Cada any, quan s'acosta el 14 de març, en el Museu de la Matemàtica es preparan per una cel.lebració, doncs el diumenge més proper a aquest dia es cel.lebra el dia del número Pi.
Enguany, la festa serà el proper diumenge 11 de març i per commemorar aquest esdeveniment, el museu obre totes les seves instal.lacions i inclús treuen part del museu als jardins del Parc que li és adjacent.
És molt recomanble per canalla i no tan canalla. L'entrada al museu és gratuïta i cadascú trobarà el seu espai o una instal.lació que l'enganxarà. És una molt bona opció per passar el diumenge al matí. A més a més el Parc Mercader que envolta el Museu de la Matemàtica, és un espai fantàstic d'esbarjo una vegada haguem acabat la visita d'1 hora i mitja o dues hores.
Trobareu més informació a Museu de Matemàtiques de Catalunya
Per altra banda, avui toca fer balanç dels Jocs d'Hivern de Pyeongchang i de les previsions que feia uns dies abans que comencessin els Jocs.
Una vegada més s'ha demostrat que una previsió, una estimació, t'acosta al resultat, però quan allò que preveus es tan inexacte i imprevisible com és un esdeveniment esportiu, la dificultat d'encertar el pronòstic creix.
Tanmateix, sense tenir un coneixement ampli dels esports d'hivern, he encertat 3 de les 4 previsions que feia. Lèxit del pronòstic és la barreja de lògica, dades històriques i una mica de nas per copsar en quin moment de forma es troba l'esportista, l'equip o el païs.
Per començar, vaig apostar que Noruega seria el primer país en el medaller. I així ha sigut, 39 medalles, 14 d'elles d'or. Això només pot passar si tots els àmbits que afecten a l'esport d'un país funcionen com un rellotge i més encara si aquest país només té 5 mil.lions d'habitants.
En segon lloc, vaig apostar que els Païssos Baixos aconseguirien entre 20 i 25 medalles. Finalment, n'han aconseguit 20, 8 d'or. Totes en les dues disciplines de patinatge de velocitat. Indubtablement segueixen sent els millors del món. I tot es va iniciar, quan fa molt i molt temps van començar a patinar en els seus canals que quedaven completament gelats a l'hivern i així es podien desplaçar d'un poble a un altre.
La tercera previsió era molt fàcil, doncs vaig dir que la millor catalana seria la Queralt Castellet i també la vaig encertat, doncs el seu setè lloc, va ser molt millor que la vint-i-tresena posició de l'Ander Mirambell i l'abandó del Quim Salarich.
Per últim, els saltadors polonesos no van volar el que jo esperava i de les 7 o 8 medalles que jo pronosticava, només en van aconseguir 2, 1 d'or.
Properament, parlarem de l'any 1 de Ferrari Land.
No hay comentarios:
Publicar un comentario