lunes, 30 de octubre de 2017

70. LA VERGONYA DE LA LLUM





Aquesta setmana començarem el mes de novembre i això ja vol dir que arriba el fred, o com a mínim una mica més de fresca i per tant, ja haurem d’encendre estufes, radiadors, calefactors, xemeneies i termes com pobresa energètica i bo social tornaran a la tele, a la ràdio i als diaris.

És una vergonya que un producte tan bàsic com l’electricitat, s’hagi apujat els darrers 9 anys un 70%, això és una indecència que es va iniciar l’any 1998 quan el govern de Jose María Aznar va privatitzar les companyies elèctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses que cotitzen a l’IBEX-35 i per tant l’objectiu principal d’aquestes empreses és guanyar diners.

És una indecència que ningú controli el cost de generar un megawat hora (kwh), doncs les mateixes elèctriques són les que cada dia fixen el preu d’aquest Mwh hora, i són elles mateixes que generen el kwh, que se’l venen a sí mateixes per distribuir-lo. I si decideixen que el Mwh demà 31 d’octubre de 21 a 22h  costa 62,5 Euros, no hi haurà ningú que els controli i els contradigui.

És una indecència que més de 5 mil.lions de persones a Espanya, a l’hivern no puguin escalfar casa seva d’una manera adequada, perquè no poden fer front a les factures del gas i l’electricitat. Doncs aquestes persones si l’any 2008 pagaven 40 Euros al mes pel rebut de la llum, ara paguen 68 Euros.

És un abús que això hagi passat quan el salari mínim en aquests nou anys només ha pujat un 18%, passant dels 600 Euros/mes als 706 Euros/mes i que el sou mig anual dels espanyols, hagi baixat un 3%, passant del 23.831 Euros del 2008, als 23.106 d’aquest 2017.

I si a més a més, tenim en compte que la tasa d’atur el 2008 era del 10,36%, que actualment és del 16,40, però que el 2013 es va arribar al 26%, aquesta pujada del 70% és vergonyant.

Per últim, durant aquests darrers nou anys,  polítics com Jose María Aznar, Felipe González, Josep Borrell, Pedro Solbes, Miquel Roca... s’han convertit en asessors o consellers de les companyies elèctriques, cobrant pels seus “serveis” entre 125.000 i 300.000 Euros l’any, segons el cas. Ja no em queden paraules per anomenar aquest tipus de pràctiques.

Divendres, es va declarar la República Catalana que de moment és efímera, si algun dia fos una realitat, si volem ser un país com cal, mai hauríem de permetre que un recurs tan bàsic com l’electricitat, fos utilitzat per escanyar als pobres i fer més rics als rics.


Per cert, canviant totalment de tema i jugant una mica a futuròlegs, la setmana passada us vaig anunciar que avui us diria qui guanyarà la final de la Champions que es jugarà a Kiev el mes de maig. 
La Champions la guanyarà un equip de Manchester. 

jueves, 19 de octubre de 2017

2000. TITULARS ENGANYOSOS



Per començar dir que m'alegro que el Departament d'Ensenyament es preocupi per l'educació especial i que amb el nou Decret de l'Escola Inclusiva, els propers quatre anys hi vulgui destinar 142 mil.lions d'Euros.

Dit això, vull explicar una mica els números d'aquesta notícia i segurament poques vegades podré parlar amb tan coneixement de causa, doncs sóc mestre d'educació especial i gairebé porto vint anys treballant en una escola d'educació especial.

El títol de l'entrada d'avui "Titulars Enganyosos" fa referència als titulars que ahir podíem trobar a la premsa catalana. Tal vegada, el diari Ara anunciava la noticía amb un "Els alumnes amb necessitats especials aniran a escoles ordinàries" i el número 2000 fa referència a 2000 alumnes que actualment estan escolaritzats a escoles d'educació especial i que la Directora General d'Educació Infantil i Primària Carme Ortoll va dir que d' d'aquí quatre anys i gràcies al nou Decret de l'Escola Inclusiva estarien escolaritzats a escoles ordinàries.

Fem números. Actualment a Catalunya hi ha uns 70.000 mestres, si ara es contracten uns 1500 mestres, la plantilla aumentarà un 2,14%.

                        Per altra banda, hi ha escolaritzats uns 8000 alumnes a centres d'educació especial, si l'objectiu es retornar-ne uns 2000 a l'escola ordinària, això és un 25%.

                       Esmentar també que a Catalunya hi ha unes 2300 escoles d'educació infantil i primària.

Per tant, vaja, em sembla poc menys que impossible que d'aquí a quatre anys es pugui assolir aquest objetiu i em costa molt de creure que els redactors d'aquest decret es creguin els números que han explicat. Mentre la ràtio dels centres ordinaris no estigui per sota de 15 alumnes per aula, la inclusió a aquests nivells és una utòpia.

Com he dit al principi, cel.lebro que quelcom es bellugi en el món de l'educació especial, però que no s'alimentin falses esperances, si d'aquí quatre anys, s'aconseguís incorporar un 6 o un 7% dels alumnes que ara estan escolaritzats a l'escola d'educació especial a l'escola ordinària, seria un èxit rotund, i estaríem parlant que a tot Catalunya són uns 400 o 500 alumnes.

I malgrat que al Departament d'Ensenyament no li agradi, cal fer escoles d'educació especial, perquè any rere any creix la matrícula i les escoles d'Educació Especial estan saturades i de ben segur en el curs 2021/22 tindran més alumnes que enguany, malgrat que el Decret del Sistema Inclusiu s'hagi desenvolupat en la seva totalitat.

Properament, anunciarem qui guanyarà la Champions el proper dissabte 26 de maig a Kiev.








domingo, 8 de octubre de 2017

2011. MAI ÉS TAN FOSC




Segurament vaig equivocar-me quan demanava el rei Felip VI com a moderador del diàleg que hauria d'haver-hi entre el Govern Espanyol i el Govern Català. Les seves declaracions el dimarts al vespre, lluny d'acostar posicions, van fer que sense cap mena de dubte renunciés a aquest paper de mediador i ens deixés a alguns més desinflats i emprenyats,  a una setmana vista d'un desenllaç ple d'incògnites, tensions, neguits, temors i molta, molta crispació.

Divendres al vespre, vaig recuperar "Mai és tan fosc" una pel.lícula-documental al voltant de la figura de l'Arcadi Oliveres durant els esdeveniments que van succeir la primavera del 2011, quan els indignats s'aplegaven a les places i va sorgir el moviment del 15M.

El documental és molt interessant, doncs d'una manera molt clara, l'Arcadi Oliveres ens parla dels pecats de l'economia i com hauria de ser aquesta economia perquè el planeta sigui sostenible, al mateix temps que aquells dies se li estava morint un fill i veiem un home amb una gran pena i un gran coratge a la vegada.  El trobareu a Mai és tan fosc  

Però, cal veure-ho per veure com fa sis anys els Mossos expulsaven a cops de porra els indignats de la Plaça Catalunya, mentre el Conseller d'Interior Felip Puig, al més estil ministre Zoido, etzibava davant els mitjans "La policia és una policia profundament democràtica que respon a les autoritats polítiques democràtiques i té un respecte profund cap a les institucions i per l'Estat de Dret".

Sis anys més tard, en Felip Puig ha votat en un "referèndum il.legal" i la gent fa petons i abraçades als Mossos. Com han canviat les tornes?

Un altre tema que sortia en el documental era la Independencia de Catalunya. Aquells també eren els temps que es començaven a fer referèndums pels pobles, començant pel referèndum d'Arenys de Munt.

En una xerrada, li pregunten a l'Arcadi Oliveres com veuria la Independència de Catalunya i ell contesta "Que no val nomès canviar la "ñ" per la "ny" i les dues franges vermelles, per les quatre barres. Ell s'apuntarà a la Independència si Catalunya esdevé una república, sense exercit, ecològicament sostenible, acollidora amb la immigració i amb una estructura d'empreses de caràcter cooperatiu i sense grans empreses.

Jo menys el tema d'empreses, doncs penso que en una Catalunya independent també hi poden tenir cabuda grans empreses, la resta li compro. Tal vegada el que no pot ser de cap manera és que si algun dia esdevenim un estat independent només canviem la "ñ" per la "ny" i passem de les dues franges a les quatre barres. Si es segueixen fent polítiques neoliberals on tot val i els rics són més rics i els pobres són més pobres, poca cosa haurem fet.

Properament, a veure si podem parlar de coses més banals, que no siguin res més que un "divertimento"