Ahir va fer 123 dies que en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són a la presó, l'Oriol Junqueras i en Joaquim Forn ja porten també més de 100 dies privats de llibertat i en Carles Puigdemont, la Clara Ponsatí, en Toni Comín, la Meritxell Serret i en Lluís Puig segueixen a Brussel.les sabent que en el moment que trepitgin territori espanyol seran detinguts i empressonats.
Tot plegat és vergonyós i per sortir d'aquest atzucac només queda l'esperança que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, faci alguna cosa.
Malauradament el Govern i la Justicía Espanyola actuen des de la ràbia i la rancúnia i les respostes als anhels de 2.100.000 catalans seran la repressió i el càstig i si depèn d'ells els empressonats i els "exiliats" passaran molt de temps en la seva situació actual. Lluny del diàleg i l'acord, ells estan instal.lats en el "Qui la fa, la paga".
Actualment l'article 155 és la seva eina per canalitzar aquesta ràbia i aquesta rancúnia. En aquest sentit, aquesta setmana ha tornat ha sorgir la qüestió de la immersió lingüística, i com no aprofitar la possibilitat que dóna el periòde de preinscripcions escolars per fer una mica de propaganda.
La immersió lingüística a Catalunya fa possible que tots els nens i nenes de Catalunya esdevinguin persones totalment bilingües, doncs cada llengua té els seus espais, allà on esdevé com a llengua vehicular. Un bon exemple és l'escola, dins les aules la llengua vehicular és el català, però a molts centres, la llengua vehicular en el pati és el castellà i ningú l'imposa, però evidentment és la llengua més forta i per això des de fa més de tres dècades es fa una discrimació positiva del català perquè no acabi sent una llengüa residual.
Perquè la llengua que corre perill de perdre's és el català mai el castellà.
La proposta que fa el Govern Espanyol quant a la possibilitat de què les famílies puguin triar la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills, de cara al curs 2018/2019, penso que nomès els hi servirà per fer propaganda, i això sí, quan acabi el procès de preinscripció sortiran amb unes dades que diran que el curs 2017/18, nomès 50 famílies van demanar l'escolaritat bilingüe i que pel curs 2018/2019 hi ha milers i milers de famílies que ho han demanat. I serà ben cert, doncs a les darreres eleccions gairebé 1.300.000 persones van votar a Ciutadans o al PP.
I és tan cert com qué l'escolaritat bilingüe a Catalunya és pitjor opció que la immersió lingüística, però això fa mal i ara es veu que es tracta de fer mal.
Necessitem un govern efectiu a la Generalitat de Catalunya, doncs a hores d'ara el debat hauria de ser com anar desplegant el nou decret d'escola inclusiva, com educar en la llibertat de consciència, a educació religiosa, com donar a conèixer la teoria de l'alliberament, com implicar més les famílies en el dia a dia de les escoles, com millorar els mètodes perquè els alumnes esdevinguin persones crítiques i amb opinió.... com aquests temes, podríem parlar i debatre sobre dotzenes de temes per millorar l'escola dia rere dia, però tot el contrari amb el Govern Espanyol al capdavant de l'escola catalana, l'escola catalana cada dia fa un pas enrere.
La setmana vinent farem la segon part d'aquesta entrada a partir del llibre "Ferrer i Guàrdia. La vida per un ideal".
No hay comentarios:
Publicar un comentario