lunes, 21 de mayo de 2018

4.000 EL NYAP DE LES AUTOPISTES RADIALS MADRILENYES




Hi ha hagut malversació de diner públic en el cas de les autopistes radials madrilenyes?

Si entenem per malversació, invertir malament diner públic i no utilitzar-los en allò que realment són necessaris, jo penso que és evident que hi hagut malversació i en aquest cas el PP i tot allò que l'envolta no s'hi han posat per poc, doncs rescatar aquestes autopistes que estan en fallida pot costar al voltant de 4.000 mil.lions d'Euros.

Perquè penso que hi ha hagut malversació?

Casualment, es van inaugurar aquestes 4 autopistes que suposen 179 quilòmetres de nova via i tots ells construits al voltant de Madrid entre l'octubre del 2003 i l'abril del 2004. Casualment, el 14 de març de 2004 hi van haver el.leccions i degut als atemptats de l'11S, les va guanyar en Zapatero.

Totes elles, tenen una cosa en comú, una via de no pagament alternativa. En alguns casos, aquesta via inclús és una autovia amb dos carrils per sentit. Per tant, això provoca que algunes siguin conegudes com les autopistes fantasmes, pel poc trànsit que tenen.

A dia d'avui per aquests 179 quilòmetres d'autopistes, hi passen diariàment uns 25.000 cotxes. Cada dia per l'AP7 entre Girona i Tarragona (189 Quilòmetres),  hi passen uns 200.000 cotxes. 
Qui va fer els càlculs de cotxes/dia es va quedar descansat.

Per altra banda, qui hi ha darrera de les empreses concessionàries, ACS, Ferrovial, Acciona, Sacyr i els grans bancs del país, Santander, La Caixa, Sabadell i Bankia. Aquestes són empreses que ho tenen molt ben muntat, doncs si haguèssin hagut guanys, evidentment no els haguèssin repartit, però si com passa en aquest cas hi ha pèrdues perquè la concessió no surt com s'esperava, doncs l'Estat ha d'assumir el rescat perquè així ho obliga la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració.

Els grans impulsors d'aquestes radials van ser Jose María Aznar, Esperanza Aguirre i Francisco Alvárez Cascos. Properament, buscarem en els Consells d'Administració d'aquestes grans constructores i a veure quines sorpreses ens en portem.

A efectes pràctics, aquestes autopistes que al cap dels anys s'ha demostrat que no eren necessaries i que es van voler inaugurar a corre cuita tot just abans d'unes Eleccions Generals, ens costaran a cada català i a cada espanyol uns 90 Euros. I no nomès això, si algun dia hi passem haurem de pagar el corresponent peatge. 

Per tant, és evident que es van malversar aquests diners en quelcom que no era necessari, tot afavorint els interessos d'uns pocs i es va deixar d'invertir en altres àmbits com sanitat i educació que anys més tard a més a més van patir serioses retallades.

Per altra banda, si algun dia es demostra que el Govern Català va malversar 1.900.000 d'Euros per organitzar el referèndum de l'1 d'Octubre com denuncia la Guardia Cívil. Això ens haurà costat a cada català 0,25Euros.

Penso que algú esta fent trampes i malauradament hi ha massa vasos comunicants entre les cúpules polítiques, judicials i empresarials de l'Estat Espanyol.

Mentre segueix vigent el 155 i es demana el cap de tot aquell que defensa el sobiranisme català, notícies com el nyap de les autopistes radials madrilenyes, passen mig desapercebudes.

lunes, 7 de mayo de 2018

12.000.000. CAMPEONES




Aquests 12.000.000 són els euros que aquesta pel.licula d'en Javier Fesser i protagonitzada entre d'altres per en Javier Gutiérrez ha aconseguit recaptar les primeres quatre setmanes a les pantalles.

Penso que aquesta serà com a mínim a nivell de l'Estat Espanyol una de les pel.licules triomfadores d'aquest 2018. Més enllà de la taquilla que faci, Campeones ens mostra la discapacitat intel.lectual des de la normalitat, des de la tendressa, des de la comèdia i des de l'emoció.

Algunes escenes són deliciosament exagerades, però si per una raó o altra convius, treballes o comparteixes algunes estones amb persones amb discapacitat intel.lectual amb força autonomia com són els protagonistes d'aquesta pel.licula en algun moment del film pots patir un Déjà vu.

Per tant, pel.lícula recomanadíssima per riure molt i també plorar una mica.