No anem bé si els "Departaments d'Educació" volen que tots sortim amb el mateix patró.
Ara fa un mes, uns 28.300 estudiants catalans que acabàven segon de Batxillerat es van presentar a les PAU (proves d'accès a la universitat). Els resultats com els darrers anys han sigut molt bons, doncs un 96,42% d'aquests estudiants han aprovat la selectivitat, però aquests estudiants tenen clar aquella carrera que volen estudiar?
En aquest sentit, el diari de Girona a la seva edició del 5 de juny de 2018, es referia a una enquesta que s'havia fet entre l'alumnat que estudiava batxillerat a Espanya. La pregunta era molt senzilla.
Quina carrera vols estudiar?
La mostra, 17872 estudiants, representa menys d'un 3% dels 637.000 alumnes que el curs 2017/2018 estudiàven un dels dos cursos de Batxillerat, però els resultats si més no són un toc d'alerta i s'haurien de prendre mesures.
L'enquesta desprenia que un 78% dels alumnes en el moment de formular-li la pregunta encara no tenia clar quina carrera volia estudiar.
Un 38% dubtava entre tres carreres, un 34% dubtava entre dues carreres i un 6% no tenia ni idea quins estudis seguiria desprès del batxillerat.
Sincerament crec que això passa perquè durant tota l'escolaritat es treballa poc el pensament crític, la presa de decisions, la defensa d'uns valors i d'una opinió, sempre argumentada i respectant l'opinió dels altres. Poques escoles i menys instituts de secundària aboguen per una educació on l'alumne sigui lliure, entenent la llibertat, com la capacitat de pensar per un mateix i decidir, i on l'alumne en un futur esdevingui una persona autònoma i per tant que sàpiguen pensar i gestionar les situacions que els envolten.
Segurament la pedagogia ocasional ens ajuda en aquest propòsit, però que és la pedagogia ocasional i què comporta.
La pedagogia ocasional aprofita tot allò que passa al nostre voltant, tot allò que els alumnes escolten i veuen a les noticies i s'en parla, s'argumenta, s'opina, es reflexiona, es defensa... i sens dubte omple de contingut les tutories que moltes vegades nomès serveixen per parlar de coses inocues.
La pedagogia ocasional defensa que l'escola ha de ser política i jo també ho defenso, sempre adequant les diferents noticies i sutacions a l'edat dels alumnes, però amb alumnes de 3r d'ESO s'ha de poder debatre sobre sanitat pública i sanitat privada, amb alumnes de Batxillerat s'ha de poder parlar sobre si és justa la justicia espayola, amb alumnes de 6è de primària s'ha de poder valorar si és normal que la passera que han fet en el poble hagi costat 58.000 Euros, amb alumnes de 3r de primària s'ha de poder parlar si un poble cal que tingui un camp de futbol amb gespa artificial, sinò té equip de futbol...
Per fer pedagogia ocasional s'ha de ser una escola valenta i que el claustre de mestres també sigui valent, doncs aquesta pedagogia ocasional topa frontalment amb el model que proposa l'administració, un model on l'escola ha de ser apolítica i allò important és treure nota, però no ens equivoquem tant important com la nota hi ha la capacitat que tinguin els joves de decidir allò que volem estudiar i sobretot allò que volen fer amb les seves vides i el seu futur.
Si aquest estiu teniu temps, feu el següent exercici, pregunteu a deu persones que fèssin la selectivitat abans de l'any 2000 i els hi questioneu si tornarien a estudiar la carrera que van fer o que van iniciar.
No repetim el mateix error amb els nostres fills.
Properament, parlarem de la sanitat pública i les mútues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario