109. FRANCESC FERRER I GUÀRDIA. LA VIDA PER UN IDEAL.

Enguany fa 109 anys de la Setmana Tràgica, una revolta popular contra la lleva de reservistes per anar a lluitar al Marroc. En aquest sentit, la Setmana Tràgica a Barcelona va acabar amb molta violència i sobretot es recorda per la crema d'esglèsies i d'altres edificis. Però malauradament, també es recorda perquè va haver-hi un cap de turc que desprès de patir un judici "de fireta" va acabar afusellat a Montjuic, Francesc Ferrer i Guárdia.

Francesc Ferrer i Guárdia, pedagog i impulsor de l'Escola Moderna defensava una escola laïca, on els alumnes tinguéssin eines per decidir el seu futur, promulgant la solidaritat i sobretot tenint en compte la psicologia del nen.

Per contra a principis del segle XX, el diari jesuita de Bilbao "El corazón de Jesús", definia així l'Escola Moderna. "És el punto de partida de publicaciones inmorales y de libros asquerosos, de reuniones blasquemas, de espectáculos irreligiosos y de discusiones ateas... Tales crímenes continuarán produciéndose mientras se hable en España de la libertad de prensa, de educación y de pensamiento, que tiene que engendrar esos monstruos antisociales".

Per tant, el clergue, encarregat en gran part de l'educació i molt proper al poder en aquell temps, estava clar que volia eliminar de socarrel aquesta nova manera d'entendre la pedagogia.

Llegint aquests dies "Ferrer i Guàrdia". La vida per un ideal. Editat per l'Ajuntament de l'Alella l'any 2009, veig molts paralelismes amb la situació actual. Per sort s'ha evolucionat i ara a Espanya està abolida la pena de mort, malgrat que hi hagi gent a la presó per pensar diferent al poder establert i sense haver sigut jutjades.

Avui dia, és el poder judicial qui ha ocupat el buit deixat pel clergue i en aquest sentit dia rere dia, es demostra que a Espanya, Poder Judicial i Poder Executiu són íntims companys de viatge.

A continuació us passo tres cites que es van fer fa més de cent anys referent al judici i a l'assasinat de Ferrer i Guàrdia i que preocupadament segueixen vigents.

Anatole France. Premi Nobel de Literatura l'any 1921, deia això sobre Ferrer i Guàrdia l'11 de setembre de 1909, un mes abans de ser executat "El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador, el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, haver instruit milers d'infants en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"

Jack London, l'escriptor d'Ullal Blanc, escrivia això el 1910 "L'assasinat de Ferrer és inconcebible i monstruós. I no obstant, s'ha produit. Per això estem consternats, sense poder creure que sigui cert. Sabem que ho és i, tanmateix, ens segueix semblant impossible".

La tercera cita va sortir el 15 de juny de 1913 en el The New York Times i serviria per escriure a l'editorial de qualsevol diari el 25 de febrer de 1918 referent a l'empressonament d'en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart.
"Per negligència o estupidesa, el govern ha confòs la llibertat d'instrucció i de consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal".

Defensem les nostres escoles i properament celebrarem el dia del número PI.