA de l'escola ELS TRES PINS de Vallromanes, organitza una xerrada a càrrec de la Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i professora emèrita de la UAB.
El 56 precisament correspon als anys que la Maria Jesús porta vinculada al món de l'ensenyament.

La xerrada que portarà per títol "Estimular l'autonomia dels fills" es farà al Casal de Vallromanes a les 20h. De ben segur que sortiran termes com responsabilitat, llibertat, maduresa, decisió...

Doncs una cosa és ben clara, si eduquem per l'autonomia, estem educant per la llibertat. Estem educant infants i adolescents que tinguin l'habilitat de respondre per sí mateixos davant les conseqüències dels propis actes.

Estem educant persones amb opinió i poder de decisió, eines imprescindibles per esdevenir adults lliures.

Dit això, sigueu mares, pares, àvies, avis, tiets o tietes d'infants o adolescents, aquesta és una xerrada molt recomanable i a més a més la Maria Jesús Comellas, comunica molt bé.

Properament, us recomanarem un nou joc de taula.

52.000. L'IDEARI DE VOX. UN INSULT A LA INTEL.LIGÈNCIA

                                 
Mentre no es demostri el contrari ningú no ha triat el lloc on neix. Ni tampoc podem triar ni els nostres pares, ni els nostres avis.  Naixem on ens toca, simplement és una qüestió d'atzar. Uns hem nascut a Europa, d'altres a l'Àfrica, a Àsia... i fins i tot hi ha gent que li toca nèixer als Estats Units.

Jo he tingut molta sort i he nascut al Vallès, però perfectament podia havia nascut a Bangladesh i haver començat a treballar en una fàbrica amb 10 o 11 anys.
Tanmateix, en Santiago Abascal, el president de VOX, va nèixer a Bilbao i potser no haguès tingut el mateix altaveu i el mateix discurs si haguès nascut a Rabat i fos musulmà.

Segurament que no. Déu n'hi do. Quines malifetes que ens fa l'atzar.

A continuació, us intentaré explicar amb números perquè penso que l'ideari de VOX és un insult a la intel.ligència.
Aquest darrer dimecres, van arribar a un acord amb el PP, perquè en Juan Manuel Moreno, pugui ser el.legit president de la Junta d'Andalusia el proper dimecres 16 de gener.

L'acord entre VOX i el PP té 37 punts i n'hi ha alguns que són per sucar-hi pa.

27. Cumplir con la legislación vigente en materia de inmigración, evitando todas aquellas decisiones que puedan favorecer un «efecto llamada» y combatir a las mafias que trafican con personas.

28. Apoyar material, humana y documentalmente a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que tienen encomendada la protección de las fronteras, garantizando una inmigración ordenada, legal, respetuosa con nuestra cultura occidental, vinculada siempre al mercado laboral.

29. La Junta de Andalucía colaborará con todos los medios a su alcance para prevenir la amenaza del fundamentalismo islámico.

Hores abans de pactar aquests tres punts, van reclamar l'expulsió de 52.000 immigrants que es trobaven en situació irregular a Andalusia, i també demanàven l'il.legalització d'organitzacions que cooperen amb les màfies de tràfic de persones i afavoreixen la immigració il.legal. És a dir, demanen la il.legalització d'organitzacions com Pro Activa Open Arms.

Penso que portes endins, el PP és tan antic i medieval com VOX. Tants uns com altres es senten còmodes amb 

-La derogació de la llei contra la violència de gènere.

-El blindatge de la familia tradicional i per tant promoure la il.legalitat de matrimonis entre persones d'un mateix sexe.

-La rebaixa dels impostos de les rentes més altes.

-Promoure una Llei de Concòrdia que sustitueixi la llei de memòria històrica.

Ara vull justificar l'insult a la intel.ligència que dic que és l'ideari de VOX. És evident que un dels àmbits on aboquen més esforços és en l'expulsió d'immigrants.
Vull pensar que tot és "postura" per aconseguir vots, doncs el número de naixements a Espanya aquests darrers anys ja és inferior al número de morts.

Per què ens fem una idea, entre 1958 i 1977 a l'Estat Espanyol vam nèixer 14.500.000 de persones. Aquestes persones l'any 2042 tindrem entre 65 i 84 anys, és a dir gairebé tots jubilats i gràcies a l'esperança de vida que tenim en aquestes contrades del planeta, molts vius.

Entre 1992 i el 2012, van nèixer a l'Estat Espanyol 8.982.000 persones. I no nomès això, el 2018 han nascut nomès 358.000 nadons i un 20% de mare estrangera. És a dir 71.600 nadons de mare estrangera, però malgrat que els hi cogui, tant catalans o espanyols com ells.

Si seguíssim les premisses de VOX el 2042 tindríem una piràmide de població invertida i això voldria que com a mínim 40 de cada 100 habitants de l'Estat Espanyol seriem majors de 65 anys i això portaria a una situació de colapse, doncs no hi hauria prou gent jove que treballès, cotitzés i poguès fer front a la factura que suposaria mantenir una població tan envellida.

Esperem que VOX duri el que dura un sarampió, doncs l'any 2018, no ens serveixen les tesis del Cid Campeador, això són discursos del segle XI i parlar de Reconquesta és pensar que els teus votants són bastant curts de gambals.