Aquests 12.000.000 són els euros que aquesta pel.licula d'en Javier Fesser i protagonitzada entre d'altres per en Javier Gutiérrez ha aconseguit recaptar les primeres quatre setmanes a les pantalles.
Penso que aquesta serà com a mínim a nivell de l'Estat Espanyol una de les pel.licules triomfadores d'aquest 2018. Més enllà de la taquilla que faci, Campeones ens mostra la discapacitat intel.lectual des de la normalitat, des de la tendressa, des de la comèdia i des de l'emoció.
Algunes escenes són deliciosament exagerades, però si per una raó o altra convius, treballes o comparteixes algunes estones amb persones amb discapacitat intel.lectual amb força autonomia com són els protagonistes d'aquesta pel.licula en algun moment del film pots patir un Déjà vu.
Per tant, pel.lícula recomanadíssima per riure molt i també plorar una mica.
Darrerament el joc de taula s'ha tornat a posar de moda. Sense cap mena de dubte el joc de taula en general ens possibilita el fet de simular vivències que posteriorment un dia ens podem passar a la vida real i una de les potències del joc al marge de passar-ho bé és poder posar en pràcticar estratègies per sortir airosos de diferents situacions amb la garantia que no pendrem mal.
Quant a valors, de forma indirecta el joc és un gran transmisor de valors, doncs per jugar bé, cal ser honest, respectar les regles, cooperar amb el company, ser generós, ser tolerant.... i mai hem d'oblidar l'important connector social que representa jugar amb els altres.
Per altra banda, la gran varietat de jocs ens permet treballar tota mena de coneixements i continguts. En aquest sentit, molts continguts matemàtics estan integrats en la mateixa mecànica del joc, però el gran ventall de jocs que tenim en el mercat també ens obriran la porta a l'expressió i transmissió de missatges en totes les formes imaginables, a la història, a la geografia, al llenguatge....
Per tant, a partir d'avui, cada dos mesos analitzarem un joc de taula. Parlarem del número de jugadors, de la durada del joc, de l'edat a partir de la qual és adequat el joc, de com es juga, dels continguts que el joc ens ajudarà a potenciar, de l'objectiu del joc i de les possibles adaptacions que es poden fer per complicar-lo o simplificar-lo.
No crec que sigui gaire agosarat si afirmo que el joc més popular a les llars, als esplais i a les escoles catalanes és l'UNO i per tant com no podria ser d'una altra manera, serà el primer joc que analitzarem.
L'UNO
JUGADORS: 2-7 jugadors.
DURADA DEL JOC: 10-20 minuts.
EDAT: 5-120 anys.
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN
- Capacitat de raonar estratègies.
-Atenció i concentració.
-Agilitat mental.
-Relació d'equivalència numérica i icònica.
-Aparellaments i correspondència.
-Nocions d'igualtat i diferència.
-Comptatge (Repartint i agafant les cartes).
OBJECTIU DEL JOC:
L'objectiu del joc és ser el primer en desfer-se de totes les cartes i això sí, quan nomès ens queda una carta hem de cridar UNO, del contrari serem penalitzats amb una carta.
ADAPTACIONS:
Evidentment, avui no us explicaré com es juga a l'UNO perquè dubto que cap personeta major de 5 anys no sàpiga com es juga en aquest popular joc de cartes. Però si us diré tres normes per complicar el joc i fer-lo més àgil.
1. Quan tirem una carta de número, podem desfer-nos de totes les cartes que tinguem del mateix número, siguin del color que siguin.
2. Quan tirem un 0, ens podem canviar les cartes amb el jugador que volguem.
3. Quan un jugador tira un 3, hem de romandre en silenci i nomès podem parlar quan el mateix o un altre jugador torna a tirar un tres.
Properament, parlarem de les autopistes madrilenyes.
Fa 365 dies , és a dir 1 any, s'inaugurava Ferrari Land, el nou parc temàtic de Port Aventura. Cal dir que Ferrari Land, és a tocar de Port Aventura, però no és vàlida l'entrada de Port Aventura per accedir-hi. En aquest sentit, des de principis de 2017 es podien adquirir les entrades a un preu pels adults de 60 Euros (amb accés als 2 parcs) i nomès qui tenia passi anual de Port Aventura o bé estava allotjat en un dels hotels del complex, podia adquirir una entrada per accedir únicament a Ferrari Land per 35 Euros els adults.
A més a més, en un inici marcàven dos horaris cada dia per entrar-hi, de 10:00 a 17:00h o bé de 18:00 a 01:00 i el client havia de triar la franja horària a la qual volia entrar.
A la pràctica Ferrari Land, és un parc equivalent a una de les zones de Port Aventura (Mediterrània, Polinèsia, Sèsamo Aventura, Far West, Xina i Mèxic) amb 2 atraccions fortes, el circuit de Maranello per tota la família, una atracció de 3D, un espectacle i poca cosa més. Per tant, segons l'afluència de visitants es pot veure i gaudir de Ferrari Land en dues o tres horetes.
La inversió inicial va ser de 100 mil.lions d'Euros i l'objectiu que es buscava era obtenir un tipus de client (anglès, holandès, rus...) que atret per la marca Ferrari, vingués a Port Aventura i gastés més, però els 70.000 metres quadrats que ofereix el Parc són molt poca cosa, en comparació amb els preus que costava l'entrada, els preus de begudes i entrepans en els seus serveis de restauració i els souvenirs a la seva botiga.
Quan nomès feia una setmana que havíen obert, els hi van començar a caure crítiques per totes bandes i mica a mica han anat replantejant la situació.
En aquest sentit, el mes de juliol de 2017, si estaves allotjat en un hotel de Port Aventura, ja podies trobar entrades d'adults per 15 Euros i de 9 Euros pels menors de 10 anys.
Aquesta temporada, ja podem comprar entrades per accedir només a Ferrari Land a 20 Euros pels adults i 16 Euros pels menors de 10 anys.
A més a més, ara ja només hi ha un horari del Parc de 10:30h a 17:00h en temporada baixa i de 10:30h a 20:00h en temporada alta.
Ferrari Land, ha punxat aquest primer any, doncs esperàven 1.000.000 de visitants i s'han quedat en els 700.000; i això que de seguida van començar a baixar preus, doncs el visitant nacional no estava disposat a pagar preus desorbitats per un parell d'atraccions. I des de sempre el visitant nacional és un percentatge molt important del visitant a Port Aventura.
A més a més, enguany Ferrari Land, amplia l'oferta pels nens amb la Kids' Area. Això sens dubte inidca un canvi d'estratègia i van a buscar un públic que mai falla, la canalla, ja van fer servir aquesta estratègia quan van inaugurar Sésamo Aventura i llavors els hi va funcionar molt bé.
Personalment, penso que aquesta segona temporada de Ferrari Land és molt més realista que la primera i ara si que comença a haver-hi equilibri entre el preu i l'oferta d'activitats.
Properament, parlarem dels números del millor jugador de fútbol de la història.
El proper 5 de maig a l'escola Marinada del Masnou es cel.lebren les VIII Jornades d'Innovació Matemàtica organitzades per a+a+ (grup d'innovació en didàctica de la matemàtica a Educació Infantil, Primària i Educació Especial.)
Com cada any, mitjançant tallers es presentaran experiències que es porten a terme a nombroses escoles de Catalunya. Aquestes Jornades estan adreçades a mestres i educadors i són boníssimes per conèixer com es treballen diferents continguts des d'una perspectiva on la vivenciació i la manipulació sempre tenen un paper preponderant.
No és casual, que molts dels mestres que any rere any participen a aquestes Jornades hagin quedan enganxats en aquestes maneres de fer, doncs darrera aquestes matemàtiques hi ha una veritable renovació pedagògica.
Enguany s'ens ofereixen 25 tallers, dels quals hem de triar 5. D'aquests 5 s'ens assignaran 3 per fer-ne un en cadascuna de les tres franges horàries d'1 hora i 15 minuts.
Si us interessa feu la inscripció ràpidament, doncs de seguida s'omplen tots els tallers i totes les franges horàries.
Trobareu més informació a a+a+
Normalment s'associa el 10 a l'excel.lència i el 0 a la mediocritat. Tanmateix, el 0 també té connotacions positives, 0 victimes de trànsit, 0 aturats, 0 sense sotre... però malauradament a Catalunya ja fa massa temps que vivim instal.lats en el 0. Un 0 que vol dir que tot està aturat i res avança, tot al contrari anem enrere.
Un 0 en democràcia. Jo que sóc nascut el 1972, pensava que en aquest país es podia parlar i discutir de tot, doncs no, l'autodeterminació està censurada.
Un 0 en justícia. Una justícia espanyola tramposa que tanca a la presó acusades de rebel.lió a persones que mai han participat en aldarulls, mentre campen pel carrer, navegant o esquiant tota mena de "xoriços".
Un 0 en acció de govern. Tot està parat i a més a més no tenim el fre de mà posat i cada dia anem una mica més enrere. A cada bugada perdem un llençol i cal tenir clar que si els catalans no defensem les nostres polítiques, la nostra cultura i les nostres llibertats, ningú ho farà per nosaltres.
Un 0 a Europa. Inmobilisme davant les conductes abusives de l'Estat Espanyol. Però que esperàvem d'aquesta "Organització" que deixa morir ofegats a milers i milers de persones a la Mediterrània.
Ha arribat l'hora de fer un govern efectiu, i això vol dir que ni Puigdemont, ni Junqueras, ni Sànchez, ni Turull poden ser candidats, doncs la tramposa justícia espanyola no els deixarà de ser-ho i si ens enroquem amb aquests noms, anem abocats a unes noves eleccions el mes de juliol.
Ha arribat l'hora de formar un Govern que pugui governar, ara mateix penso que hi ha quatre candidats possibles, Elsa Artadi, Eduard Pujol, Laura Borràs i Ruben Wagensberg.
Personalment, crec que qui té més números, malgrat que no és una candidata que m'agradi massa, és l'Elsa Artadi, aquesta sens dubte és una elecció molt "convergent" que deixaria fora a la Cup i als Comuns.
Per contra, si realment es vol ampliar el ventall de partits que recolzin el Govern i trobar un candidat de concens, una opció que m'agrada molt, és la del republicà Ruben Wagensberg.
Segurament és una utòpia, doncs Junts per Catalunya no crec que cedeixi la presidència de la Generalitat, doncs malgrat el que diguin i els actes solemnes que facin tots plegats, les estratègies de partit pesen massa.
Aquestes properes setmanes, seguirem protestant, manifestant-nos, cridant, cantant, ballant, saltant, picant cassoles... però també hem de ser capaços de fer un govern efectiu. Malgrat que no em transmeti polítiques properes al meu pensament. Si he de triar entre Elsa Artadi i Eleccions al Juliol. Trio Elsa Artadi.
Avui volem sortir del 0, properament parlarem de l'1.
Aquesta darrera setmana, hi ha hagut innumerables mobilitzacions i manifestacions reclamant al Govern unes pensions més dignes.
D'aquest tema, ja en vaig escriure en aquest blog el desembre de 2017 a 2.042. Les pensions dels Baby Boomers i com ja manifestava llavors, malauradament per solucionar aquesta qüestió no n'hi ha prou amb certs retocs, doncs estem parlant d'un sistema que era molt viable el 1978, quan un 20% del total de la població eren majors de 65 anys i per tant la població activa podia fer front a la despessa de les pensions i a més a més, per acabar-ho d'adobar en aquell moment l'esperança de vida a Espanya era de 74 anys i actualment és de 83 anys.
Avui, com ja esmentava a l'entrada "Les pensions dels Babyboomers", les xifres de població activa i jubilats, tampoc tenen res a veure amb les xifres de 1978 i per tant, cal fer una reforma profunda de tot el sistema, perquè les pensions com les coneixem avui tenen els dies comptats.
S'han de prendre mesures i algunes de molt impopulars com abaixar pensions, pujar les cotizacions a la Seguretat Social i retardar la jubilació i segurament en alguns casos amb això no n'hi haurà prou i serà quan els bancs ens oferiran hipoteques inverses que suposaran pa per avui i gana per demà.
La hipoteca inversa consisteix en un prèstec personal que ens fa el banc a partir de la nostra llar com a garantia, i l'import que ens donen és el resultant d'un % de la tasació de la nostra propietat.
Com en el cas de les hipoteques normals, també es determina un periòde de durada d'aquesta hipoteca inversa i la mensualitat o quantitat total que cobrarà el client.
El client sempre ha de ser major de 65 anys i en cap cas mai haurà d'abandonar la seva llar perquè la perdi en vida.
Però on està la trampa? Fem un supòsit i ho veurem clar.
.Posem que tasen la nostra vivenda en 300.000 Euros i que el banc diu que ens dóna el 25% d'aquest import. 75.000 Euros repartits en 240 mensualitats (20 anys) a un interès del 5%. Això vol dir que cada mes disposarem de 312,50 Euros mes, que sumarem als que cobrarem de la nostra pensió.
Qui paga el deute? Els nostres hereus, una vegada ja hem traspassat i per aquests 75.000 Euros, que ens han deixat a nosaltres, ells haurien de pagar 118.000 Euros més despesses de formalització i gestió d'hipoteca.
Si no accepten la herència el banc es queda la vivenda, si accepten la herència han de fer front al deute i el banc sempre surt guanyant.
Personalment, crec que si alguna vegada es comercialitzen de manera masiva aquestes hipoteques inverses, allò que et deixi el banc estarà al voltant del 25% del preu de tasació i per tant, amb aquesta quarta part del valor de la vivenda, les entitats bancàries s'asseguren un negoci amb poc risc, doncs si finalment hi ha renúncia d'herència i s'han de quedar amb l'immoble, tenen molt marge per vendre'l a un preu atractiu.
Tanmateix, no sé fins a quin punt pot interessar als bancs deixar uns diners, dels quals sap que no tornarà a veure ni un euro fins d'aquí 10 o 15 o 20 anys. En tot cas, això pot ser una petita part del seu volum de negoci, però mai s'hi poden abocar de ple, doncs en pocs anys es descapitalitzarien.
Per tant, s'ha d'intentar tenir un raconet per la jubilació, fugir d'aquestes pràctiques abusives i lluitar perquè les pensions del futur, siguin justes, equitatives i gens traumàtiques.
Properament, parlarem de 10 esportistes irrepetibles.
Cada any, quan s'acosta el 14 de març, en el Museu de la Matemàtica es preparan per una cel.lebració, doncs el diumenge més proper a aquest dia es cel.lebra el dia del número Pi.
Enguany, la festa serà el proper diumenge 11 de març i per commemorar aquest esdeveniment, el museu obre totes les seves instal.lacions i inclús treuen part del museu als jardins del Parc que li és adjacent.
És molt recomanble per canalla i no tan canalla. L'entrada al museu és gratuïta i cadascú trobarà el seu espai o una instal.lació que l'enganxarà. És una molt bona opció per passar el diumenge al matí. A més a més el Parc Mercader que envolta el Museu de la Matemàtica, és un espai fantàstic d'esbarjo una vegada haguem acabat la visita d'1 hora i mitja o dues hores.
Trobareu més informació a Museu de Matemàtiques de Catalunya
Per altra banda, avui toca fer balanç dels Jocs d'Hivern de Pyeongchang i de les previsions que feia uns dies abans que comencessin els Jocs.
Una vegada més s'ha demostrat que una previsió, una estimació, t'acosta al resultat, però quan allò que preveus es tan inexacte i imprevisible com és un esdeveniment esportiu, la dificultat d'encertar el pronòstic creix.
Tanmateix, sense tenir un coneixement ampli dels esports d'hivern, he encertat 3 de les 4 previsions que feia. Lèxit del pronòstic és la barreja de lògica, dades històriques i una mica de nas per copsar en quin moment de forma es troba l'esportista, l'equip o el païs.
Per començar, vaig apostar que Noruega seria el primer país en el medaller. I així ha sigut, 39 medalles, 14 d'elles d'or. Això només pot passar si tots els àmbits que afecten a l'esport d'un país funcionen com un rellotge i més encara si aquest país només té 5 mil.lions d'habitants.
En segon lloc, vaig apostar que els Païssos Baixos aconseguirien entre 20 i 25 medalles. Finalment, n'han aconseguit 20, 8 d'or. Totes en les dues disciplines de patinatge de velocitat. Indubtablement segueixen sent els millors del món. I tot es va iniciar, quan fa molt i molt temps van començar a patinar en els seus canals que quedaven completament gelats a l'hivern i així es podien desplaçar d'un poble a un altre.
La tercera previsió era molt fàcil, doncs vaig dir que la millor catalana seria la Queralt Castellet i també la vaig encertat, doncs el seu setè lloc, va ser molt millor que la vint-i-tresena posició de l'Ander Mirambell i l'abandó del Quim Salarich.
Per últim, els saltadors polonesos no van volar el que jo esperava i de les 7 o 8 medalles que jo pronosticava, només en van aconseguir 2, 1 d'or.
Properament, parlarem de l'any 1 de Ferrari Land.
