viernes, 5 de abril de 2019

2. JOCS DE TAULA VII. DOOBLE.



Avui us presento un joc perfecte per portar a la motxilla o a la maleta quan marxem de viatge. El Dooble té vàries gràcies, la primera és que amb les mateixes cartes venen les instruccions per fer cinc minijocs. Tanmateix, veureu que les normes són molt senzilles i per tant, aquest fet ens permet fàcilment introduir adaptacions del joc i noves formes de joc. Per altra banda, és un joc molt adequat per nens a partir de 3 anys i també per gent gran, doncs afavorim l'agilitat visual, els reflexes i la velocitat d'execució.

El joc està format per 55 cartes on trobes 8 objectes dibuixats amb la particularitat de que si agafes dues cartes a l'atzar sempre es repetirà un dels objectes a ambdues cartes.

JUGADORS: 2-8 jugadors.

DURADA DEL JOC: 10 minuts.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Percepció i organització espacial.

-Aparellament i correspondència.


-Nocions d'igualtat i diferència.


-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)


-Agilitat visual, velocitat d'execució i reflexes.


-Comptatge (En el recompte de les cartes)


OBJECTIU DEL JOC:

-Trobar l'objecte comú entre la nostra carta i la carta que està a sobre la de la pila principal i anomenar-lo el més ràpid possible. Ens emportarem la carta si som els primers ha anomenar l'objecte comú.

ADAPTACIÓ: (Proposaríem 2 propostes) A cada carta hi ha 8 objectes, la primera adaptació seria fer cartes amb 5 objectes, seguint el mateix patró que el joc, on entre diferents cartes, podem trobar un mateix objecte amb diferents mides.

La segona adaptació seria fer cartes amb 8 objectes però tots els objectes sempre de la mateixa mida.

A la propera entrada, a menys de dues setmanes de les Eleccions Generals, intentaré fer un vaticini de com pot quedar l'arc parlamentari en el Congrès dels Diputats a partir del 28 d'abril.


sábado, 23 de marzo de 2019

27. TEMPS DE MATES




El proper dissabte 27 d'abril el grup a+a+ d'Innovació Matemàtica organitza les X Jornades que enguany es faran a l'escola Annexa- Joan Puigbert de Girona.

Sens dubte, és una cita imprescindible per mestres i educadors que penseu que les matemàtiques es poden ensenyar de moltes maneres. Afanyeu-vos, doncs el 31 de març tanquen inscripcions.

Per cert, el 27 correspon al número de tallers que us oferiran, aquest any n'heu de triar 4.

Trobareu més informació a Jornades d'Innovació Matemàtica a+a+

Properament, un nou joc de taula.

sábado, 9 de marzo de 2019

37.000 INCLUSIVA SI. ESPECIAL TAMBÉ



La setmana passada des de Inclusiva si, Especial También em van enviar l'enllaç d'un video i posteriorment em convidàven a adherir-me a la causa.
La causa, no és altre que evitar l'eliminació de les escoles d'educació especial. Em vaig adherir perquè em va agradar molt el video i per mostrar el meu suport, però en cap cas pateixo perquè aquesta eliminació a curt o mig plaç sigui efectiva. Res no és impossible, però donar resposta a tots els alumnes que actualment van a centres especials en centres ordinaris, és molt, molt i molt dificil.

Penso que la meva opinió és molt semblant als milers de mestres, educadors, fisioterapeutes, logopedes... que cada dia treballem en aquestes escoles d'educació especial.

A Espanya, uns 37.000 alumnes estan escolaritzats en centres d'educació especial. Això suposa un 0,45% de tot l'alumnat, que són més de 8.000.000 entre P3 i 4art d'ESO. I no nomès això, sinò que dins les escoles ordinàries ja hi ha gairebè 1.900.000 alumnes amb necessitats educatives especials de diferent grau, dislexies, trastorns per dèficit d'atenció, discapacitats visuals, auditives, trastorns de conducta... i allò que és més important, en la majoria dels casos, l'escola dóna una bona resposta a les necessitats i a les capacitats d'aquest alumnat.

Per tant, amb tots els matisos que vulguem i esmerçant esforços cada dia per millorar, personalment crec que a nivell general s'està fent un bon camí cap a l'escola inclusiva i en aquest sentit el 99,55% dels alumnes estan escolaritzats en centres ordinaris. Però assolir el 100% d'inclusió és una quimèra.

I per què és una quimèra?

Ara mateix les ràtios de l'escola ordinària són 25 alumnes a primària i per sobre dels 30 a secundària. Aquesta inclusió que es pretèn fer, començaria a ser viable amb unes ràtios de 10-12 alumnes tant a primària com a secundària, en els grups on hi haguèssin aquests infants i joves amb diversitat funcional.

A més a més, també s'hauria de dotar a les escoles ordinàries de logopedes i fisioterapeutes i d'espais on aquests poguèssin fer els seus tractaments.

L'octubre de 2017, vaig publicar una entrada, " Titulars Enganyosos", era una entrada molt similar a aquesta, doncs valorava el Decret d'Inclusió que havia presentat la Generalitat de Catalunya feia poc dies. Aquell decret venia a dir que en 4 anys el 25% dels alumnes que el curs 2017/2018 estaven escolaritzats en centres específics, el curs 2021/22 estarien escolaritzats a centres ordinaris.

Ja ha passat un curs i mig i la matrícula de les escoles d'educació especial no minva. 

Tanmateix, si que penso que cal optimitzar els recursos i portar a terme la inclusió a l'escola ordinària de certs mestres i educadors que portem molts anys treballant a l'escola d'educació especial.
Evidentment, un trànsit amb seny, en molts casos, un viatge d'anada i tornada, un viatge cada curs d'un 5 o un 10% del claustre de l'escola especial cap a l'ordinària, buscant l'equilibri, sense desmantellar equips i seguint garantint l'ensenyament de qualitat a l'escola d'educació especial.

Penso que la nostra visió de l'educació afavoriria i facilitaria la inclusió d'alguns alumnes que es troben en el llindar de les dues modalitats d'escolaritat i actualment, molts d' aquests alumnes acaben a centres específics perquè suposadament a l'escola ordinària no tenen recursos per donar resposta a les seves necessitats.

O potser el currículum encorseta massa? ...   Segurament. Però d'això ja en parlarem un altre dia.

viernes, 22 de febrero de 2019

6,5. ESTIMACIÓ. OTEGUIS MÉS QUE MANDELAS





Si busquem la definició d'estimació numèrica, aquesta ens dirà que comprèn una sèrie de tècniques d'anàlisi numèrica per aproximar el valor numèric d'una expressió matemàtica.

En aquest sentit, aquests dies podiem definir un nou terme l'estimació judicial i aquesta ens diria que comprèn una sèrie de tècniques d'observació per aproximar la pena de presó en un judici injust.

Fa dues setmanes que ha començat el judici del procès i una vegada més veiem que aquest judici es fa des de la ràbia, la prepotència, la venjança... Els poders conservadors de l'Estat Espanyol no permetran que quedin sense càstig, els anhels de poc més de dos mil.lions de catalans que voliem l'autodeterminació de Catalunya.

Parlo en passat, doncs el setembre i l'octubre de 2017 demanàvem la Indepèndencia de Catalunya i ara ja fa massa mesos que demanem la llibertat dels presos polítics.
I malauradament, aquesta llibertat encara trigarà ha arribar, doncs jo em jugaria un pèsol que la sentència ja està escrita i l'Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, en Jordi Sánchez, en Jordi Cuixart, en Jordi Turull, en Raül Romeva, en Josep Rull, la Dolors Bassa i en Joaquim Forn estaran engarjolats entre 5 i 8 anys. 
Segurament, la rebel.lió desapareixerà de la sentència i aquestes 9 persones seran acusades de sedició i malgrat les penes puguin superar aquests 8 anys que abans us deia, a la pràctica el temps a la presó estarà dins aquesta forquilla.

Tot plegat i amb diferències, recorda el cas de l'Arnaldo Otegui que finalment va estar sis anys i mig a la presó, sortint-ne l'1 de març de 2016. Dos anys i mig més tard, el 6 de novembre de 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just a Arnaldo Otegui i a quatre dirigents més de l'esquerra independentista basca.

Penso que amb els acusats pel Judici del Procès passarà el mateix i l'any 2030, quan tothom hagi complert les seves comdemnes i ja ningú s'enrecordi del judici del Procès, un bon dia en un breu d'unes pàgines interiors d'un diari, s'anunciarà que el Tribunal Europeu de Drets Humans comdemna l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just als líders socials i als polítics independentistes catalans.

I com en el cas d'Otegui, no serà més que un cop de teatre. Perquè aquesta sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, ni tan sols va acompanyada d'una multa per l'Estat Espanyol. Res de res. Simplement simbòlica i de cap manera repara els anys que els polítics de l'esquerra independentista basca han passat a la presó.

A partir d'aquí, hi ha més interrogants. Que passarà amb els exiliats? Qui guanyarà les Eleccions Generals del 28 d'abril? Quin serà el proper president o presidenta de la Generalitat de Catalunya?...

En les bugades que hem fet aquests darrers anys hem perdut molts llençols, moltíssims. Quant tardarem a recuperar tota la roba de llit que teníem?

Abans de Setmana Santa, us avançaré una estimació de com podrà quedar l'arc parlamentari espanyol deprès del 28 d'abril.







viernes, 8 de febrero de 2019

48. JOCS DE TAULA VI. FANTASMA BLITZ




Avui us presento aquest joc que en els darrers anys ha agafat molta volada i que ja el teniu a moltes llars. Sens dubte és un joc molt bo per jugar amb infants a partir de 5 anys, doncs quan entenen la mecànica del joc us serà molt dificil guanyar-los, doncs ells tenen la neurona fresca i no és gens estrany que siguin molt més ràpids que la majoria dels adults.

És un joc magnífic per afavorir la reversibilitat de pensament. Per cert, el número 48, es correspon a les 48 cartes de condició negativa que hi ha.

JUGADORS: 2-8 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

CONTINGUTS I HABILITATS QUE S'AFAVOREIXEN

-Lògica.

-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)

-Nocions d'igualtat i diferència.

-Discriminació de condició negativa.

-Agilitat, velocitat i reflexes.

OBJECTIU DEL JOC:

Agafar l'objecte que coincideixi amb tots els atributs representats a la carta el més ràpid possible. En el cas que no n'hi hagi cap, agafar l'objecte que ni es mostri a la carta, ni comparteixi color amb cap dels objectes que hi apareguin.

ADAPTACIÓ:

Nomès jugar o bé amb les 12 cartes que coincideixen amb els objectes representats o bé nomès jugar amb les 48 cartes de condició negativa i així facilitem el joc, tot traient la reversibilitat de pensament.

A l'abril, parlarem del DOBBLE.

martes, 22 de enero de 2019

56. ESTIMULAR L'AUTONOMIA DELS FILLS


                                           


El proper dilluns, 28 de gener l'AMPA de l'escola ELS TRES PINS de Vallromanes, organitza una xerrada a càrrec de la Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i professora emèrita de la UAB.
El 56 precisament correspon als anys que la Maria Jesús porta vinculada al món de l'ensenyament.

La xerrada que portarà per títol "Estimular l'autonomia dels fills" es farà al Casal de Vallromanes a les 20h. De ben segur que sortiran termes com responsabilitat, llibertat, maduresa, decisió...

Doncs una cosa és ben clara, si eduquem per l'autonomia, estem educant per la llibertat. Estem educant infants i adolescents que tinguin l'habilitat de respondre per sí mateixos davant les conseqüències dels propis actes.

Estem educant persones amb opinió i poder de decisió, eines imprescindibles per esdevenir adults lliures.

Dit això, sigueu mares, pares, àvies, avis, tiets o tietes d'infants o adolescents, aquesta és una xerrada molt recomanable i a més a més la Maria Jesús Comellas, comunica molt bé.

Properament, us recomanarem un nou joc de taula.

domingo, 13 de enero de 2019

52.000. L'IDEARI DE VOX. UN INSULT A LA INTEL.LIGÈNCIA


                                 
Mentre no es demostri el contrari ningú no ha triat el lloc on neix. Ni tampoc podem triar ni els nostres pares, ni els nostres avis.  Naixem on ens toca, simplement és una qüestió d'atzar. Uns hem nascut a Europa, d'altres a l'Àfrica, a Àsia... i fins i tot hi ha gent que li toca nèixer als Estats Units.

Jo he tingut molta sort i he nascut al Vallès, però perfectament podia havia nascut a Bangladesh i haver començat a treballar en una fàbrica amb 10 o 11 anys.
Tanmateix, en Santiago Abascal, el president de VOX, va nèixer a Bilbao i potser no haguès tingut el mateix altaveu i el mateix discurs si haguès nascut a Rabat i fos musulmà.

Segurament que no. Déu n'hi do. Quines malifetes que ens fa l'atzar.

A continuació, us intentaré explicar amb números perquè penso que l'ideari de VOX és un insult a la intel.ligència.
Aquest darrer dimecres, van arribar a un acord amb el PP, perquè en Juan Manuel Moreno, pugui ser el.legit president de la Junta d'Andalusia el proper dimecres 16 de gener.

L'acord entre VOX i el PP té 37 punts i n'hi ha alguns que són per sucar-hi pa.

27. Cumplir con la legislación vigente en materia de inmigración, evitando todas aquellas decisiones que puedan favorecer un «efecto llamada» y combatir a las mafias que trafican con personas.

28. Apoyar material, humana y documentalmente a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que tienen encomendada la protección de las fronteras, garantizando una inmigración ordenada, legal, respetuosa con nuestra cultura occidental, vinculada siempre al mercado laboral.


29. La Junta de Andalucía colaborará con todos los medios a su alcance para prevenir la amenaza del fundamentalismo islámico.

Hores abans de pactar aquests tres punts, van reclamar l'expulsió de 52.000 immigrants que es trobaven en situació irregular a Andalusia, i també demanàven l'il.legalització d'organitzacions que cooperen amb les màfies de tràfic de persones i afavoreixen la immigració il.legal. És a dir, demanen la il.legalització d'organitzacions com Pro Activa Open Arms.

Penso que portes endins, el PP és tan antic i medieval com VOX. Tants uns com altres es senten còmodes amb 

-La derogació de la llei contra la violència de gènere.

-El blindatge de la familia tradicional i per tant promoure la il.legalitat de matrimonis entre persones d'un mateix sexe.

-La rebaixa dels impostos de les rentes més altes.

-Promoure una Llei de Concòrdia que sustitueixi la llei de memòria històrica.

Ara vull justificar l'insult a la intel.ligència que dic que és l'ideari de VOX. És evident que un dels àmbits on aboquen més esforços és en l'expulsió d'immigrants.
Vull pensar que tot és "postura" per aconseguir vots, doncs el número de naixements a Espanya aquests darrers anys ja és inferior al número de morts.

Per què ens fem una idea, entre 1958 i 1977 a l'Estat Espanyol vam nèixer 14.500.000 de persones. Aquestes persones l'any 2042 tindrem entre 65 i 84 anys, és a dir gairebé tots jubilats i gràcies a l'esperança de vida que tenim en aquestes contrades del planeta, molts vius.

Entre 1992 i el 2012, van nèixer a l'Estat Espanyol 8.982.000 persones. I no nomès això, el 2018 han nascut nomès 358.000 nadons i un 20% de mare estrangera. És a dir 71.600 nadons de mare estrangera, però malgrat que els hi cogui, tant catalans o espanyols com ells.

Si seguíssim les premisses de VOX el 2042 tindríem una piràmide de població invertida i això voldria que com a mínim 40 de cada 100 habitants de l'Estat Espanyol seriem majors de 65 anys i això portaria a una situació de colapse, doncs no hi hauria prou gent jove que treballès, cotitzés i poguès fer front a la factura que suposaria mantenir una població tan envellida.

Esperem que VOX duri el que dura un sarampió, doncs l'any 2018, no ens serveixen les tesis del Cid Campeador, això són discursos del segle XI i parlar de Reconquesta és pensar que els teus votants són bastant curts de gambals.