40. EL NOU MODEL BANCARI

                 Les tablets cada vegada seran més habituals a les entitats bancàries

Ara ha fet 10 anys que es va iniciar la darrera crisis financera. En aquests 10 anys, hi ha hagut molts canvis en el model bancari, absorcions, desaparacions, jubilacions anticipades, baixes incentivades, hem començat a operar des del mòbil, ara ja podem anar a la oficina store, a l'oficina àgil, trucar a multicanalitat...

En aquests 10 anys, a Catalunya s'ha passat de 6400 sucursals a "nomès" 4500 i de 42.500 treballadors en el sector bancari el 2008 a tan sols 25.500 el 2018.
Això vol dir, que el sector ha aprimat la plantilla un 40% i sincerament penso que es seguirà aprimant.

Fa 100 anys era un analfabet aquell que no sabia llegir, escriure i fer les quatre operacions, l'any 2018 és un analfabet aquell que no sap moure's, consultar i operar a la xarxa.

Actualment, jo distribuiria la població entre tres grups: 

-Els nascuts abans de 1960.

-Els nascuts entre 1960 i 1990, i

-Els nascuts després de 1990.

La majoria de persones nascudes abans de 1960 fan un ús molt minso o nul de la banca electrònica.

En el grup dels nascuts entre 1960 i 1990 trobem molta heterogeneïtat, població molt digital, barrejada amb població que mai ha accedit a la banca electrònica.

I en el tercer grup, el nascuts abans de 1990, gairebé un 100% son digitals i pot ser que trepitgin menys d'un cop a l'any una sucursal bancària i totes les seves operacions les facin a travès del dispositiu mòbil o dels caixers automàtics.

Per tant, és evident que any que passa la població que fa us de les oficines s'aprima, alhora que s'incorporen nous clients de manera innata a la banca electrònica.

Per tant, si sou nascuts desprès de 1990 i treballeu en el sector bancari, penseu que voldreu ser de grans, doncs rarament us jubilareu en una entitat bancària.

FELIÇ 2019.

90. JOCS DE TAULA V: BINGO.

D'aquí una setmana serà Nadal i per aquestes dates a molts pobles de les nostres contrades es fan quines, quintos, plenes, rifles i loteries velles. Tots aquests jocs són precursors del Bingo.
Tots coneixem el Bingo, on cada jugador té una carta on hi ha 15 números entre l'1 i el 90.
L'objectiu del joc és aconseguir marcar els diferents números del cartró escollit i per això hem d'estar pendents als números que canta el lloro.
El primer que aconsegueix marcar una linea, dirà LÍNEA i a continuació el que aconsegueix marcar tot el cartró, cantarà BINGO i serà guanyador de la partida.

JUGADORS: Poden jugar alhora dotzenes de persones.

DURADA DEL JOC: 25'

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Numeració.

-Identificació i comparació de nombres.

-Relació d'equivalència semàntica i icònica.

-Posició dels nombres en la tira numèrica.

-Tira numèrica fins el 90.

-Capacitat d'escolta.

-Atenció i actitud curosa.

Properament, parlarem dels germans Ingebrigtsen

395.384. ARITMÈTICA PERILLOSÍSSIMA

Amb el 99'7% dels vots escrutats a les eleccions andaluses VOX, un partit d'ultradreta, ha obtingut 395.384 vots, això vol dir que l'han votat el 10,92% dels andalusos que han anat a votar i per tant han aconseguit 12 diputats.

Si a més a més,  sumem els 748,641 vots del PP que suposen 26 diputats, i els 658.654 vots de Ciutadans que suposen 21 diputats, les forces de la dreta obtenen 59 diputats i la possibilitat de presidir la Junta d'Andalucia.

És a dir,

395.384  vots clarament a favor de la xenofòbia.

1.802.679  vots a favor de les polítiques neoliberals.

395.384 vots clarament masclistes.

1,802.679  vots a favor de les retallades socials.

1.802.679  vots a favor de l' "A POR ELLOS".

Penso que tots plegats ens ho hem de mirar. No ens enganyem. Els catalans no som tan diferents als andalusos i el resultat que s'ha produit avui a Andalusia es podia reproduir a Catalunya.

De fet, a les eleccions d'ara fa un any al Parlament de Catalunya,  Ciutadans va aconseguir 36 diputats i el PP 4 i això que hi va haver molta mobilització i vam votar el 79,09% dels catalans.

Si algun dia els catalans en lloc d'anar a votar ens quedem a casa com han fet avui molts andalusos (58,65% de participació) ens podem trobar un hemicicle amb força cadires ocupades per l'ultradreta.

Vergonyant que aquests programes polítics tinguin tant recolzament arreu l'any 2018. Qué està passant?

 Doncs el que passa és que les polítiques que ens ofereixen ens empobreixen a gairebé tots en tots els sentits i creen grans bosses de pobresa, tenint molta gent en el penúltim esglaó de l'escala social. 
A partir d'aquí, els seus rèdits els aconsegueixen espantant a tots aquests que estan en el penúltim esglaó i els hi diuen que vigilin, que els nouvinguts que estan a l'últim esglaó, els relegaran a la cua i per tant, els asseguren que  si voten a formacions polítiques com VOX això no passarà.

A veure que passa els propers dies. De ben segur, en seguirem parlant.

170. AMBIGÜITATS

El dissabte 2 de juny a les 11 hores en Pedro Sánchez prenia posessió del càrrec de President Espanyol en el Palau de la Zarzuela. Han passat 170 dies i malgrat l'oratòria i les formes són més suaus cap als catalans que no pas des de les files del PP i de Ciutadans, la realitat és que els presos ja no estan a 600 quilòmetres de casa, estan a 60 quilòmetres, però segueixen a la presó.

La realitat és que han anunciat que el 2019, si fa falta per Real Decret pujaran el sou mínim fins els 900 Euros. Però també és ben real que ens prenen per "tontos" quan diuen que per Real Decret obligaran als bancs a pagar els impostos referents als actes jurídics documentats. I evidentment que el Govern pot fer això, però automàticament els bancs pujaran el diferencial de les hipoteques i aquell que vulgui subscriure una hipoteca amb aquesta pujada, pagarà l'esmentat impost 4 o 5 vegades.

És ben real que sembla ser que en aquest Govern del PSOE no li interessa agafar la bandera espanyola i que intenten tenir un discurs on les polítiques socials siguin les protagonistes. Per que per defensar Espanya ja hi ha les propostes de Ciutadans, P.P i VOX. 

Però per si de cas, els acusen de tebis o permisius amb el fet català ja tenen en Josep Borrell com a ministre d'exteriors caldejant l'ambient o en Manuel Marchena que es postula com a President del Consell General del Poder Judicial.

Per últim, a principis de novembre es van fer públiques les penes que demanen tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat per tots els encausats en el Procès i és ben cert que mentre la Fiscalia els acusa de rebel.lió, l'Advocacia de l'Estat ho rebaixa a sedició. I això vol dir que l'Advocacia "nomès demanarà condemnes entre els 8 i els 12 anys pels principals encausats.

Per tant, bon tarannà per una banda, però segueixen demanant 8 anys de presó pels Jordis, 10 anys per la Carme Forcadell, 11 anys i mig per en Jordi Turull,  en Josep Rull, el Raül Romeva,  la Dolors Bassa i en Joaquin Forn i 12 anys per l'Oriol Junqueras.

Sincerament, tot molt ambigu o dient-ho d'una manera molt barruera, els socialistes fan "la puta i la Ramoneta".

El mes de desembre recomanarem un nou joc de taula.

-0,154%.LA BANCA SEMPRE GUANYA

El passat 18 d'octubre el Tribunal Suprem va emetre una sentència que estableix que l'impost sobre actes jurídics documentats l'havien de pagar les entitats bàncaries. Aquell mateix dia, el sector bancari va patir una forta sotregada a la Borsa i les seves accions van caure entre un 7% i un 8%.

Encomanant-se una vegada més a l'estabilitat ecònomica del pais, que segons ells, el sector bancari n'és el màxim garant, aquests mateixos bancs, el mateix dijous van començar a pressionar al Tribunal Suprem de tal manera que aquest, fent gala de la seva parcialitat, va decidir que en el Ple del proper dilluns 5 de novembre decidirien definitivament qui paga aquest impost.

Sigui quina sigui la decisió que el proper dilluns ratifiqui el Tribunal Suprem, aquell que acabarà pagant aquest impost serà el consumidor i concretament tots aquells que els propers anys necessitin demanar una hipoteca.

Els bancs ho tenen molt fàcil, l'únic que han de fer és encarir les hipoteques i com es fa això, simplement pujant el diferencial. 

Feu la següent prova, aneu a CÀLCUL DE LA HIPOTECA i primer poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,5. Amb l'Euribor d'octubre del 2018 (-0,154%) us sortirà a pagar una quota mensual de 646,96 Euros.

Si a continuació, poseu que voleu una hipoteca de 150.000 Euros a 20 anys i amb un diferencial de 0,7. Amb l'Euribor d'octubre de 2018 us sortirà una quota mensual de 659,88 Euros.

Mireu també les quotes estimades en un futur, doncs no hi trobareu cap de tant baixa com l'actual i quan més pagueu de quota, allò que pagueu de més pel diferencial també incrementa.

Per tant, en el millor dels casos cada mes aquest increment de dues dècimes us suposaran 12,92 Euros més de quota i això vol dir que en 20 anys pagareu 3.876 Euros més d'hipoteca.

Doneu-vos compte que nomès hem aplicat un increment del diferencial de 2 dècimes.  Imagineu-vos si d'un diferencial de 0,5 passem a 1,5 i apliquem la quota mitja. Pagarem 79,6 Euros més que suposen 23.880 Euros adicionals una vegada haguem acabat de pagar la hipoteca, si abans no hem fet cap amortització anticipada. 

Amb aquests 23.880 Euros podíem pagar 6 o 7 vegades l'impost d'actes jurídics documentats sorgits d'aquesta hipoteca.

I qui regula aquestes pujades de diferencials? Ningú. El Banc li posa un preu al producte i l'agafes o el deixes, però és evident que tothom necessita una vivenda i que els bancs aniran alhora quan pujin els diferencials.  Per tant, aquells que voleu adquirir properament una vivenda, no descarteu l'opció d'anar de lloguer.

Sense cap mena de dubte, la banca dels bancs amb més volum de negoci és un monopoli i per tant la banca sempre guanya.

Ben aviat, parlarem dels primers 155 dies del Govern d'en Pedro Sánchez, desprès del 155

366. UN ANY I UN DIA

Un any i un dia és el temps que en Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja porten a la pressó. Darrera seu van arribar-hi l'Oriol Junqueras, en Raül Romeva, la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Quim Forn.

Segurament molts no ho volem admetre, però estem esgotats i saturats de Procès. Per una banda, les desavinences entre els partits soberanistes cada dia ens destrempen una mica més i la ràbia i l'odi que rebíem de Ciutadans i P.P, ara també cal sumar-hi les barbaritats que impunement poden dir els dirigents de VOX. Contra els catalans tot s'hi val.

Ara fa un any, comptàvem els dies que faltàven perquè el Parlament declarés la República Catalana. Creiem que tot era possible, que tot allò que havia passat en els col.legis electorals l'1 d'octubre havia sigut un punt d'inflexió, l'inici d'un viatge de no tornada i que els ulls del món ho havíen vist i per tant tot era qüestió de dies i que la llibertat dels Jordis seria imminent, perquè era evident que la seva detenció no tenia ni cap ni peus.

Un any més tard, el nostre gran desig és la llibertat dels empressonats, a les manifestacions ja no cridem "Independència", cridem "Llibertat", en els balcons queden poques estelades i en canvi hi ha llaços grocs arreu. Aquesta setmana es fan tantes concentracions a les places i als carrers com a les portes de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric.

Fa un any volíem decidir el nostre futur, ara volem que ens deixin viure en pau i llibertat. 

Ja és gros que avui la nostra gran esperança sigui en Pedro Sánchez i el seu PSOE. Sembla ser que darrerament han deixat la defensa de la integritat d'Espanya a la dreta cada vegada més ultradretana i que comencen a governar i aplicar mesures de caire social.

No cal oblidar que tots els empressonats, son presos preventius i en aquest sentit sembla ser que el judici començaria al voltant del mes de febrer i la sentència arribaria a principis d'estiu, desprès de les eleccions municipals.

Jo crec que això és una bona notícia, doncs ens situaria en un marc on no hi hauria eleccions durant un any, fins les eleccions generals del 2020 i penso que això afavoriria a una sentència justa dels jutjats que no podria ser altra que l'absolució.

A partir de l'estiu del 2019 l'estratègia a seguir està molt clara, tant se val, siguem o no siguem creients hem de posar espelmes a qui calgui i pujar a Montserrat a peu, demanant concens i entesa entre els partits nacionalistes i que el P.P i Ciutadans no guanyin les eleccions del 2020. Doncs el proper pas d'en Casado i en Rivera serà tancar TV3 i il.legalitzar algun partit. 

De debó, el més important és que d'una vegada per totes els empressonants puguin tornar a casa amb les seves famílies i els seus amics i tornar a esdevenir persones lliures. 
En aquest país no calen Mandeles.

240.000.000. JOCS DE TAULA IV. DINO CHALLENGE

Avui us presento DINO CHALLENGE, un joc de cartes perfectes per portar de viatge i jugar amb nens a partir de 6 anys. Sens dubte, aquest és un joc molt adequat per aquestes edats, doncs trobarem xifres representades en centenes, unitats de miler i decenes de miler.

Segurament, començaran llegint el número dígit a dígit, però desprès d'unes quantes partides i nosaltres anar dient correctament la xifra, fàcilment començaran a llegir els números de manera fluida.

Aquest joc també és molt interessant, perquè ens parla dels mil.lions d'anys que fa que van viure els dinosaures i d'aquesta manera també ens situa cronologicament en la història de la Terra. De fet el 240.000.000 correspon als anys que va començar a habitar la Terra el NOTHOSAURUS, un avantpassat de les foques.

De fet, darrera de cada carta, hi ha una breu descripció dels dinosaures i reptils representats.

Per acabar, esmentar que aquestes cartes pertanyen a la col.lecció "DESAFIOS DE LA NATURALEZA" i dins d'aquesta col.lecció tenim un ventall de propostes, animals per continents, insectes, aus, animals marins, gossos, gats, cavalls...

Aquest joc és molt fàcil de trobar a qualsevol botiga on venguin jocs i joguines.


JUGADORS: De 2 a 6 jugadors.

DURADA DEL JOC: 15 minuts.

EDAT: A partir de 6 anys.

CONTINGUTS QUE ES TREBALLEN:

-Familiarització, lectura i domini de números grans.

-Percepció de temps en comparació amb la història vital de cadascun.

-Mesures de pes i longitud.

-Introducció al sistema mètric anglosaxo.

-Identificació i comparació d'atributs.

-Memòria

-Introducció a la probabilitat.

-Capacitat d'anàlisis i raonament: Triar el punt fort de la carta que té més possibilitats de guanyar.

-Comptatge (En el comptatge de les cartes)

OBJECTIU DEL JOC: El joc consta de 36 cartes de dinousaures. A cada carta hi han representades 5 caracaterísitques del dinosaure en qüestió, pes, longitud, mil.lions d'anys que fa que va començar a viure a la Terra, índex d'agilitat i índex d'agressivitat.

Es reparteixen totes les cartes a parts iguals entre tots els jugadors i tothom posa les seves cartes cap per avall i s'inicia el joc quan els jugadors giren la primera carta i el jugador més jove tria aquell atribut que ell pensa que és el punt fort de la seva carta.
S'emporta les cartes de cada jugada qui té el número més alt de l'atribut seleccionat.
L'objectiu del joc és aconseguir totes les cartes o bé tenir més cartes després d'un temps pactat previament, que pot ser al voltant de 15 minuts.

ADAPTACIÓ: En aquest cas, és tan fàcil com canviar l'opció guanyadora i que en aquest cas, abans de començar la partida, acordem que guanya la jugada qui té el número més baix de l'atribut seleccionat.

El mes de desembre parlarem del Fantasma Blitz.