Enguany fa 109 anys de la Setmana Tràgica, una revolta popular contra la lleva de reservistes per anar a lluitar al Marroc. En aquest sentit, la Setmana Tràgica a Barcelona va acabar amb molta violència i sobretot es recorda per la crema d'esglèsies i d'altres edificis. Però malauradament, també es recorda perquè va haver-hi un cap de turc que desprès de patir un judici "de fireta" va acabar afusellat a Montjuic, Francesc Ferrer i Guárdia.
Francesc Ferrer i Guárdia, pedagog i impulsor de l'Escola Moderna defensava una escola laïca, on els alumnes tinguéssin eines per decidir el seu futur, promulgant la solidaritat i sobretot tenint en compte la psicologia del nen.
Per contra a principis del segle XX, el diari jesuita de Bilbao "El corazón de Jesús", definia així l'Escola Moderna. "És el punto de partida de publicaciones inmorales y de libros asquerosos, de reuniones blasquemas, de espectáculos irreligiosos y de discusiones ateas... Tales crímenes continuarán produciéndose mientras se hable en España de la libertad de prensa, de educación y de pensamiento, que tiene que engendrar esos monstruos antisociales".
Per tant, el clergue, encarregat en gran part de l'educació i molt proper al poder en aquell temps, estava clar que volia eliminar de socarrel aquesta nova manera d'entendre la pedagogia.
Llegint aquests dies "Ferrer i Guàrdia". La vida per un ideal. Editat per l'Ajuntament de l'Alella l'any 2009, veig molts paralelismes amb la situació actual. Per sort s'ha evolucionat i ara a Espanya està abolida la pena de mort, malgrat que hi hagi gent a la presó per pensar diferent al poder establert i sense haver sigut jutjades.
Avui dia, és el poder judicial qui ha ocupat el buit deixat pel clergue i en aquest sentit dia rere dia, es demostra que a Espanya, Poder Judicial i Poder Executiu són íntims companys de viatge.
A continuació us passo tres cites que es van fer fa més de cent anys referent al judici i a l'assasinat de Ferrer i Guàrdia i que preocupadament segueixen vigents.
Anatole France. Premi Nobel de Literatura l'any 1921, deia això sobre Ferrer i Guàrdia l'11 de setembre de 1909, un mes abans de ser executat "El seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador, el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, haver instruit milers d'infants en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles"
Jack London, l'escriptor d'Ullal Blanc, escrivia això el 1910 "L'assasinat de Ferrer és inconcebible i monstruós. I no obstant, s'ha produit. Per això estem consternats, sense poder creure que sigui cert. Sabem que ho és i, tanmateix, ens segueix semblant impossible".
La tercera cita va sortir el 15 de juny de 1913 en el The New York Times i serviria per escriure a l'editorial de qualsevol diari el 25 de febrer de 1918 referent a l'empressonament d'en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart.
"Per negligència o estupidesa, el govern ha confòs la llibertat d'instrucció i de consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació criminal".
Defensem les nostres escoles i properament celebrarem el dia del número PI.
Ahir va fer 123 dies que en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són a la presó, l'Oriol Junqueras i en Joaquim Forn ja porten també més de 100 dies privats de llibertat i en Carles Puigdemont, la Clara Ponsatí, en Toni Comín, la Meritxell Serret i en Lluís Puig segueixen a Brussel.les sabent que en el moment que trepitgin territori espanyol seran detinguts i empressonats.
Tot plegat és vergonyós i per sortir d'aquest atzucac només queda l'esperança que el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, faci alguna cosa.
Malauradament el Govern i la Justicía Espanyola actuen des de la ràbia i la rancúnia i les respostes als anhels de 2.100.000 catalans seran la repressió i el càstig i si depèn d'ells els empressonats i els "exiliats" passaran molt de temps en la seva situació actual. Lluny del diàleg i l'acord, ells estan instal.lats en el "Qui la fa, la paga".
Actualment l'article 155 és la seva eina per canalitzar aquesta ràbia i aquesta rancúnia. En aquest sentit, aquesta setmana ha tornat ha sorgir la qüestió de la immersió lingüística, i com no aprofitar la possibilitat que dóna el periòde de preinscripcions escolars per fer una mica de propaganda.
La immersió lingüística a Catalunya fa possible que tots els nens i nenes de Catalunya esdevinguin persones totalment bilingües, doncs cada llengua té els seus espais, allà on esdevé com a llengua vehicular. Un bon exemple és l'escola, dins les aules la llengua vehicular és el català, però a molts centres, la llengua vehicular en el pati és el castellà i ningú l'imposa, però evidentment és la llengua més forta i per això des de fa més de tres dècades es fa una discrimació positiva del català perquè no acabi sent una llengüa residual.
Perquè la llengua que corre perill de perdre's és el català mai el castellà.
La proposta que fa el Govern Espanyol quant a la possibilitat de què les famílies puguin triar la llengua vehicular de l'ensenyament dels seus fills, de cara al curs 2018/2019, penso que nomès els hi servirà per fer propaganda, i això sí, quan acabi el procès de preinscripció sortiran amb unes dades que diran que el curs 2017/18, nomès 50 famílies van demanar l'escolaritat bilingüe i que pel curs 2018/2019 hi ha milers i milers de famílies que ho han demanat. I serà ben cert, doncs a les darreres eleccions gairebé 1.300.000 persones van votar a Ciutadans o al PP.
I és tan cert com qué l'escolaritat bilingüe a Catalunya és pitjor opció que la immersió lingüística, però això fa mal i ara es veu que es tracta de fer mal.
Necessitem un govern efectiu a la Generalitat de Catalunya, doncs a hores d'ara el debat hauria de ser com anar desplegant el nou decret d'escola inclusiva, com educar en la llibertat de consciència, a educació religiosa, com donar a conèixer la teoria de l'alliberament, com implicar més les famílies en el dia a dia de les escoles, com millorar els mètodes perquè els alumnes esdevinguin persones crítiques i amb opinió.... com aquests temes, podríem parlar i debatre sobre dotzenes de temes per millorar l'escola dia rere dia, però tot el contrari amb el Govern Espanyol al capdavant de l'escola catalana, l'escola catalana cada dia fa un pas enrere.
La setmana vinent farem la segon part d'aquesta entrada a partir del llibre "Ferrer i Guàrdia. La vida per un ideal".
9.600 quilòmetres és la distància que hi ha aproximadament entre Mollet i Pyeongchang, la ciutat coreana on demà començaran els Jocs Olímpics d'Hivern. En aquests jocs nomès hi participaran tres atletes catalans, la Queralt Castellet, l'Ander Mirambell i en Quim Salarich, segurament la Queralt és l'única que té possibilitats d'aconseguir una medalla a la seva prova d'snowboard.
Però quins seran els païssos que ocuparan els primers llocs del medaller?
Evidentment, entre les primeres posicions sempre hi haurà Estats Units, Cànada, Alemanya i els rusos sota una bandera neutral, veurem quin paper fan amb alguns dels seus esportistes sospitosos de estar inmersos en una trama de dopatge.
Però també hi haurà dos païssos que "sorprenentment" també estaran a dalt de tot. Noruega amb poc més de 5 mil.lions d'habitants és la meva aposta al número 1 del medaller, jo crec que ells seran els reis de la neu, superant als americans amb una població 60 vegades més gran.
Per altra banda, un país sense cap estació d'esquí i on la muntanya més alta fa 320 metres d'alçada, aconseguirà entre 20 i 25 medalles. Els Païssos Baixos aconseguiran les seves medalles en el gel, són els reis del patinatge de velocitat i en aquest sentit a les darreres Olímpiades, amb nomès 41 esportistes van aconseguir 24 medalles. Una passada!!!
Per últim, malgrat que no crec que passin de les 7 o 8 medalles, els polonesos seran els reis dels salts d'esquí.
Properament, parlarem del Museu de la Matemàtica.
Algú encara avui, es pensa que saber matemàtiques vol dir saber dividir, saber que una tona són 1.000Kgs i que un rectangle és un polígon quadrílater amb dos costats i guals i dos de diferents.
Conèixer el llenguatge matemàtic és molt més, és dominar el número, és entendre allò que ens diuen les xifres, és tenir la capacitat de fer hipotèsis per resoldre un problema, és la capacitat de crear fórmules, de treballar amb números grans... i sobretot és una eina per entendre el món i un antídot perquè moltes vegades no ens entabanin.
A l'entrada que us vaig fer el darrer 11 de novembre, us plantejava el següent problema,
Sabem que 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10= 55; si seguissim la sèrie fins a 20, el resultat seria 210 i si seguíssim la sèrie fins a 30, el resultat seria 465. Sabries dir-me quin resultat et donaria si seguissis la sèrie fins a 100000. Et pot passar la vida sumant o bé deduir altres maneres d'arribar al resultat.
Aquest problema tan senzill, hauria de poder ser resolt per la majoria d'alumnes quan acaben la primària i no cal dir-ho que també l'haurien de resoldre sense problemes els seus i les seves mestres.
Malauradament, davant aquest problema molts alumnes i molts mestres es bloquejen, i això segurament passa perquè quan tocava composar i descomposar el nombre, no s'ha fet suficient i per tant no hem incorporat aquesta habilitat de domini del número.
Pel contrari, si estàs fart de composar i descomposar, no et serà difícil de veure la relació que hi ha entre el 10, el 20 i el 30 i 55, 210 i 465.
Casualment, hem arribat a 55, desprès de sumar 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10.
Hem arribat a 210, desprès de sumar 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13+14+15+16+17+18+19+20, i hem arribar a 465, desprès de sumar 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13+14+15+16+17+18+19+20+21+22+23+24 +25+26+27+28+29+30
Casualitat o no 55 és igual a (10 x 5) +5.
210 és igual a (20 x10) +10, i
465 és igual a (30 x15) +15.
No és pas cap casualitat, fent aquestes deduccions, hem descobert una fórmula. Si volem saber la suma de tots els números fins arribar a un número parell, únicament hem d'aplicar la següent formúla que hem descobert.
N =n ; (N x n) + n
2
Exemple: 100000 = 50000; (100000 x 50000) + 50.000
2
5.000.000.000 + 50.000= 5.000.050.000.
Aquest serà el resultat si seguim sumant la sèrie fins el 100000.
Si la sèrie nomès arribés fins el 99.999, unicament hauríem de fer la següent operació 5.000.050.000 - 100.000=
4.999.950.000
Si teniu a prop algun alumne d'ESO o algun mestre, plantejeu-li aquest problema. A veure que passa!!!
A la propera entrada, parlarem de com pot anar el medaller dels Jocs d'Hivern de Pyenongchang
Ara fa cinc mesos que esclatava l'escàndol dels filtres del Servei d'Inspecció de Passatgers de l'Aeroport del Prat. Llargues cues que provocaven que força passatgers perdèssin el seu vol, amb la conseqüent emprenyada i sobretot una nefasta imatge de l'aeroport de Barcelona.
A l'entrada que vaig fer el 15 d'agost "23. Les galtes del Ministeri de Foment en el Cas Eulen", us recomano que la visoneu, explicava que Eulen només disposava d'11,5 mil.lions d'Euros per realitzar aquest servei a l'aeroport del Prat, i vaig fer tres apunts,
1. A Barcelona és va donar una licitació que clarament era més que baixa, era temerària.
2. Amb aquests diners Eulen no pot fer front a les pujades de sou que demanen els sindicats i menys fer noves contractacions. Segurament li surti més a compte extingir el contracte.
3. Personalment crec que des del Ministeri de Foment i des d'Aena es va fer amb total consciència, doncs era evident que amb aquestes condicions la situació en qualsevol moment esclataria.
Tot això ho deia perquè Madrid-Barajas només amb un 12% més de passatgers, disposava de 23 mil.lions d'Euros per fer la mateixa feina.
Han passat els mesos i un 155, i el passat 29 de desembre, els diaris anunciàven les noves licitacions d'AENA que treurà a concurs aquest 2018 per gestionar el servei d'inspecció de passatgers.
I no hi ha cap aeroport que iguali la pujada d'un 80% d'aquesta licitació que s'ha fet a l'aeroport del Prat, el que demostraría que aquells que van assumir el servei fa 2 anys eren uns ineptes o conxorxats amb el Ministeri de Foment, van fer un acte de mala fe perquè el servei esclatés i la imatge de l'aeroport del Prat, de Barcelona i de Catalunya fos pésima.
Amb tot, els números per aquest 2018, queden de la següent manera,
Madrid 53,4 mil.lions de passatgers el 2017, 29,6 mil.lions d'Euros pel servei, 0,55 Euros/passatger.
Barcelona 47,2 mil.lions de passatgers el 2017, 20,7 mil.lions d'Euros pel servei 0,44 Euros/passatger.
Encara estem força lluny dels números de l'aeroport de Madrid-Barajas, però com a mínim comencen a ser números més reals i ja veureu com aquest estiu no es torna a repetir aquest problema. Perquè ara s'ha resolt.
Properament, resoldrem un problema que fa unes setmanes us vaig posar.
Aquests són els vots que han conseguit les candidatures que defensaven la independència de Catalunya. Tanmateix, també és ben cert que 1,902.061 han votat en contra d'aquesta independència o a favor de la unió d'Espanya. Cadascú que ho miri com vulgui. I finalment hi ha 326.360 votants dels Comuns que les seves prioritats principals són altres, al marge del debat identitari.
Aquestes eleccions ens han donat una dada molt positiva, 81,94% de participació, això ens diu que ara sí ens hem comptat tots. I a partir d'aquí, els resultats són molt clars, els 70 escons que sumen Junts per Catalunya, ERC i la CUP són suficients per formar govern, inclús els 4 diputats de la CUP que demanen unilateralitat i desobediència no serien necessaris. Em costa d'imaginar la CUP votant el mateix que PSC, Ciutadans o el PP.
Però, la realitat és que el 47,49% està a favor de l'ndependència o en contra de seguir a Espanya, el 43,49% a favor de la unitat d'Espanya o en contra de la independència i hi ha un 9,02% que la seva prioritat són les polítiques socials, abans que els debats identitaris.
Amb aquests números jo no m'atreviria a declarar la independència, doncs aquest 47,49% és insuficient. Personalment crec que per assegurar l'èxit del procés ens hauríem de moure al voltant del 65% de vot favorable.
Tanmateix, l'anomenat bloc del 155 ha de replantejar-se les coses. Ara que ens hem comptat tots i que més de 2 mil.lions de persones hem votat a favor de la independència de Catalunya, no crec que la solució sigui tenir liders polítics i socials a la presó, que passarà d'aquí un mes a la sessió d'investidura? És el moment que Ciutadans, PP i PSOE decideixin si volen fer democràcia o segueixen instal.lats en posicions de ràbia, odi i supèrbia.
Ara per ara, ja fa quatre mesos que el país està aturat i aquesta parálisis no pot durar gaire més, del contrari ben aviat les conseqüències seran ben evidents.
Per tant, més que mai cal diàleg.
Properament, tornarem a parlar dels filtres de seguretat dels aeroports.
85.000 són els números que enguany s'han posat a la venda de la Loteria de Nadal. A més a més, si tenim en compte que de cada número es venen 195 sèries, això ens dóna un total de 165.750.000 dècims que es posen a la venda i per aquesta venda l'Estat pot arribar a recaptar 3.315.000.000 d'euros.
Demà 22 de desembre es premiarà la Grossa, un segon, un tercer, dos quarts i vuit cinquès premis, és a dir al marge de la pedreda i les aproximacions només hi haurà 13 premis que multiplicats pels 1.950 dècims de cada número, vol dir que nomès tindran un bon premi 25.350 dècims, que si ho comparem amb els 165.750.000 de dècims venuts, això suposa que nomès tindran un premi interessant un 0,00015% dels dècims i en números totals és 1 dècim de cada 6.538.
Hi ha qui afirma que aquells païssos on cada ciutadà es gasta més amb loteria, són els païssos on els seus habitants són més anumèrics.
No serè jo qui digui el contrari. Per cert, si en alguna administració de loteria concreta, sovint toquen premis importants, és perquè simplement venen moltíssima lotería. En aquest sentit, l'any 2010, a una sola administració es van vendre 3.500.000 de dècims de la Grossa de Nadal.
Properament, farem composició i descomposició dels resultats de les eleccions d'avui i intentarem fer una previsió sobre possibles pactes i aliances.
