PSOE 123 diputats.
PP 66 diputats.
Ciutadans: 57 diputats.
Unides Podem: 42 diputats.
VOX. 24 diputats.
ERC: 15 diputats.
Junts per Catalunya: 7 diputats.
PNV:
6 diputats.
Bildu: 4 diputats.
Coalició Canaria: 2 diputats.
Navarra Suma: 2 diputats.
Compromís: 1 diputat.
Partit Regionalista de Cantabria: 1 diputat.
Diumenge va ser una jornada força bona per la democràcia, doncs aquells que promouen idees i plantejaments poc democràtics van perdre les eleccions.
Tanmateix, no ens ha de deixar de preocupar que amb el programa que presentàven VOX assolís 2.677.173 vots a tota Espanya.
Ara arriben unes setmanes de deixar reposar els resultats fins que passin les eleccions municipals, segurament el PSOE no farà cap pacte de legislatura amb ningú, en aquest sentit vol un executiu monocolor.
Això ens abocarà a un mes de juny on segurament Pedro Sánchez serà investit president del Govern gràcies al suport d'Unidas Podemos i de com a mínim 11 abstencions. Veurem quins compromisos aconsegueix la formació de Pablo Iglesias a canvi del seu suport a Sánchez i d'on arribaran les abstencions.
Per cert, vaig encertar força els pronòstics dels resultats de les eleccions que vaig fer el 17 d'abril.
Properament, parlarem de 10 esportistes de llegenda.
Quan falten nomès 11 dies per les Eleccions Generals, són moltíssimes les enquestes que han sortit i malgrat que totes coincideixen que el PSOE serà la força més votada i que el PP es desinflarà respecte les Eleccions del 2015, a partir d'aquí hi ha moltes lectures, normalment interessades, segons l'ideologia política d'aquell que encarrega l'enquesta.
Des de les primeres eleccions el 1977, aquesta serà la tretzena vegada que triarem els 350 diputats que la propera legislatura seuran en el Congrès dels Diputats. Personalment, crec que la formació del proper arc parlamentari vindrà donada per la participació que hi hagi. En aquest sentit, a l'històric trobem participacions molt minses com el 1979 que nomès van votar un 68,04% o la més baixa que va ser el 2015 i on nomès van dipositar el seu vot a l'urna, un 66'48% dels votants.
A l'altra banda, trobem votacions massives com les de 1977, 1982, 1996 i 2004 que van superar el 77% de participació.
Arribats a aquest punt, molts estem espantats perquè a l'últim precedent que van ser les Eleccions Andaluses, VOX va treure 12 diputats, però nomès amb un 58,65% de participació. Un escenari que no passarà.
El nas em diu que enguany la participació estarà per sobre del 76% i que amb la suma del PSOE i Unidas Podemos n'hi haurà prou per aconseguir majoria absoluta. Davant altres escenaris de participació, els resultats poden variar ostensiblement.
Així amb una forquilla de participació entre el 72% i el 75,99% penso que també farien falta els diputats d'ERC per assolir la majoria absoluta i certament la convivència entre ERC i certs sectors del PSOE la veig molt complicada.
Per tant, entraríem en un terreny de llargues negociacions, abstencions, governs en minoria...
En una forquilla de participació entre el 68% i el 71,99% la ingovernabilitat encara seria major, doncs ningú sumaria ni fent tripijocs. Segurament, hi hauria un empat a 158-160 diputats entre el bloc d'esquerres (PSOE- Unidas Podemos) i el bloc de dretes (PP, C's, VOX) i els 13-14 diputats d'ERC serien insuficients per assolir la majoria absoluta i s'hauria de tirar del PNV o de Junts per Catalunya, companys de viatge molt incòmodes per Unidas Podemos. Aquest seria un escenari ideal per governs i minoria i fins i tot repeticions d'eleccions.
Finalment, una participació per sota del 67,99%, obriria la porta a la possibilitat que PP, C's i VOX poguessin formar majoria absoluta i sens dubte aquesta seria una molt mala noticia pels catalans.
Per tant, indiscutiblement el 28 d'abril jo no vull urnes buides.
La setmana posterior a les eleccions, parlarem de les possibles combinacions a les quals ens aboquin els resultats.
Avui us presento un joc perfecte per portar a la motxilla o a la maleta quan marxem de viatge. El Dooble té vàries gràcies, la primera és que amb les mateixes cartes venen les instruccions per fer cinc minijocs. Tanmateix, veureu que les normes són molt senzilles i per tant, aquest fet ens permet fàcilment introduir adaptacions del joc i noves formes de joc. Per altra banda, és un joc molt adequat per nens a partir de 3 anys i també per gent gran, doncs afavorim l'agilitat visual, els reflexes i la velocitat d'execució.
El joc està format per 55 cartes on trobes 8 objectes dibuixats amb la particularitat de que si agafes dues cartes a l'atzar sempre es repetirà un dels objectes a ambdues cartes.
JUGADORS: 2-8 jugadors.
DURADA DEL JOC: 10 minuts.
CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:
-Percepció i organització espacial.
-Aparellament i correspondència.
-Nocions d'igualtat i diferència.
-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)
-Agilitat visual, velocitat d'execució i reflexes.
-Comptatge (En el recompte de les cartes)
OBJECTIU DEL JOC:
-Trobar l'objecte comú entre la nostra carta i la carta que està a sobre la de la pila principal i anomenar-lo el més ràpid possible. Ens emportarem la carta si som els primers ha anomenar l'objecte comú.
ADAPTACIÓ: (Proposaríem 2 propostes) A cada carta hi ha 8 objectes, la primera adaptació seria fer cartes amb 5 objectes, seguint el mateix patró que el joc, on entre diferents cartes, podem trobar un mateix objecte amb diferents mides.
La segona adaptació seria fer cartes amb 8 objectes però tots els objectes sempre de la mateixa mida.
A la propera entrada, a menys de dues setmanes de les Eleccions Generals, intentaré fer un vaticini de com pot quedar l'arc parlamentari en el Congrès dels Diputats a partir del 28 d'abril.
El proper dissabte 27 d'abril el grup a+a+ d'Innovació Matemàtica organitza les X Jornades que enguany es faran a l'escola Annexa- Joan Puigbert de Girona.
Sens dubte, és una cita imprescindible per mestres i educadors que penseu que les matemàtiques es poden ensenyar de moltes maneres. Afanyeu-vos, doncs el 31 de març tanquen inscripcions.
Per cert, el 27 correspon al número de tallers que us oferiran, aquest any n'heu de triar 4.
Trobareu més informació a Jornades d'Innovació Matemàtica a+a+
Properament, un nou joc de taula.
La setmana passada des de Inclusiva si, Especial También em van enviar l'enllaç d'un video i posteriorment em convidàven a adherir-me a la causa.
La causa, no és altre que evitar l'eliminació de les escoles d'educació especial. Em vaig adherir perquè em va agradar molt el video i per mostrar el meu suport, però en cap cas pateixo perquè aquesta eliminació a curt o mig plaç sigui efectiva. Res no és impossible, però donar resposta a tots els alumnes que actualment van a centres especials en centres ordinaris, és molt, molt i molt dificil.
Penso que la meva opinió és molt semblant als milers de mestres, educadors, fisioterapeutes, logopedes... que cada dia treballem en aquestes escoles d'educació especial.
A Espanya, uns 37.000 alumnes estan escolaritzats en centres d'educació especial. Això suposa un 0,45% de tot l'alumnat, que són més de 8.000.000 entre P3 i 4art d'ESO. I no nomès això, sinò que dins les escoles ordinàries ja hi ha gairebè 1.900.000 alumnes amb necessitats educatives especials de diferent grau, dislexies, trastorns per dèficit d'atenció, discapacitats visuals, auditives, trastorns de conducta... i allò que és més important, en la majoria dels casos, l'escola dóna una bona resposta a les necessitats i a les capacitats d'aquest alumnat.
Per tant, amb tots els matisos que vulguem i esmerçant esforços cada dia per millorar, personalment crec que a nivell general s'està fent un bon camí cap a l'escola inclusiva i en aquest sentit el 99,55% dels alumnes estan escolaritzats en centres ordinaris. Però assolir el 100% d'inclusió és una quimèra.
I per què és una quimèra?
Ara mateix les ràtios de l'escola ordinària són 25 alumnes a primària i per sobre dels 30 a secundària. Aquesta inclusió que es pretèn fer, començaria a ser viable amb unes ràtios de 10-12 alumnes tant a primària com a secundària, en els grups on hi haguèssin aquests infants i joves amb diversitat funcional.
A més a més, també s'hauria de dotar a les escoles ordinàries de logopedes i fisioterapeutes i d'espais on aquests poguèssin fer els seus tractaments.
L'octubre de 2017, vaig publicar una entrada, " Titulars Enganyosos", era una entrada molt similar a aquesta, doncs valorava el Decret d'Inclusió que havia presentat la Generalitat de Catalunya feia poc dies. Aquell decret venia a dir que en 4 anys el 25% dels alumnes que el curs 2017/2018 estaven escolaritzats en centres específics, el curs 2021/22 estarien escolaritzats a centres ordinaris.
Ja ha passat un curs i mig i la matrícula de les escoles d'educació especial no minva.
Tanmateix, si que penso que cal optimitzar els recursos i portar a terme la inclusió a l'escola ordinària de certs mestres i educadors que portem molts anys treballant a l'escola d'educació especial.
Evidentment, un trànsit amb seny, en molts casos, un viatge d'anada i tornada, un viatge cada curs d'un 5 o un 10% del claustre de l'escola especial cap a l'ordinària, buscant l'equilibri, sense desmantellar equips i seguint garantint l'ensenyament de qualitat a l'escola d'educació especial.
Penso que la nostra visió de l'educació afavoriria i facilitaria la inclusió d'alguns alumnes que es troben en el llindar de les dues modalitats d'escolaritat i actualment, molts d' aquests alumnes acaben a centres específics perquè suposadament a l'escola ordinària no tenen recursos per donar resposta a les seves necessitats.
O potser el currículum encorseta massa? ... Segurament. Però d'això ja en parlarem un altre dia.
Si busquem la definició d'estimació numèrica, aquesta ens dirà que comprèn una sèrie de tècniques d'anàlisi numèrica per aproximar el valor numèric d'una expressió matemàtica.
En aquest sentit, aquests dies podiem definir un nou terme l'estimació judicial i aquesta ens diria que comprèn una sèrie de tècniques d'observació per aproximar la pena de presó en un judici injust.
Fa dues setmanes que ha començat el judici del procès i una vegada més veiem que aquest judici es fa des de la ràbia, la prepotència, la venjança... Els poders conservadors de l'Estat Espanyol no permetran que quedin sense càstig, els anhels de poc més de dos mil.lions de catalans que voliem l'autodeterminació de Catalunya.
Parlo en passat, doncs el setembre i l'octubre de 2017 demanàvem la Indepèndencia de Catalunya i ara ja fa massa mesos que demanem la llibertat dels presos polítics.
I malauradament, aquesta llibertat encara trigarà ha arribar, doncs jo em jugaria un pèsol que la sentència ja està escrita i l'Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, en Jordi Sánchez, en Jordi Cuixart, en Jordi Turull, en Raül Romeva, en Josep Rull, la Dolors Bassa i en Joaquim Forn estaran engarjolats entre 5 i 8 anys.
Segurament, la rebel.lió desapareixerà de la sentència i aquestes 9 persones seran acusades de sedició i malgrat les penes puguin superar aquests 8 anys que abans us deia, a la pràctica el temps a la presó estarà dins aquesta forquilla.
Tot plegat i amb diferències, recorda el cas de l'Arnaldo Otegui que finalment va estar sis anys i mig a la presó, sortint-ne l'1 de març de 2016. Dos anys i mig més tard, el 6 de novembre de 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar a l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just a Arnaldo Otegui i a quatre dirigents més de l'esquerra independentista basca.
Penso que amb els acusats pel Judici del Procès passarà el mateix i l'any 2030, quan tothom hagi complert les seves comdemnes i ja ningú s'enrecordi del judici del Procès, un bon dia en un breu d'unes pàgines interiors d'un diari, s'anunciarà que el Tribunal Europeu de Drets Humans comdemna l'Estat Espanyol per no haver garantit un judici just als líders socials i als polítics independentistes catalans.
I com en el cas d'Otegui, no serà més que un cop de teatre. Perquè aquesta sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, ni tan sols va acompanyada d'una multa per l'Estat Espanyol. Res de res. Simplement simbòlica i de cap manera repara els anys que els polítics de l'esquerra independentista basca han passat a la presó.
A partir d'aquí, hi ha més interrogants. Que passarà amb els exiliats? Qui guanyarà les Eleccions Generals del 28 d'abril? Quin serà el proper president o presidenta de la Generalitat de Catalunya?...
En les bugades que hem fet aquests darrers anys hem perdut molts llençols, moltíssims. Quant tardarem a recuperar tota la roba de llit que teníem?
Abans de Setmana Santa, us avançaré una estimació de com podrà quedar l'arc parlamentari espanyol deprès del 28 d'abril.
Avui us presento aquest joc que en els darrers anys ha agafat molta volada i que ja el teniu a moltes llars. Sens dubte és un joc molt bo per jugar amb infants a partir de 5 anys, doncs quan entenen la mecànica del joc us serà molt dificil guanyar-los, doncs ells tenen la neurona fresca i no és gens estrany que siguin molt més ràpids que la majoria dels adults.
És un joc magnífic per afavorir la reversibilitat de pensament. Per cert, el número 48, es correspon a les 48 cartes de condició negativa que hi ha.
JUGADORS: 2-8 jugadors.
DURADA DEL JOC: 15 minuts.
CONTINGUTS I HABILITATS QUE S'AFAVOREIXEN
-Lògica.
-Identificació i comparació d'atributs (formes, colors...)
-Nocions d'igualtat i diferència.
-Discriminació de condició negativa.
-Agilitat, velocitat i reflexes.
OBJECTIU DEL JOC:
Agafar l'objecte que coincideixi amb tots els atributs representats a la carta el més ràpid possible. En el cas que no n'hi hagi cap, agafar l'objecte que ni es mostri a la carta, ni comparteixi color amb cap dels objectes que hi apareguin.
ADAPTACIÓ:
Nomès jugar o bé amb les 12 cartes que coincideixen amb els objectes representats o bé nomès jugar amb les 48 cartes de condició negativa i així facilitem el joc, tot traient la reversibilitat de pensament.
A l'abril, parlarem del DOBBLE.
