lunes, 27 de agosto de 2018

5. PER QUÈ NO EVOLUCIONA L'US DE L'ENERGIA SOLAR A L'ESTAT ESPANYOL?


                                                      Mapa d'Europa de radiació solar

Sobretot ara a l'estiu quan a la Península Ibèrica tenim tantes i tantes hores d'irradiació solar, em pregunto per què no l'aprofitem més i utilitzem l'energia solar per convertir-la en electricitat.

Per què cada vegada el rebut de l'electricitat és més car i Espanya que és el país de la Unió Europea amb més hores d'irradiació solar l'any i està a la cua en l'ús de l'energia solar?

Quan rasques una mica i comences a comparar xifres, de seguida sorgeixen números vergonyants que tenen difícil justificació i explicació. Per començar, la generació d'electricitat mitjançant plaques fotovoltàiques no arriba al 5% respecte al total i a dia d'avui encara la majoria d'electricitat que consumim a l'Estat Espanyol es genera mitjançant energies no renovables.

El passat dilluns 28 de maig, La Vanguardia publicava un article on mostrava els Mvh que havien generat les plaques fotovoltàiques de diferents regions i paissos d'Europa, a una mateixa hora del dilluns 21 de maig. A Catalunya aquell dilluns van predominar els cels sense núvols i pràcticament a cap estació meteorològica es va recollir precipitació.

A la resta d'Europa, no he mirat quin temps feia però no crec que faci falta perquè les dades següents són molt aclaridores.


REGIÓ O PAÍS
SUPERFÍCIE EN QUILÒMETRES QUADRATS
MxH PRODUITS PER PLAQUES FOTOVOLTAIQUES
BAVIERA
70.550
2105
WESTFALIA
34.098
1665
GRÈCIA
132.000
 600
SUÏSSA
41.285
 400
BULGÀRIA
111.000
 200
ANDALUSIA
  87.268
 100
CATALUNYA
  32.108
   30

A simple vista veiem que pràcticament amb la mateixa superfície Westfalia produeix 55 vegades més electricitat que Catalunya i això que nosaltres tenim més irradiació solar que els alemanys.

Però inclús Grècia, genera 4 vegades més d'electricitat mitjançant l'energia solar que no pas Andalusia, que és la regió de la Unió Europea amb més irradiació solar.

PER QUÈ PASSA AIXÒ?

Curiosament "contra la voluntat del Govern Espanyol" els equips fotovoltaics són més econòmics ara que no pas fa 10 anys i davant la por que els consumidors comencem a instalant-se plaques solars i a generar la nostra pròpia electricitat, s'han tret de la màniga L'IMPOST DEL SOL. Per tant, i de manera molt clara, diguin el que diguin i facin les campanyes publicitàries que vulguin, el Govern Espanyol desincentiva l'instal.lació de plaques fotovoltàiques per produir electricitat mitjançant energia solar.


Fins ara, els governants que hem tingut, hagin sigut del PP o del PSOE han apostat per les energies no renovables. En aquest sentit, l'energia solar permet l'autoconsum, en termes energètics ens pot arribar a convertir en individus autosuficients. I això ni el Govern i molt menys les elèctriques que són qui talla el bacallà ho volen de cap manera.

En el cas de l'energia solar, els diferents Governs  no estan vetllant per defensar els interessos generals de la població. Tot va començar el 1998 quan el govern de Jose Maria Aznar va privatitzar les companyies eléctriques i van passar de ser empreses de servei públic a empreses que cotitzen a l'IBEX-35 i per tant l'objectiu principal d'aquestes empreses és guanyar diners.

El problema que hem tingut aquests darrers 20 anys és que hem tingut polítics clarament neoliberals, que defensen que tots els serveis que puguin ser oferts pel sector privat han de ser privatitzats i que la protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
Per tant, amb aquestes polítiques clarament han incentivat les bosses de pobresa que hi ha avui dia i ho seguiran fent, perquè els neoliberals cada dia volen ser més rics i no importa qui es queda pel  camí.

Per altra banda, el 55% de la nostra factura de la llum són impostos, si en lloc de consumir 40 Euros de llum, nomès en consumim 20, el Govern en lloc de recaptar 22 Euros en impostos, nomès en recaptarà 11.

Si a tot això afegim les complicitats que hi ha entre els consells d'administració de les elèctriques, els seus asessors i els governants, podem està ben segurs que el model actual encara durarà molts anys, perquè mai defensaran una energia barata com l'energia solar i menys si hi ha la possibilitat que el consumidor quedi fora del seu àmbit de control.

Ens tenen distrets amb l'exhumació de les despulles del Franco, amb el bilingüisme a l'escola, amb els presos polítics i els exiliats, amb els llaços grocs, amb les retirades d'estelades... ens toquen la fibra, els sentiments... i allò que no sona, però moltes vegades tot això els hi serveix de cortina de fum, per afavorir la confrontació entre uns i altres, entre un 50% i l'altre 50%, però d'aquesta manera fan la viu viu i aconsegueixen que més del 90% no demanem el mateix, uns millors suministres que siguin més econòmics i que arribin a tota la població.

No hi ha elecció, si seguim el model neoliberal esgotarem el planeta i això un dia no gaire llunyà, petarà a escala mundial.






viernes, 17 de agosto de 2018

28. JOCS DE TAULA III. EL DÒMINO.


Aquesta tarda ha fet un xàfec estiuenc que ens anuncia que ja som a la segona quinzena d'agost. Acostumats a passar les tardes a la piscina, a la platja, llegint, jugant a ping-pong o fent tota mena d'excursions, un bon recurs per aquestes tardes grises i plujoses són els jocs de taula.

Evidentment, entre els més joves triunfen l'Uno, el Fantasma Blitz, el Jungle Speed..., però si tenim algun avi o alguna iaia a casa, les 28 fitxes del dòmino, tenen la capacitat d'ajuntar a una mateixa taula els més grans i els més petits de la casa.

Sens dubte, un molt bon joc per mantenir la ment desperta.

JUGADORS: 2-4.

DURADA DEL JOC: 10'

EDAT: A partir de 3 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Situació espacial.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Capacitat de raonament: Aplicar estratègies guanyadores.
-Vocabulari.

OBJECTIU DEL JOC: Tots sabem jugar al dòmino, i en aquest apartat, no cal explicar les normes. Tanmateix, si que és un recurs molt útil per treballar el vocabulari dels temes de les àrees de coneixement del medi social i natural.

Canviant totalment de tema i nomès com apunt, nomès vull assenyalar que em jugaria un pèsol que en Julen Lopetegui no es menja els torrons com entrenador del Real Madrid.

Segurament, d'aquí no gaire setmanes parlarem de la familia Ingebrigtsen.


viernes, 3 de agosto de 2018

152. EL DEUTE ECOLÒGIC.


Abans d'ahir, 1 d'agost, la humanitat va acabar de consumir els recursos que la Terra pot generar durant tot l'any 2018. Això vol dir que entrem en situació de deute ecològic i per tant, els últims 152 dies consumirem allò que no tenim, consumirem per sobre les nostres possibilitats, indiscutiblement, estirem més el braç que la màniga.

El consum de recursos naturals és més gran que la capacitat de regeneració dels ecosistemes. Excés significa pescar més peixos dels que poden nèixer, tallar més arbres dels que poden crèixer en un any, o emetre més CO2 del que la terrra pot absorbir.

Les dades històriques referents a aquest deute ecològic, assenyalen que des de fa uns anys no fem les coses tan malament com es feia a la dècada dels 70, 80 i dels 90. Tanmateix, en els 26 anys que van transcorre entre 1970 i 1996, el deute ecològic va aumnetar 92 dies. 
Però el pitjor moment va ser entre el 1996 i el 2005, doncs en nomès 9 anys vam perdre 35 dies. Els darrers anys, la pèrdua s'ha suavitzat i en els últims 13 anys "nomès hem perdut 25 dies. Això es degut, a que cada vegada hi ha mès consciència ecològica.

Si seguíssim així no hauria de quedar molt lluny, l'any que comencem a recuperar dies per retornar mica a mica cap a un model sostenible, però malauradament, hi ha una variable que fa que ens hàguem d'esmerçar molt més, doncs avui habitem la Terra uns 7.600 mil.lions de persones, el 2025, arribarem als 8.000 mil.lions i el 2050 ens acostarem als 9.700 mil.lions i per tant, les properes decàdes haurem d'economitzar recursos si no volem arribar a una situació de colapse que comportaria desastres humanitaris,

Com passa quan parlem de riquesa, quan parlem de consum, també hi ha grans desigualtats al Planeta. Aquells que vivim a la Península Ibèrica, consumim el doble de recursos dels que hauríem de consumir i malgrat els Governs han de fomentar polítiques per anar eixugant aquest deute, nosaltres com individus també podem anar fent petites accions i anar incorporant hàbits per afavorir la sostenibilitat de la Terra.

1. Disminuir els residus que generem (evitar bosses de plàstic, papers de plata, plàstics no reutilitzables...)

2. Repensar com fer les mobilitats (Utilització de transport públic, optimització dels trajectes, portant el cotxe amb 3 o més ocupants o bé aprofitar per fer encàrrecs quan tornem de la feina cap a la casa).

3. Estalvi d'aigua i energia. Tancar aixetes i llums quan no s'utilitzin, i

4. No malbaratar aliments i intentar comprar aliments de proximitat per tal de disminuir les emisions de CO2 que provoquen els desplaçaments d'aliments des de l'altre punta del món.

La imatge de l'entrada l'he extret de Mundo Poesia

Properament, intentarem esbrinar perquè a un país que té tantes hores de sol, és tan cara l'energia solar.