Un any i un dia és el temps que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja porten a la pressó. Darrera seu van arribar-hi l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Quim Forn.
Segurament molts no ho volem admetre, però estem esgotats i saturats de Procès. Per una banda, les desavinences entre els partits soberanistes cada dia ens destrempen una mica més i la ràbia i l'odi que rebíem de Ciutadans i P.P, ara també cal sumar-hi les barbaritats que impunement poden dir els dirigents de VOX. Contra els catalans tot s'hi val.
Ara fa un any, comptàvem els dies que faltàven perquè el Parlament declarés la República Catalana. Creiem que tot era possible, que tot allò que havia passat en els col.legis electorals l'1 d'octubre havia sigut un punt d'inflexió, l'inici d'un viatge de no tornada i que els ulls del món ho havíen vist i per tant tot era qüestió de dies i que la llibertat dels Jordis seria imminent, perquè era evident que la seva detenció no tenia ni cap ni peus.
Un any més tard, el nostre gran desig és la llibertat dels empressonats, a les manifestacions ja no cridem "Independència", cridem "Llibertat", en els balcons queden poques estelades i en canvi hi ha llaços grocs arreu. Aquesta setmana es fan tantes concentracions a les places i als carrers com a les portes de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.
Fa un any volíem decidir el nostre futur, ara volem que ens deixin viure en pau i llibertat.
Ja és gros que avui la nostra gran esperança sigui en Pedro Sánchez i el seu PSOE. Sembla ser que darrerament han deixat la defensa de la integritat d'Espanya a la dreta cada vegada més ultradretana i que comencen a governar i aplicar mesures de caire social.
No cal oblidar que tots els empressonats, son presos preventius i en aquest sentit sembla ser que el judici començaria al voltant del mes de febrer i la sentència arribaria a principis d'estiu, desprès de les eleccions municipals.
Jo crec que això és una bona notícia, doncs ens situaria en un marc on no hi hauria eleccions durant un any, fins les eleccions generals del 2020 i penso que això afavoriria a una sentència justa dels jutjats que no podria ser altra que l'absolució.
A partir de l'estiu del 2019 l'estratègia a seguir està molt clara, tant se val, siguem o no siguem creients hem de posar espelmes a qui calgui i pujar a Montserrat a peu, demanant concens i entesa entre els partits nacionalistes i que el P.P i Ciutadans no guanyin les eleccions del 2020. Doncs el proper pas d'en Casado i en Rivera serà tancar TV3 i il.legalitzar algun partit.
De debó, el més important és que d'una vegada per totes els empressonants puguin tornar a casa amb les seves famílies i els seus amics i tornar a esdevenir persones lliures.
En aquest país no calen Mandeles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario