Mostrando entradas con la etiqueta Arcadi Oliveres. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Arcadi Oliveres. Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de octubre de 2017

2011. MAI ÉS TAN FOSC




Segurament vaig equivocar-me quan demanava el rei Felip VI com a moderador del diàleg que hauria d'haver-hi entre el Govern Espanyol i el Govern Català. Les seves declaracions el dimarts al vespre, lluny d'acostar posicions, van fer que sense cap mena de dubte renunciés a aquest paper de mediador i ens deixés a alguns més desinflats i emprenyats,  a una setmana vista d'un desenllaç ple d'incògnites, tensions, neguits, temors i molta, molta crispació.

Divendres al vespre, vaig recuperar "Mai és tan fosc" una pel.lícula-documental al voltant de la figura de l'Arcadi Oliveres durant els esdeveniments que van succeir la primavera del 2011, quan els indignats s'aplegaven a les places i va sorgir el moviment del 15M.

El documental és molt interessant, doncs d'una manera molt clara, l'Arcadi Oliveres ens parla dels pecats de l'economia i com hauria de ser aquesta economia perquè el planeta sigui sostenible, al mateix temps que aquells dies se li estava morint un fill i veiem un home amb una gran pena i un gran coratge a la vegada.  El trobareu a Mai és tan fosc  

Però, cal veure-ho per veure com fa sis anys els Mossos expulsaven a cops de porra els indignats de la Plaça Catalunya, mentre el Conseller d'Interior Felip Puig, al més estil ministre Zoido, etzibava davant els mitjans "La policia és una policia profundament democràtica que respon a les autoritats polítiques democràtiques i té un respecte profund cap a les institucions i per l'Estat de Dret".

Sis anys més tard, en Felip Puig ha votat en un "referèndum il.legal" i la gent fa petons i abraçades als Mossos. Com han canviat les tornes?

Un altre tema que sortia en el documental era la Independencia de Catalunya. Aquells també eren els temps que es començaven a fer referèndums pels pobles, començant pel referèndum d'Arenys de Munt.

En una xerrada, li pregunten a l'Arcadi Oliveres com veuria la Independència de Catalunya i ell contesta "Que no val nomès canviar la "ñ" per la "ny" i les dues franges vermelles, per les quatre barres. Ell s'apuntarà a la Independència si Catalunya esdevé una república, sense exercit, ecològicament sostenible, acollidora amb la immigració i amb una estructura d'empreses de caràcter cooperatiu i sense grans empreses.

Jo menys el tema d'empreses, doncs penso que en una Catalunya independent també hi poden tenir cabuda grans empreses, la resta li compro. Tal vegada el que no pot ser de cap manera és que si algun dia esdevenim un estat independent només canviem la "ñ" per la "ny" i passem de les dues franges a les quatre barres. Si es segueixen fent polítiques neoliberals on tot val i els rics són més rics i els pobres són més pobres, poca cosa haurem fet.

Properament, a veure si podem parlar de coses més banals, que no siguin res més que un "divertimento"


sábado, 2 de septiembre de 2017

36. DIGUEM PROU!


                                                            Arcadi Oliveres
                   
Aquest 36 són els anys que porta Arcadi Oliveres com a membre de Justícia i Pau, de la qual va ser president gairebé 13 anys entre 2001 i 2014.

Sens dubte l'Arcadi Oliveres és un dels millors economistes catalans, doctor en Economia amb una tesi sobre el "cicle de l'economia de defensa", (és a dir la despessa pública militar i la indústria d'armaments), durant molts anys ha donat classe en el Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però sobretot l'Arcadi Oliveres és un activista per la justícia social i la pau. 


Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient. Trobareu més informació a Justícia i Pau

Arcadi Oliveres en el llibre "Digue'm prou!!!. Indignació i respostes a un sistema malalt". Angle Editorial. Febrer de 2012, ens parla d'aquest sistema capitalista que està més que malalt, està podrit.
"Un sistema que ni les retallades, ni els rescats no salvaran una economia sustentada en la injustícia social: com pot ser que, mentre es donen diners als bancs, hi hagi famílies vivint al carrer? Com pot ser que, que els que posen nota als païssos siguin els mateixos que especulen amb les finances i retallen els drets socials? Com pot ser que, havent-hi prou recursos per a tothom, cada dia es mori gent de gana i que els rics siguin cada cop més rics i els pobres cada dia més pobres?"

 L'Arcadi Oliveres, dóna resposta a totes aquestes preguntes parlant-nos de l'Euro, una moneda única per un fracàs global, de la banca armada, de les privatitzacions, de les SICAV, de l'esgotament del planeta, de les armes de distracció massiva, dels cercles econòmics, de competitivitat ferotge...


Una lectura per prendre consciència que els termes ètica i economia són termes compatibles.

Properament, canviarem radicalment de tema i intentarem esbrinar els motius pels quals Polònia aquest 2017 ha sigut la gran potència europea en atletisme.