Aquesta tarda ha fet un xàfec estiuenc que ens anuncia que ja som a la segona quinzena d'agost. Acostumats a passar les tardes a la piscina, a la platja, llegint, jugant a ping-pong o fent tota mena d'excursions, un bon recurs per aquestes tardes grises i plujoses són els jocs de taula.
Evidentment, entre els més joves triunfen l'Uno, el Fantasma Blitz, el Jungle Speed..., però si tenim algun avi o alguna iaia a casa, les 28 fitxes del dòmino, tenen la capacitat d'ajuntar a una mateixa taula els més grans i els més petits de la casa.
Sens dubte, un molt bon joc per mantenir la ment desperta.
JUGADORS: 2-4.
DURADA DEL JOC: 10'
EDAT: A partir de 3 anys.
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Situació espacial.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Capacitat de raonament: Aplicar estratègies guanyadores.
-Vocabulari.
OBJECTIU DEL JOC: Tots sabem jugar al dòmino, i en aquest apartat, no cal explicar les normes. Tanmateix, si que és un recurs molt útil per treballar el vocabulari dels temes de les àrees de coneixement del medi social i natural.
Canviant totalment de tema i nomès com apunt, nomès vull assenyalar que em jugaria un pèsol que en Julen Lopetegui no es menja els torrons com entrenador del Real Madrid.
Segurament, d'aquí no gaire setmanes parlarem de la familia Ingebrigtsen.
Abans d'ahir, 1 d'agost, la humanitat va acabar de consumir els recursos que la Terra pot generar durant tot l'any 2018. Això vol dir que entrem en situació de deute ecològic i per tant, els últims 152 dies consumirem allò que no tenim, consumirem per sobre les nostres possibilitats, indiscutiblement, estirem més el braç que la màniga.
El consum de recursos naturals és més gran que la capacitat de regeneració dels ecosistemes. Excés significa pescar més peixos dels que poden nèixer, tallar més arbres dels que poden crèixer en un any, o emetre més CO2 del que la terrra pot absorbir.
Les dades històriques referents a aquest deute ecològic, assenyalen que des de fa uns anys no fem les coses tan malament com es feia a la dècada dels 70, 80 i dels 90. Tanmateix, en els 26 anys que van transcorre entre 1970 i 1996, el deute ecològic va aumnetar 92 dies.
Però el pitjor moment va ser entre el 1996 i el 2005, doncs en nomès 9 anys vam perdre 35 dies. Els darrers anys, la pèrdua s'ha suavitzat i en els últims 13 anys "nomès hem perdut 25 dies. Això es degut, a que cada vegada hi ha mès consciència ecològica.
Si seguíssim així no hauria de quedar molt lluny, l'any que comencem a recuperar dies per retornar mica a mica cap a un model sostenible, però malauradament, hi ha una variable que fa que ens hàguem d'esmerçar molt més, doncs avui habitem la Terra uns 7.600 mil.lions de persones, el 2025, arribarem als 8.000 mil.lions i el 2050 ens acostarem als 9.700 mil.lions i per tant, les properes decàdes haurem d'economitzar recursos si no volem arribar a una situació de colapse que comportaria desastres humanitaris,
Com passa quan parlem de riquesa, quan parlem de consum, també hi ha grans desigualtats al Planeta. Aquells que vivim a la Península Ibèrica, consumim el doble de recursos dels que hauríem de consumir i malgrat els Governs han de fomentar polítiques per anar eixugant aquest deute, nosaltres com individus també podem anar fent petites accions i anar incorporant hàbits per afavorir la sostenibilitat de la Terra.
1. Disminuir els residus que generem (evitar bosses de plàstic, papers de plata, plàstics no reutilitzables...)
2. Repensar com fer les mobilitats (Utilització de transport públic, optimització dels trajectes, portant el cotxe amb 3 o més ocupants o bé aprofitar per fer encàrrecs quan tornem de la feina cap a la casa).
3. Estalvi d'aigua i energia. Tancar aixetes i llums quan no s'utilitzin, i
4. No malbaratar aliments i intentar comprar aliments de proximitat per tal de disminuir les emisions de CO2 que provoquen els desplaçaments d'aliments des de l'altre punta del món.
La imatge de l'entrada l'he extret de Mundo Poesia
Properament, intentarem esbrinar perquè a un país que té tantes hores de sol, és tan cara l'energia solar.
Fa dos mesos, vaig parlar de l'escàndol de les autopistes radials de Madrid, que llavors deia que potser costarien a l'Estat al voltant de 4.000 mil.lions d'Euros.
Des d'aquella setmana, no he tornat a veure la noticia en cap mitjà de comunicació. Si més no, estrany. Cal recordar que són 2000 vegades els diners que es reclamen i es diu que s'han malversat per la votació de l'1 d'Octubre.
Aquesta nit, m'he dedicat a mirar els consells d'administració de les empreses i els bancs que van participar a la construcció de les autopistes, així com el nom dels propietaris de les terres que van expropiar.
Entre els propietaris de les terres expropiades sembla ser que hi han els hereus d'en Francisco Franco i els hereus d'en Ramon Serrano Suñer.
I encara que hi ha molts més noms en els consells d'administració de les empreses i bancs que van participar en la construcció d'aquestes autopistes n'hi ha dotze que molts coneixereu.
1. Ana Botín
2. Florentino Pérez.
3. José Manuel Entrecanales.
4. Luis del Rivero.
5. Salvador Alemany.
6. Joan Rosell.
7. Juan Abelló.
8. Josep Oliu.
9. Javier Echenique Landiribar.
10. Miquel Roca i Junyent.
11. Juan Villar-Mir, i
12. Catalina Miñarro Brugarolas.
Per tant, desprès de veure la llista encara estic més segur de dues coses, que amb una mica de sort a l'Estat "nomès" li costarà 4.000 mil.lions d'Euros. No seria estrany que la factura es dupliqués o es tripliqués.
I que aquests són els que manen a l'Estat Espanyol.
Estem apanyats!!!
Abans d'ahir arribàven al Port de Barcelona 60 migrants a bord de l'Open Arms. Nomès arribar a Barcelona, l'Òscar Camps afirmava que per poder salvar a aquestes 60 persones, n'han hagut de deixar morir a 340 més.
Realment no s'entèn que països com Malta o Itàlia no deixin desembarcar als vaixells de les ONG que operen a la zona i que dia rera dia treuen gent del mar.
Per poder portar aquestes 60 persones fins a Barcelona, el vaixell ha hagut de navegar 4 dies. Per la seva banda, l'Aquàrius a mitjans de juny també va haver de navegar 3 o 4 dies, des de les costes de Malta fins a València.
Mentrestant la zona del Mediterrani Central queda buida d'embarcacions de salvament marítim i el degoteig de pasteres no afluixa.
Les xifres són esfereidores, entre el 2000 i el 2013 es calcula que 23.000 migrants van morir a les aigües del Mediterrani, això vol dir unes 1.700 persones cada any. Horroròs. Però la hipocresia del Primer Món i els conflictes de Libia i Siria va afavorir que enlloc de baixar aquesta xifra, tot el contrari, i el resultat és que entre el 2014 i el 2018 han mort al Mediterrani unes 18.000 persones, és a dir, unes 3.600 cada any. No hi ha paraules per adjectivar aquest extermini.
Per altra banda, l'any 2015 l'Unió Europea va fixar unes quotes per acollir refugiats. Dels 120.000 refugiats que en 2 anys havien d'arribar a Europa, nomès han arribat uns 29.000, no arriba ni a una quarta part i en el cas de l'Estat Espanyol, dels 17.000 que havien d'arribar, nomès han arribat 1.900, un escàs 11% del total.
Els defensors de posar murs, tanques i segellar fronteres a Europa, majoritàrament amb pensaments xenòfobs, justifiquen aquestes mesures dient que si s'obrissin fronteres es produiria un efecte crida.
Jo nomès vull afegir tres coses, la primera, que fariem nosaltres si ens morissim de gana o temessin per la nostra vida degut a una guerra.
Segona, que jo sapiga, ningú hem pogut triar on nèixer, és una qüestió d'atzar, jo vaig nèixer al Vallès Oriental perquè vaig tenir molta sort, si no n'haguès tingut tanta podia haver nascut a Sudàn del Sud a Somàlia o a Bangladesh.
Per últim, com diu la poetessa i escriptora somalí Warsan Shire en un dels seus versos "Heu d'entendre que ningú posa al seu fill en una barca, si no és que l'aigua és més segura que la terra".
Properament, seguirem parlant d'aquesta crisis humanitària, doncs malauradament crec que amb el temps s'anirà agreujant, doncs des del Nord, més enllà de bones paraules veig poques ganes i poca voluntat d'esmenar aquest drama humanitari. Fets com aquests diuen molt poc de nosaltres com espècie.
16 són les fitxes que cada jugador té en el joc dels escacs. Sens dubte, els escacs són el joc que més s'ha analitzat quant a la seva utilització des de la vessant pedagògica. Per tant, si voleu aprofundir-hi us serà fàcil trobar a la xarxa els treballs i estudis que s'han fet.
ELS ESCACS.
JUGADORS: 2
DURADA DEL JOC: 20'
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Geometria.
-Percepció visual i organització espacial.
-Noció de vertical, horitzontal i diagonal.
-Capacitat de raonament, trobant la jugada guanyadora (a curt termini. 1 moviment)
-Capacitat d'anàlisi i presa de decisions (a llarg termini. Buscant l'estratègia per guanyar la partida).
-Atenció i concentració.
-Noció de quantitat.
-Correspondència quantitativa.
-Comptatge.
-Operativitat: la suma.
-Vocabulari.
OBJECTIU DEL JOC:
Portar el rei de l'altre jugador a la situació de "mat". Aquesta situació es dóna quan el nostre company de joc, no disposa de cap moviment que eviti la captura del seu rei a la següent jugada.
Properament, parlarem dels números de la migració.
Estem arribant a final de temporada i és moment de fer balanç de tot allò que vam pronosticar el mes de setembre.
Per començar, vaig predir que el Barça no faria res enguany, que tot just es clasificaria per la Champions i que Messi a partir del mes de gener no posaria la cama i no arribaria a 40 gols. Certament m'he equivocat bastant, 45 gols i 18 assistencies de Messi i el Barça campió de Copa i Lliga.
Pel que fa a la Champions, desprès de la fase de grups, vaig pronosticar que guanyarà un equip de Manchester, però no comptava amb les "cantades" d'Ulreich i Karius i aquests dos porters van posar en safata la tretzena al Reial Madrid.
Quant a Doncic, he afinat una mica més, a la tardor deia que enguany Luka Doncic ho guanyaria tot i inesperadament el Barça va guanyar la Copa del Rei. Això sí, el Reial Madrid ha guanyat l'Eurolliga i malgrat ha perdut el primer partit de la final del play-off, encara té moltes possibilitats.
D'en Nadal, encara no he dit res, però properament faré una entrada dedicada a esportistes irrepetibles i en aquesta llista hi ha d'haver-hi un tenista que ha guanyat 11 Roland Garros.
Avui comença el Mundial de Rusia i m'agradaria que guanyés Argentina, doncs amb un Mundial, tots plegats ja podíem dir amb la veu ben alta, que hem vist jugar molts anys en el Barça, el millor jugador de la història. Tanmateix, si no guanya Argentina, pronostico que guanyarà Anglaterra.
Per cert, 64 són els partits que es jugaran durant aquest partit.
Avui, dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President del Govern Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Una estona més tard, en el Palau de la Generalitat,, els tretze consellers del Govern Català també prenien posessió i d'aquesta manera s'acababa el 155.
180 són els vots que en Pedro Sánchez ha tingut per tirar endavant la moció de censura i d'aquesta manera fer fora del govern a l'executiu d'en Mariano Rajoy. La casualitat, ha volgut que el mateixa dia que s'acaba el 155, és el mateix dia que també s'acaba aquest govern del PP.
Avui 2 de juny, per una banda, tinc una sensació d'esperança, de nous temps, de tancar una etapa, però en cap cas estic eufòric perquè també tinc certa desconfiança envers del PSOE, doncs no hem d'oblidar que ells, amb els seus vots vam donar llum verda a l'aplicació del 155 i tot allò que això ha comportat.
Ara que són al capdavant del govern espanyol, veurem si encara avalen que hi hagi gent a la presó per defensar unes idees sense cap tipus de violència. Esperem que hi hagi un canvi de rumb i triomfi la sensatesa.
El 4 de novembre es compliran 155 dies d'aquests nous governs. Desitjo que llavors realment s'hagin construit ponts entre Madrid i Barcelona, hagi diàleg i sobretot que tots aquells que avui estan a la presó, s'hagin pogut menjar els panallets i les castanyes a casa seva.
D'aquí 155 dies valorarem com està tot. Bona feina!!!
